Desconectar

De tant en tant va bé i és aconsellable sortir per esbargir-se.

Ara fa temps que no ho faig i ho necessito, em convé. Degut a la feina passo moltes hores i molts caps de setmana tancat sense poder anar enlloc ni quedar amb els amics. Si que de tant en tant sortim amb la parella o amb els veins, o fem sopars a casa d'uns o dels altres,  però tinc, de vegades, necessitat de sortir sol o de sortir amb gent que em produeix un interès especial. De vegades són nois, de vegades noies.  En tots dos casos acaben esdevinguent bons amics.

Avui és un dia d'aquells en que tinc ganes de sortir i a més ho necessito. Porto dies encaparrat amb la feina, buscant la manera de sortir-me'n i tot i que els titulars dels diaris anuncien que Catalunya Caixa i el Bbva donen per acabada la crisi a Girona degut a les exportacions i el turisme, en el meu cas la cosa no acaba d'anar prou bé, i no hi veig una solució clara. Suposo que en termes macroeconomics la crisis pot està remitint, però en el dia a dia de qualsevol persona d'apeu, la crisi és ben present entre nosaltres. Qui és el que no té un familiar o un conegut en situació d'atur? O algú a qui la feina li penja d'un fil? 

Per altre banda  els problemes familiars també hi són presents i tampoc hi veig sortida. Esperar que les coses es posin a lloc per si mateixes i s'arreglin o s'acabin d'espatllar, crec que és la solució més encertada.

De vegades, quan no trobem la sortida a un problema, si l'aparquem en un costat i deixem  de donar-li importància, la solució apareix per si mateixa. Espero que aquesta vegada, tan en els problemes laborals com familiars, s'acabi donant aquesta situació.

De fet avui els deixaré a fons del calaix i sortiré per desconectar i passar-m'ho bé, i demà ja intentaré seguir trobant solucions, o com diu un amic meu "-Que els problemes del futur els solucioni el jo del futur".

Tinc una maquineta d'afeitar nova, aquella que anuncien a la tele i la roba i les sabates apunt. Tinc el desodorant i la colònia sobre la lleixa del lavabo i una ampolleta de mostra a la butxaca dels pantalons. Tinc el rellotge i els complements i la música preparada per quan arribi el moment. Avui he triat:

Voy a pasarmelo bien de Hombres G



Estic animat com feia dies que no ho estava, així que si no hi ha un problema de força major que m'ho impedeixi, avui "Voy a pasarmelo bien".

Un altre vegada, però ara he dit NO!!!

Cap de setmana passat. La Maria, no se si la recordeu, aquella noia amiga meva separada i a qui li agradaven els club liberals, em torna a trucar.

Feia setmanes que no parlava amb ella. M'enviava missatges al mòbil i correus electronics, però no em trucava. Jo tampoc ho feia. L'última vegada que ens van veure vam decidir seguir sent bons amics però deixar tot el demès. Ja no volia tenir aquella noia sobre o sota meu, i tot i que m'atreia molt tant la complicitat que hi havia entre nosaltres com el seu bonic cos i la seva experta manera de fer les coses, ja no podia seguir portant aquella vida.

-Hola, que tal, sóc la Maria, com estàs?

-Hola, ja se que ets tu, tinc el número a l'agenda. Doncs mira, anar fent. Treballant i passant l'estona intentant divertir-me, com sempre.

-Doncs mira, avui podriem quedar, que et sembla. Si vols podriem repetir una altre vegada a Barcelona. Que hi dius?

-Maria, reina, Ja vam quedar que això no pot ser. Saps que la idea m'atrau molt però que no puc. No vull tornar a començar el joc. Un joc que s'ha d'acabar com ja vam acordar.

-Ja, ja ho se. Però nomes una última vegada.

-Saps que no puc, a més tinc la parella aqui a l'habitació del costat. No em facis això, si us plau.

-Però... Mira, per què no quedem al bar de l'última vegada i xerrem una estona.

-Ara em faràs inventar una excusa per tal de venir a veure't. Si de totes maneres et diré que no, que no pot ser.

-Tan sols veure'ns una estoneta. Encara que sigui uns pocs minuts. I parlem de tot això, d'acord?

Una cosa és quedar un dia amb algú quan estic sol a casa amb la qual cosa no menteixo a ningú, i l'altre és inventar-me excuses per tal d'anar a algun lloc o anar a veure algú. En el primer cas no hi ha massa problema, tan sols omiteixes part de l'explicació i ja està, en el segon cas, el fet d'haver de mentir i inventar excuses no em fa tanta gràcia. I si no menteixo bé i m'atrapen?, és més arriscat.

No puc treure'm de sobre a la Maria tan fàcilment i decideixo sortir de casa per anar al bar a fer un café amb ella i acabar d'aclarir les coses.

-Ara torno, vinc de seguida. En mitja horeta sóc aquí. Li dic a la meva parella sense donar temps a que em respongui. Ella està amb l'ordinador i té feina per estona.

Baixo l'escala saltant rapidament sense perdre ni un segon i m'encamino al bar que tinc a tan sols cinc minuts de casa. Quan hi arribo ella ja és allà.

El meu cap pensa que segurament ja tenia la idea al cap i m'ha trucat del bar mateix, que n'és de pilla la Maria, sempre va un pas més endavant que jo, però ha arribat el moment de tallar-ho aqui. No hi ha problema en que continuem l'amistat, me l'aprecio molt, però una cosa és ser amics i l'altre ben diferent és mantenir relacions. Això s'ha d'acabar.

-Hola rei, has tardat molt poc.

-M'has trucat des d'aqui oi? Ja sabies que acabaria venint al bar. Mira que n'ets de dolenta. Sempre ho tens tot planejat.

Amb una somriure entremeliat contesta. -Si, sabia que vindries. El que no se és si has vingut per bó o per dolent.

-Bó o dolent? Paraules mal trobades.  Bó per un, dolent per l'altre, o al revés. No ho se, parlem-ne.

Anem cap a una taula amb qualtre cadires al fons del bar. Demano un café amb gel a la cambrera. Penso que potser seria millor un güisqui doble sense gel. Sembla que el que parlarem a continuació serà intens, dur i difícil d'empassar, però som-hi!

-Perquè vols deixar això tan bonic que tenim?

-Però si de fet, no tenim res de res. Tan sols una aventura.

-Si, potser si, però no és bonic això? Poder tenir una aventura amb algú que aprecies quan et ve de gust?

-Potser si, però crec que per mi el temps de fer aquestes coses ja ha passat. Ens hem divertit i ens ho hem passat bé. Hem descobert coses noves, almenys jo, però ara s'ha d'acabar. No puc seguir fent el que estic fent.

Passen més de vint-i-cinc minuts de conversa recurrent parlant sobre el mateix tema. Al final:

-Ho sento, no puc seguir amb el que faig, ho sento de veritat. No vull fer-te cap mal. Saps que va començar amb una tonteria i no vull que això afecti a la nostra amistat, i ara, segur que ho farà.

Ella, amb els ulls entelats per una fina i humida capa, respon:  -Està bé, potser puc arribar a entendre-ho. Has tastat tot el que havies de tastar i ja en tens prou. Al cap i a la fi, sempre s'acaba amb la parella que es té. Nomès he estat un entreteniment per tu, oi? He estat "l'altre", l'amiga per passar el temps, per fotre un polvo qual la teva parella no vol, per...

-No diguis aquestes coses!! dic amb veu forta i to d'enfadat. -Em sap greu acabar així. Quan vam començar això vam deixar clares unes regles i ara no les estan complint. Vam deixar-ho ben clar, si  o no?

-Sí, però el que sento ara no és el que sentia abans.

-Et vaig dir que l'amor no entrava en aquesta relació, bé més ben dit, vam acordar que l'amor no entrès en aquesta relació. Una relació d'amistat amb la finalitat de passar-s'ho bé i prou, vam quedar així. Has de respectar les regles tal i com vam quedar. Ho sento però no puc fer-hi més. Ho sento. T'aprecio molt i t'estimo molt però tan sols com a amiga, nomès com a amiga, res més.

-Però, però...

-No diguis res més, està tot dit... això ha d'acabar aquí i ha d'acabar ara.

-Però, però....

-Maria reina, ja està. Deixa passar uns dies i ens tornem a trucar. Quadem, parlem, fem un café o fins i tot anem a dinar algún dia, però res més. Amics, tan sols amics.

-Està bé. Sé que no tinc ni he tingut mai dret a demanar-te res més. Sento haver-te fet passar per això. Ho sento. Perdona.

-No hi ha res a perdonar, tan sols hem de fer de nens grans i entendre el que tenim al voltant i el que signifiquen les coses. Sento que hagi d'acabar aquí, però no pot continuar.

-Està bé, ho deixem aqui. Però que sapigues que la setmana que bé et trucaré per fer un café!

-Em sembla bé...

La conversa acaba aqui. Restem callats uns instants mirant-nos als ulls. Tots dos amb els ulls plens de llàgrimes pel que acaba de succeir, però, almenys jo, alleujat per haver aparcat el tema. Espero que es quedi aqui i no continui.

Ens aixequen i m'agafa la mà, em mira als ulls i m'abraça. Jo també l'abraço. -No passa res reina, no passa res.

Em fa un petó a la galta i em diu adéu.

Surt per la porta amb un posat trist i amb el cap baix. Jo em passo la mà pels ulls i vaig  a la barra a pagar. Surto del bar i m'encamino a casa. No tinc cap ganes d'anar-hi, però ha passat més de mitja hora i si tardo massa el mòbil començarà a sonar.

Curset per aprendre a... lligar? DIA 9

Perdoneu que hagi estat uns quants dies desaparegut i no seguir amb el curset.

Ja sóc aqui i espero que aquesta vegada pugui continuar-lo sense tantes pauses.

Som-hi!

DIA 9

L'hora de la veritat:

En els pròxims dies el ritme s'accelerarà, així que avui repassarem una mica totes les coses apreses en els vuit dies anteriors.

La feina d'avui és repassar tot el que hem après i fer-te les següents preguntes:

-M'he saltat alguna missió o treball de camp?

-Crec que n'he deixat alguna d'incomplerta?

-M'ha deixat insatisfet alguna actuació meva en les missions que hem fet fins ara?

-Hauria de repetir alguna missió o treball de camp?

-Com porto tot el tema d'entrenament vocal, postura, higiene personal, manera de vestir, dedicació als objectius...?

Aprofita l'oportunitat per explorar, repetir o millorar qualsevol dels aspectes o treballs que no t'hagin quedat clars o no hagis aconseguit l'exit que esperaves.

Aborda a grups mixtes:

Si fins ara nomès has abordat a noies soles o grups de noies, ha arribat el moment d'abordar grups on també hi hagi nois.

La teva missió és abordar a dos grups de més de tres persones en els que a més de noies també hi hagi nois. Abordar a grups en que hi hagi nois pot resultar estrany i complicat, però a la pràctica és molt més sensill del que sembla. Quan més difícil i complicat sembla el grup a qui vols abordar, menys probabilitats de que ja hagis estat abordats per altre gent.

No oblidis que l'unic que has de fer per tenir èxit al abordar el grup és assegurar-te que els noies també estiguin involucrats en la conversa, que se sentin respectats i que sapiguen que no estàs lligant amb les noies, al menys encara no.

Les 14 lleis de l'aprenentatge:

1- Adquireix i aplica el coneixement amb petites dosis:

Algunes persones es preparen a la perfecció. Volen recopilar tota la informació possible sobre el tema abans de passar a l'acció. Però encara que sembli que treballen molt dur, no deixa de ser una manera erronea d'actuar. La millor manera es aprendre pas a pas, de mica en mica. Apren el que necessitis per passar al següent nivell . Si no pots abordar a les noies, dedica temps a les frases d'entrada i perfecciona-les. Quan dominis les frases d'entrada, apren a continuar la conversa. No et preocupis pel següent, tot va al seu temps.

2- No existeix el rebuig, tan sols és "feedback".

Molta gent es desanima i es rendeix desprès d'un únic rebuig. S'ho prenen de forma personal i ho veuen com un comentari cap a la seva persona enlloc de veure-ho com el que realment és: un feedback sobre el que estàs fent. Cada vegada que abordes un grup de persones i alguna cosa va malament, es presenta l'oportunitat d'aprendre per què han costestat de manera negativa i que podries haver fet tu per prevenir-ho. Si posseeixes l'habilitat d'aprendre dels teus errors, el fracàs es tornarà en una cosa impossible, ja que cada fracàs que cometis t'acostarà més a la perfecció.

3- Mai és culpa d'ella.
A qui dones la culpa quan alguna cosa no va ve durant l'aproximació?  Si et sorprens a tu mateix dient que era una situació impossible, que els nois eren una capullos, o que la noia no era més que una "guarra", estàs equivocat.  Ha sigut culpa teva! Sempre és culpa teva! I això és una cosa bona ja que vol dir que tens el control. De manera que no culpis a ningú i tampoc a la situació. Enlloc d'això examina't a tu mateix i accepta les crítiques sense predre-te-les de manera personal.  Nomès llavors podràs determinar amb precisió si podies haver fet alguna cosa per canviar el resultat o si realement estaves davant d'una situació impossible.

4- Apren de manera activa enlloc de pasiva
De la mateixa manera que no es pot aprendre a jugar a futbol mirant partits a la tele, l'unica manera de d'aprendre a atraure a les noies és a partir de l'experiència. Tothom pot comprar llibres o mirar DVDs sobre lligar, però els nois que guanyen són els que apliquen els ensanyaments.

5- No aprenguis amb pensaments negatius.
Un dels grans problemes que tenen els homes quan intenten coneixes a les dones és que es creen uns escenaris mentals negatius. Amb freqüència això es converteix amb motiu per no sortir o no aplicar noves tècniques. Enlloc d'això surt de casa i fes aproximacions per veure el que realment passa a la vida real. Tingues en compte que això no és paracaigudisme i que  no pots resultar ferit.

6- Compren com funciona la teva ment.
El camp psicològic de la programació neurolinguística ens ofereix un model útila amb quatres fases de com entendre la ment. Pot servir com a patró per entendre els progressos.
-Incompetència inconscient: Fas coses malament i no n'ets conscient.
-Incompetència conscient: Fas coses malament i n'ets conscient, però tot i així no has solucionat el problema.
-Competència conscient: Has après la manera correcta de fer-ho i ho fas correctament parant la màxima atenció.
-Competència inconscient: Ja no has de pensar sobre alguna cosa o esforçar-te per aprendre. Ara ho fas correctament de manera automàtica. Aquest és el moment en que et converteixes en una persona amb talent natural.

7- Has d'estar disposat a passar per el període de dolor.
El joc al que jugues no és dels fàcils. Et veuràs obligat a afrontar cada una de les coses que et defieneixen: cada emoció, cada acció, cada creença... De vegades no voldràs abordar a  una determinada noia, provar una nova tècnica o canviar el comportament.  El que diferència un aficionat d'un campió és la voluntat de deixar enrera les pors i fer-ho de totes maneres.

8- No busqui l'aprovació dels amics.
No tothom comprendrà el viatge que estàs apunt de realitzar. Pot ser que no els agradi els canvis que estàs fent o els teus desitjos de millorar. Quan comences a atraure noies i a tenir aventures es probable que als teus amics no els faci gaire gràcia. T'has convertit en una amenaça per els seus pensaments limitadors i la seva complaença respecte les seves deficiències. Deixa que siguin els seus problemes i no els teus.

9- Has d'estar disposat a provar noves idees encara que no semblin lògiques.
Pot ser que siguis una persona molt intel.ligent i amb molt d'èxit, i no per això també has de ser exitòs amb les noies. De vegades has d'actuar de manera contraria al teu pensar, i dir coses que a priori et semblaran contraproduents per abordar a les noies. Allò que la teva lògica et diu que no anirà bé per segons què, et pot sorprendre i pot resultar exitòs. Com el bon científic, no t'has de deixar portar per la lògica i si per les proves.

10- Quan una cosa funcioni, pregunta't com i per què no funciona.
A alguns homes ja els va bé seguint les intruccions i repetint les rutines. Però els que es converteixen en "superestrelles" són aquells que, desprès d'una serie d'èxits, es pregunten per què les frases funciones i com les han fet funcionar. Nomès hi ha una regla per seduir, i és que no hi ha regles, tan sols directrius. Tan punt comprenguis els pricipis que hi ha darrera de cada idea,  sabràs quan seguir les directrius, quan descartar-les i quan inventar-ne de noves.

11- Si no saps que fer, no marxis.
Si et quedes sense coses que explicar a una noia que acabes de conèixer, no aprendràs res fugint. Segueix conversant amb ella i si et quedes sense res que dir, aguanta cinc, deu o quize minuts més. Fins i tot si l'has de convidar a una copa o fer-li preguntes de manual. És la millor manera d'aprendre coses per a les pròximes aproximacions.

12- Acompanya't per algú que sigui millor que tu.
Aquesta és la manera ideal de millorar en qualsevol aspecte. El teu mestre no te per què ser el millor seductor de la història, tan sols ha de ser millor que tu. Si no en coneixes a cap que s'ajusti al paper, una nit, enlloc de sortir a coneixer noies, surt per fer-te amic d'algú que sigui bo amb elles.

13- Assegura't que la proporció entre esforços i resultats va en augment.
De vegades quan s'està aprenent alguna cosa nova, la majoria de la gent empitjora enlloc de millorar. Això és normal. Però assegura't que desprès del procès de transició, els teus resultats i els teus coneixements van en augment. Si no és així, pren-te un descans, repassa les regles i analitza el que fas. Llavors torna a començar.

14- Acaba allò que comences.
La majoria de la gent pot aconseguir gairebé quasevol cosa que estigui dins de les seves possibilitats. Però a la  realitat mai porten a terme els seus somnis o abandonen abans d'aconseguir els seus objectius. Per això em d'intentar ser constants i acabar allò que em començat, entre altres coses, aquest curset.

I fins aquí el DIA 9, ara a practicar!

Temps era temps...

Quan era més jove tenia ganes de fer moltes coses.
Quan era més jove sortia de festa cada nit.
Quan era més jove anava a la feina sense massa ganes
i esperava sortir per continuar la festa fins demà al mati.

Ara que he crecut no surto de festa cada cap de setmana,
tinc responsabilitats que no em deixen ni tan sols dormir,
i penso que tinc sort de poder pagar totes les factures
i tenir deu euros per fer la cervesa amb algun amic.

Hi ha dies que tinc ganes d'agafar al cotxe i fugir a la Xina.
Hi ha dies que vull tancar-me a casa i no sortir mai més.
Hi ha dies que no tinc forces ni per anar a la feina.
Hi ha dies que penso que m'ensenyarà l'any demà al matí

Quan era més jove em divertia fent patir a les noies.
Quan era més jove era descarat i un panxacontent.
Quan era més jove era fort i guapo i sense cap problema,
i al mati em despertava en un llit estrany i no sabia amb qui.

Ara sóc més gran i això de les dones se'm fa més difícil.
Ja no tinc humor ni ganes ni vull ser com era abans.
Les coses canvien i la gent s'adapta a la nova vida.
No hi ha més remei, no pots ser un rebel, has d'acabar canviant.

Hi ha dies que no vull ser jo però tampoc cap altre.
Hi ha dies que vull tenir la parella al meu costat.
Hi ha dies que surto al carrer sense hora de tornada.
Hi ha dies que em llenço al buit esperant que passarà.

Quan era més jove bevia i bevia a les nits de festa,
i no m'espantava passar la ressaca al dia següent.
I esperava en tot moments els favors dels altres.
Era un inconscient i no sabia el que era millor per mi.

Ja no vull favors ni tenir deutes amb cap persona.
Ara sóc prou conscient i se que tot s'ha d'acabar tornant.
La ressaca m'espanta i ja no puc aixecar-me a qualsevol hora.
La feina m'espera i no es pot deixar pel dia desprès.

Hi ha dies en que ho engegaria tot a la merda.
Hi ha dies que estimo tot el que tinc al meu voltant.
Hi ha dies que ploro amb la més minúscula rialla.
Hi ha dies que ric amb de les desgracies d'algú que tinc aprop.

Quan era més jove no volia parelles ni lligams seriosos.
Quan era més jove volia gaudir del que em donava el món.
Quan era més jove necessitava l'adrenalina per les meves venes,
i no deixar escapar ni un moment de diversió nocturn.

Ara tins parella, tinc una habitatge, tinc una hipoteca.
Ara tinc una noia al meu costat que m'estima molt.
Jo t'estimo més del que mai he estimat a la meva vida.
Però de vegades sóc burro i  Llucifer m'estira cap a ell.

Hi ha dies que estimo a la meva noia amb boja bogeria.
Hi ha dies que el cava me l'acabo bevent a la vora del mar.
Hi ha dies que el món s'atura i nomès hi sóm nosatres.
Hi ha dies que mai no comencen i ja coneixem la fi.


Podria seguir escrivint hores i hores negant el que abans estimava. Podria seguir parlant de tot el que no sóc. Podria, podria...

Una cançó de Sabina, a qui de jove no aguantava i ara escolto i admiro, m'ha portat a la reflexió i a plasmar-ho en un blog. Per què?

Platja d'Aro de nit

Feia temps, des de l'estiu passat, que no visitava Platja d'Aro. Tot i que al primer moment la tendència era anar a Girona, un mail del Single em va fer canviar d'opinió.

Hi havia diferents motius per les quals preferia triar Girona. Un era per no trobar-me a la parella voltant amb les amigues, sabia que hi anava i no volia destorbar-la.  L'altre era per veure si trobava a la Mutxi. Fa temps que no tenim una conversa cara a cara i els correus i el whatsapp no acaben de ser el meu fort i tenia ganes de veure-la.

Cap a dos quarts de dues de la matinada entro a l'Avinguda S'Agaró. Hi ha molta, molta gent, està tot ple de cotxes i no penso en trobar aparcament tant aviat, però per sorpresa meva, davant dels Magatzems Vall, un cotxe marxa deixant lliure un lloc tot per  mi.

Deixo les ulleres i agafo diners, el mòbil i les claus i m'encamino cap al Secret.

Tres minuts més tard passo entre mig de dos "segurates" grans com armaris i intento buscar al Single. Imagino que ja està rodejat de noies i ja li ha tirat la canya a més d'una, i efectivament m'el trobo al la cervesa a la mà (em sap greu que no tinguessis Voll damm) i parlant amb un grup de noies. Sembla talment tenir un instint natural per el tema de les relacions tot i que ell diu que no és així i que se li fa molt difícil. Em diu que són amigues seves i me les presenta. En reconec una. La noia dels ulls clars d'impressionant mirada. Una mirada capaç de penetrar a l'interior de l'ànima de qualsevol persona i aconseguir, sense cap mena d'esforç, el que desitja. Almenys això és el que em sembla. I això també és el que em va atraure la primera vegada que la vaig veure a la Boheme. Aquella mirada felina, profunda i penetrant.

També me'n presenta a una altre que, em perdó, no recordo el nom, tan sols la crítica que em fa tant punt arribo sobre la manera com vaig abordar per primera vegada a la noia dels ulls clars. Em fa gràcia i deixo anar un somriure. M'agrada que em diguin les coses tal i com són, i aquella noia, sembla ser directe i mortal.

Desprès de molta estona intentant aconseguir una copa, comencem a passejar-nos pel local observant al personal.

L'ambient és bonic i agradable tot i que una mica carregat per l'excés de gent. Noies i més noies volten soles, acompanyades amb amics o amb parella, i massa nois es fan la competència els uns als altres intentant aconseguir l'interès d'elles. Nosaltres observem desde la barra fins que comencem a atacar de manera molt subtil aprofitant els desplaçament d'elles cap a la barra o cap al lavabo. Sembla que aquell curset que fem dona els seus fruits, almenys atrau per certa estona l'interès d'alguna noia. Tot i que a mi m'agrada molt la idea de coneixer gent, el que realment està interessant en aconseguir una parella és el Single. I sembla que ho porta força bé, tot i que cada vegada penso més que aquest estil de vida que està adoptant és perillòs i pot acabar captivant-lo i canviant-lo i que per altre banda tampoc és res dolent.

Ens movem per diferents locals de Platja d'Aro. Parlem amb gent i retrovem antics companys de feina i amics. Em fa il.lusió trobar a la Cristina al Gib's, fa temps que no la trobo de festa. És una noia separada de fa poc i amb molt mala sort pels homes. Sempre explica que nomès troba degenerats i psicòpates, fins i tot té posades dues ordres d'allunyament cap a dues de les seves últimes conquestes.
Ens abracem de manera efusiva, xerrem una mica i ballem de manera lasciva, li agraden aquests tipus de balls. M'impresiona aquell vestit blanc de Marilyn  que porta.  Ens fem dos petons, un a cada galta, i ens acomiadem esperant retrovar-nos aviat.
Canviem de local, xerrem amb noies i ballem amb elles. Fem alguna copeta més i parlem de les relacions, de les dones i els homes, de la seva filla, de la meva parella i de la seva exdona. Parlem una mica de la vida intentant conèixer el plantejament de l'altre sobre aquests temes. Són interessants i enriquidors i, com dic sempre, m'agrada tenir diferents punts de vista sobre coses i conèixer les variants, sempre s'apren de les persones amb qui estàs i amb qui converses.
I contrariament als meus pensaments de sempre de  voler viure noves emocions i segurament influit per la idea de les relacions del Single,  recordo una frase que ell em va dir fa temps "Invasor, si tens parella, perquè aquest afany en viure aventures amb altres noies? No seria millor que el temps que dediques a seduir, el dediquessis a enfortir la teva relació?"
Potser comença a ser hora de que canvii una mica la meva manera  d'actuar i intenti això d'enfortir la meva relació. Deixar de sortir a abordar noies i de passar-m'ho bé amb els amics, deixar els excèsos d'alcohol i les aventures nocturnes i quedar-me a casa mirant pel.lícules d'en Hugh Grant amb la parella, bebent cervesa sense alcohol i menjant crispetes d'aquelles de colors.
Però que dic!!!!! La meva relació és forta i intensa, la confiança és mutua i el sentiment amor-sexe el tenim claríssim tots dos. De tant en tant ella surt amb les amigues pel seu costat i jo pel meu i crec que això es vital en una relació per què aquesta no entri en un espiral monòton de no-retorn.  El que busco són emocions intentant no fer mal a ningú, o sigui que crec que aquest plentajament és antinatural i no fa per mi. Perdoneu-me si m'he deixa't portar per l'emoció del moment o per pensaments produits per algun tipus d' aliment en mal estat que he ingerit per esmorzar...
Qui s'apunta a la proxima festa?

Cap a les cinc del matí ens acomiadem. Faig una valoració molt positiva de la nit i de la companyia del Single. Recordo quan una noia del badoo em va parlar d'ell i em va dir que tenia un blog. Em vaig encuriosir i vaig començar a llegir-lo i comentar-lo, i mira per on que ara sortim junts de festa.  Meravelles de les noves tecnologies. Fer amics davant d'una pantalla sense sortir de casa.

Aquells petits peluts tan estimats!

"COM MÉS CONEC A LES PERSONES, MÉS M'ESTIMO ALS ANIMALS"

Diuen que hi ha un lloc a l'altre costat del cel, un lloc meravellòs i ple de vida. Un lloc destinat a les nostres mascotes.

Quan un dels nostres amics peluts deixa d'estar entre nosaltres apareix allà per art de màgia.

Tots els animals malalts o vells recuperen la salut i el vigor de quan eren joves. Els ferits es curen i tornen a estar forts altre vegada.

És un paradís  ple de prats i camps per córrer on l'aigua i el menjar és abundant. Ple d'arbres per fer les necessitats, de companys per poder jugar i de culs per olorar.

Juguen, gaudeixen i s'ho passen bé. Són feliços, molt feliços  excepte per una cosa. Anyoren aquella persona tan especial que han deixat enrera. 

Però arriba un dia en que s'aturen i miren a l'infinit. La brillantor en els seus ulls és intensa i plena d'amor. El seu cos s'estremeix. Quan passa això és que ens han trobat.  Han reconegut la nostra presència  fins i tot a milers de quilometres de distancia i volen recuperar la nostra companyia. Sobtadament deixen el grup i la seva ànima surt volant per sobre la fresca gespa verda del prat.

Durant el temps que han viscut en aquest indret han adquirit  l'habilitat de poder seperar el cos de l'ànima i en aquest moment ho fan. Deixen que el seu cos segueixi jugant amb els companys i fan que la seva ànima ens busqui i es retrobi amb nosaltres. I quan finalment ens troben, nosaltres i el nostre amic tan especial, ens abracem i ens fusionen per ja mai més separar-nos. Quan això passa, petons de felicitat mullen el nostre rostre. Notem la llengua humida i rasposa sobre les nostres galtes i acariciem el seu caparró pelut. Llavors és quan tornem a veure aquella mirada plena de vida que ens havia deixat, però que, ara ja, sempre més estarà present en els  nostres cors. 

I és que aquests animalons s'ho mereixen tot. Ens entenen i ens parlen sense paraules. Es fan estimar i t'estimen sense condicions. Aquests petits peluts són moltes vegades els nostres millors amics, els nostres millors companys d'aventures i en definitiva els nostres companys de vida. Uns ésser capaços d'entregar-ho tot sense demanar res a canvi, bé, potser tan sols una carícia o un bocinet de l'entrepà de l'esmorzar.

I quan ens deixen, què passa?

Patim tant o més que quan ens deixa un familiar, i es que en definitiva, aquest petit pelut no deixa de ser un més de la família, un germà, un fill.

I que fa que la seva vida sigui tan curta respecte a la nostra? Com tant d'amor pot durar tan pocs anys? Sempre m'he preguntat el mateix. Des de sempre que he tingut animals a casa, i moltes vegades m'he promès no tenir-ne cap més per  por del dolor que queda quan marxen, però aquest moment de tanta tristesa i tant dolor és insignifcant quan el compares amb les bones i meravelloses estones que has passat al seu costat i que t'han donat. Les etapes de la teva vida que has passat amb ells, el que t'han ensenyat, el que t'has divertit, i els records que n'has obtingut que duraran per sempre.

Tan sols volia  fer un petit homenatge a tots els animalons que ens han deixat i a qui tant hem estimat.

Bru t'acompanyo en tan sentida pèrdua ara que pases moments durs.