Arriba el nadal i juntament amb ell, el consumisme desmesurat. Tots a comprar, tots a fer cua fins a les tantes amb els carros plens a vessar.
-Oh!!! que car, exclama en veu alta una dona d'una cinquantena d'anys, rossa, tenyida, embutida en uns texans grisos. La caixera se la mira amb cara de ràbia, jo també.
Joguines i més joguines, vi del bó i millor, cava del car, torró d'aquell que en diuen "artesà", neules, pernil d'aglà de cinc jotes, embotits ibèrics, escamarlans i gambes de palamós... una carretada de productes d'alta qualitat que tenen l'etiqueta de: -Oh que car!!!
-I que et pensaves dona? No estàs al Mercadona ni a la botiga del "xinos", estàs a l'Hipercor, dic en veu baixa.
Em giro, darrera meu hi ha una fila de gent, al meu costat més i més gent. Gent, gent, gent. Exèrcits de gent. Famílies amb nens i nenes comprant com a deseperats. Agobiant, agobiat.
De fons, entre les tradicionals nadales sense sentit com "y beben y beben y vuelven a beber" se sent una veu en català, una veu d'home, LLuis Llach cantant Cançó de Nadal. Crec que és de Carles Sabater (Sau) i la cantava en un homenatge que li van fer una colla de cantants i cantautors.
És maca, tot i que defuig de les tradicionals nadales animades que es toquen amb la simbomba i l'ampolla d'anís de mono. No és per cantar mentres fas cagar el tió fart de torrons, vi i cava, però és maca aquesta cançó, és trista o almenys a mi m'entristeix.
Joguines i més joguines, vi del bó i millor, cava del car, torró d'aquell que en diuen "artesà", neules, pernil d'aglà de cinc jotes, embotits ibèrics, escamarlans i gambes de palamós... una carretada de productes d'alta qualitat que tenen l'etiqueta de: -Oh que car!!!
-I que et pensaves dona? No estàs al Mercadona ni a la botiga del "xinos", estàs a l'Hipercor, dic en veu baixa.
Em giro, darrera meu hi ha una fila de gent, al meu costat més i més gent. Gent, gent, gent. Exèrcits de gent. Famílies amb nens i nenes comprant com a deseperats. Agobiant, agobiat.
De fons, entre les tradicionals nadales sense sentit com "y beben y beben y vuelven a beber" se sent una veu en català, una veu d'home, LLuis Llach cantant Cançó de Nadal. Crec que és de Carles Sabater (Sau) i la cantava en un homenatge que li van fer una colla de cantants i cantautors.
És maca, tot i que defuig de les tradicionals nadales animades que es toquen amb la simbomba i l'ampolla d'anís de mono. No és per cantar mentres fas cagar el tió fart de torrons, vi i cava, però és maca aquesta cançó, és trista o almenys a mi m'entristeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada