Curset per aprendre a.... lligar? DIA 8

Bon  dia.

Perdoneu que hagi estat tants dies perdut, però havia de solucionar varies coses que tenia pendents. 

Ara ja torno a ser aquí amb més material. Així que no perdem més temps i som-hi!!!!

DIA 8:

Felicitats per haver utiilitzat les frases d'entrada. Segurament us haureu adonat que és molt més fàcil del que sembla començar una conversa amb un desconegut/da.

Avui  treballarem com entrar més sutilment. Quan afageixis aquestes petites peces a les teves aproximacions veuràs que l'èxit augmenta i l'efectivitat també.

Generalment quan abordes a una noia  o grup, aquests pensen dues coses.

-Què vol aquest?

-Quanta estona estarà aquí?

Una de les estrategies del joc és anticiipar-te i  desactivar aquestes objeccions abans de que passin. Si ets capaç de fer això tindràs moltes menys probabilitats de que et donin una resposta negativa.

Arrelar:

Normalent si una noia no sap per què estàs parlant amb ella és mostrarà distant fins que sàpiga la raó, bé per què tu li diguis o per què se la imagini. Per això si fas servir una pregunta d'entrada d'opinió pots trobar-te que et responguin si és que estàs fent una enquesta.

Per evitar el pensament de "que vol aquest tiu de mi?" has d'arrelar la teva frase d'entrada donant a la teva pregunta un context legítim.

La millor manera de transmetre això és explicar en algun moment de la frase d'entrada per què estàs fent aquesta pregunta. Pots utilitzar les seguents paraules: "La raó per la que t'estic preguntant això és per què..."

No has de ser massa rebuscat, de vegades es tant sensill com: "El meu amic i jo estem parlant de .......... i necessitem la perspectiva d'una noia". Si no estàs amb un amic pots fer veure que estaves parlant pel movil o xatejant. Qualsevol cosa raonable et servirà sempre i quan permeti saber a la noia o grup per què estàs allà fent aquelles preguntes.

Límits de temps:

Per la majoria dels homes el joc consisteix en abordar a una noia i no deixar de conversar fins que ella el rebutja o es tira als seus braços. Per aquesta raó les noies han desenvolupat un ampli ventall de recursos per lliurar-se dels nois que els estan rondant per massa temps.

És per això que a partir d'ara tu els faràs saber de bones a primeres que no ets un d'aquests homes. A no ser que la noia es senti previament atreta per tu, el més probable és que desde el moment en que l'abordis  ja estigui pensant com deslliurar-se de tu. Entre altres estrategies, les més comuns són que està en mig d'una conversa amb els seus amics, que ha d'anar al lavabo, intentar-te fer creure que te xicot o que és lesbiana.

De forma que per anticipar-te al pensament "Quanta estona estaràs aquí?" necessitaras utilitzar un limit de temps.

Un límit de temps és qualsevol cosa que explícitament indiqui a la noia o al grup de persones que no penses quedar-te massa temps. Ha d'insertar-se en el primer minut de conversa abans que el grup tingui l'opurtunitat de preguntar-se  quan acabarà la teva història. Així utilitza una frase com "He de tornar amb el meu amic, però abans vull preguntar-te..."
El temps no té per què ser verbal. Pots donar a entendre que estaràs poca estona mantenint-te allunyat de la persona o grup amb qui estàs parlant o fent el gest de marxar. Els millors elements de temps són els que introdueixen tots dos elements, el verbal i el físic.

Utilitzar aquests dos mètodes fa que la persona o grup amb qui estàs parlant deixin de preocupar-se pel "Que vol aquest de mi?" i "Quanta estona estarà aqui?" i es concentrin  més en el que expliques.

Però deus estar pensant? -Si els he dit que he de marxar en un minut, com és que encara estic parlant desprès de la frase d'entrada?
Doncs bona pregunta.
La seguent frase clau de la interacció és coneix com a punt d'agafada. És el moment en què, enlloc de ser un desconegut que fas perdre el temps, ets tan encantador i enlluernes tant que  ja no volen que marxis. De manera que molt a pesar teu, els concedeixes una mica més del teu preciòs temps.
Nomès amb unes poques paraules dites al moment que toca, passes de ser el que fa perdre el temps a la gent per convertir-te en el noi que no volen que marxi.

Aborda amb aquestes noves eines:
El treball de camp d'aquesta lliçó serà abordar a tres noies amb la mateixa frase d'entrada que vas utilitzar en l'exercici anterior però aquesta vegada introduint aquest dos nous elements.

Evalua't:
Quan tornis a casa pregunta't si hi ha alguna diferencia entre les respostes que has obtingut avui amb les de la última vegada. Fes una llista amb les diferències
Si vas fer servir una frase d'entrada inventada però no vas aconseguir una conversa natural, revisa aquesta frase i busca'n una de més efectiva. Ves provant i tantejant el terreny fins que en trobis una d'interessant i que no falli.
Publica-la com a comentari del blog i així entre tots podren anar comentant les diferents frases d'entrada de cadascú

Sobretot no oblidar anar recordant els rituals explicats en les anteriors lliçons. Sempre s'ha d'anar fent memòria fins que surtin de forma natural.ç

I fins aquí el DIA 8
Perdoneu per no haver escrit abans, a partir d'ara intentaré escriure més seguit.

Femme Fatale...

Han passat molt minuts, molts dies i alguns anys i avui l'he tornat a veure. No he pugut fer res més que sorprendre'm i deixar escapar una rialla irònico-sarcàstica. Ho sento, no hi he pugut fer res.

Aquella que va ser la meva parella durant anys i que em va fer patir i tornar-me boig fins a extrems inimaginables avui ja no és el que era.

Segueixo amb la idea irrefrenable que el temps passa i ningú no queda al marge. Tu tampoc reina, tu tampoc!

Alguna vegada he escrit unes linies sobre ella i el records que em portava sobretot quan escoltava segons quina cançó. Avui l'he vista passejant pel carrer amb un cotxet, i no un cotxet normal, no. Un cotxet doble!
Dues criatures, el cabell despreocupat, la cara cansada de no dormir i uns vint quilos de més. Una noia completament diferent al que era. Un canvi dràstic degut a un "qui sap què?". I és que la vida passa per tothom, et porta per camins desconeguts i et fa prendre decisions que anys abans, haguessin estat impensables.

De jove anava de Femme Fatale. Una Mata Hari guapa, alta, poderosa, amb una melena llarga i negre i una gran energia positiva. Capaç de fer embogir qualsevol home tans sols amb unes poques paraules. Una dona extreta d'una pel.licula de Jean Luc Godart, que amb aquell poder de convicció era capaç de destruir a qualsevol, fins i tot a ella mateixa. Un noia autodestructiva al mateix temps que encisadora i màgica. Tot eren estratègies muntades per que tothom l'estimès i l'adorès, i allò en aquells temps li resultava. Li agradava adoptar aquell rol i fer, entre cometes, patir als homes. Aconseguir el màxim d'ells i desprès abandonar-los i deixar-los de banda, i ella, sense més sentiments, seguir amb la seva vida.

Vaig, fins i tot, arribar a admirar aquella manera que tenia de fer les coses, i suposo que qui camina al costat d'un coix, al cap d'un temps també s'hi torna. Així que suposo que totes aquestes tècniques de seducció i aquesta manera d'actuar que he fet servir durant temps, directe o indirectament, les vaig aprendre d'ella.

Hi ha una cançó que diu: "todo lo que se, me lo enseñó una bruja". Bruixa potser no, ho potser una mica si, ja que de vegades tenia visions que escapaven al meu enteniment. Però del que si estic segur és que moltes de les coses, per bó o per dolent, que tinc, les he heredat d'ella.

Passar temps amb gent, compartir experiències, llegir llibres, mirar pel.lícules... en fi, tot el que fem a la vida, ens serveix d'experiència per anar formant-nos com  a persones. Si tenim experiències negatives, serem persones negatives, si tenim mestres positius ens assamblarem a ells. Ella era en part  bruixa i en part fada. Una persona forta i sense massa sentiments que em va girar el caràcter.

Ara ja vaig deixant aquell personatge d' "home fatal", seductor, despreocupat i sense sentiments, per ser una mica més persona. I amb això no vull dir que no tots els caràcters de la gent siguin vàlids. Tan lloable és el seductor que s'aprofita de la ingenuitat de les noies a les barres dels bars, com aquell que dona la vida per la seva família. Tot són caràcters i n'hi ha tants com persones.

Fa molt temps que tinc parella i li ha costat força anar-me canviant. Aquell caràcter i manera de fer que tenia (o que tinc) em servia per aconseguir a les noies i ser com aquell Casanova que fa el que vol amb la gent sense importar les conseqüències. Ara, amb un caràcter més llimat, sóc més home d'una sola dona, tot i que de vegades les reminiscències del que he estat ofusquen momentaneament el meu jo i em fan fer o pensar coses que se m'escapen. Potser amb el temps acabaré de ser la persona que vull arribar a ser. Potser sempre seguiré així.   Qui sap, el temps ho dirà...

Curset per aprendre a..... lligar? DIA 7

Benvinguts a un altre dia. DIA 7

La classe d'avui és més entretinguda que la anterior, així que suposo que es farà més amena i més fàcil d'entendre.

Aprendre a entrar:

El primer que aprendrem avui es que no hi ha "frases per lligar".

Si existis una frase màgica amb la qual les noies caiguessin als teus, tots els homes la farien servir. La major part del que la gent anomena frases per lligar, no són més que frases enginyoses.

El que si existeix és un procés sequencial específic que pot fer-se servir per fomentar una relació romàntica o sexual amb una noia.

I aquest procès comença per la frase d'entrada que segurament és la part més importat de la interacció.

Guia sobre les frases d'entrada:

Com et dius? A què et dediques? Has vist una bona pel.lícula últimament?

ABURRIT!!!!!

Escolta la conversa que qualsevol noi tinqui amb una noia que acabi de conèixer i el més probable és que li estigui menjant el cap amb una sèrie d'aquestes preguntes. El noi pensa que està aconseguint alguna cosa tan sols per què ella contesta.

Quantes vegades creus que aquesta noia ha contestat aquestes mateixes preguntes? Infinites vegades.

Normalment la cosa acustuma a anar així. Ella comença a mirar al voltant perdent interès. El noi fa un intent desesperat de demanar-li el numero de telèfon i educadament ella li diu que te xicot, encara que no en tingui i... GAME OVER.

Perquè passa això?

Per que al fi de comptes, el que intueix la noia es: "Vols fotre un clau?"

La teva feina a partir d'ara és intentar iniciar una conversa sense dir "Vols fotre un clau?"

Això ho aconseguirem amb el que s'anomena frases d'entrada indirectes. Aquestes frases són una manera d'iniciar la conversa amb una desconeguda o amb un grup sense intentar lligar ni mostrar interès romàntic o sexual. Si ho fem prou bé, deseguida serà ella la que ens farà les preguntes generals. 

Tipus de frases d'entrada:

Una bona frase d'entrada ha de tenir 4 objectius bàsics:

-És inofensiva i no incomoda a ningú.

-Desperta i estimula la curiositat de l'altre persona o grup.

-És un trampolí per una conversa posterior.

-Serveix com a vehicle per mostrar la teva personalitat.

Hi ha molts tipus i frases d'entrada, entre elles s'inclouen:

-Frases d'entrada directes. En les que l'home mostra obertament el seu interès romàntic o sexual.

-Frase d'entrada situacionals. L'home realitza un comentari sobre l'entorn.

-Frases d'entrada indirectes. L'home inicia una conversa espotània i entretinguda que no te com a tema ni la noia ni l'entorn.

Totes les frases d'entrada poden funcionar però les dues primeres pertànyen a la categoria de "Vols fotre un clau?". No passa res si les utilitzem, però nomès funcionaran si la noia està realment interessada en nosaltres, i tot i així pot ser que no funcionin.

Jo prefereixo les indirectes per que si es fan servir correctament funcionen en un 95% de les vegades. I això es un percentatge molt i molt alt.

Abans de la frase d'entrada:

El joc comença abans que obris la boca.

L'aproximació inicial és un moment tan crític que tot, desde el teu llenguatge corporal fins a la teva energia, adquireix una major importància.

Alguns aspectes a tenir en compte:

-Tingues sempre alguna altre cosa a fer que conèixer noies.  Tan punt com comencis a mirar, evaluar o menjar-te amb la mirada qualsevol noia de local que tinguis davant, tan si aquesta et veu com si no, acabes de perdre totes les noies que tinguis darrera teu. No nomès per que semblis desesperat, sinó perque no sembles ni interessant ni divertit.

-Tothom vol estar amb la persona més popular. L'única cosa que has de fer és crear la il.lusió de ser popular en aquest moment. Riu, diverteix-te i gaudeix de la companyia dels teus companys.

-Llavors, quan vegis a una noia que vols abordar, gira't i inicia una conversa. No perdis temps evaluant la situació. L'art de l'aproximació és l'espontanietat. Si esperes massa és possible que ella s'adoni que l'estàs observant i li entri mal rotllo, o el més probable és que et posis nerviós i finalment et convenceràs a tu mateix que no has d'abordar-la.

-No encaris mai de front a la persona o grup a qui et vols aproximar. És masssa directe i desafiant. Enlloc d'això gira el cap i pregunta per sobre l'espatlla. El teu objectiu és fer saber que estàs encaminat cap a una altre banda i que nomès et pares un moment per realitzar una pregunta ràpida. Quan la noia o grup s'interessi pel que dius, podràs girar-te i parlar de front. 

-Somriu quan facis l'aproximació. Si en aquest moment no et surt el somriure de forma natural, fingeix-lo. Un somriure predisposa a una resposta positiva.  A un nivell subconscient indica que ets un amic i no un enemic.

-El teu nivell d'energia ha de ser igual o superior al de la noia o grup que vols abordar. La majoria de la gent surt per passar-s'ho bé, així que si els diverteixes, hi seràs benvingut. Per augmentar el teu nivell d'energia has de parlar alt, gesticular  amb la cara i amb els braços, esforçar-te per conectar amb la gent i somriure amb la boca i amb els ulls. Però sobretot sense exegerar ja que podria arribar a molestar.

-Assegura't de que tots els que t'escolten estiguin involucrats en la conversa. Si perds a una persona tens el risc de perdre a tot el grup. De manera que si veus que algú perd l'atenció intenta introduir-lo sense perdre temps.

-No et faci por abordar grups on hi hagi nois. Quants més nois hi hagi al grup menys probabilitats de que altres nois els hagin abordat. Moltes vegades aquests nois no son les parelles de les noies sinó nomès amics.

-Asseguta't de que dones importancia als homes del grup. Si penses que no els respectes o no els tens en compte, intentaran posar fi a la teva interacció. Si aquests nois penses que pots estar lligant amb ells, introdueix fets d'alguna ex xicota teva. 

-Si estàs interessat en alguna noia atractiva o un grup de noies a qui ja has entrat varies vegades, no les abordis directement.  Intenta obrir un altre grup al seu costat i com aquell que no vol la cosa introdueix en el nou grup a la noia o noies que trobes atractives.

Que dir:

Una bona frase d'entrada indirecta consta de tres característiques: ha de semblar espontània, ha d'estar motivada per la curiositat i ha de ser interessant per la majoria de la gent.

També ha d'introduir molts detalls amb sutilesa.

No comencis mai una conversa amb una frase que requereixi un si o un no per resposta. Per exemple si dius: "Puc fer-te / fer-vos una pregunta ràpida?" i et contesten que "no", ja no tens res a fer.

Enlloc d'això comença amb una frase afirmativa com: "Tu / Vosaltres que sembleu experts en la materia....." o "Ajuda'm / Ajudeu-me a resoldre una qüestió....."

Fins i tot encara que facis directament una pregunta, no cal que esperis resposta. Fes la pregunta en qüestió i espera uns instants, sinó reps resposta, continua amb la història.

No comencis mai una conversa amb "Perdona...." Segur que els teus pares t'han educat molt bé. Començcar amb aquesta frases et farà semblar insegur. A més allà on un home hi veu la bellesa, una dona hi veu l'estatus. Un home amb un estatus elevat mai demana perdó per la seva presència.
El tipus de frase d'entrada més utilitzada és la frase d'opinió, en la que demanes consell a una persona o grup sobre una història personal. Una bona frase d'entrada pot donar deu o quinze minuts de respostes entusiastes. Temps que pots fer servir per mostrar el teu humor i la teva personalitat.
Recorda que a última hora, el que diguis és el menys important. Una frase d'entrada serveix per trencar el gel. El més important és la teva actitud i la manera de dir la frase d'entrada.

Desprès de la frase d'entrada:
Una bona frase d'entrada et portarà de manera natural a altres qüestions i temes de conversa. De vegades et demanaran opinió sobre diferents temes fins i tot els que has inclòs tu. Assegura't de mostrar-te sempre positiu. El més important és irradiar una forta energia positiva.
El millor és que les frases d'entrada estiguin basades en la teva pròpia vida. De manera que si parles d'algú de la universitat, has de conèixer la universitat. Si parles d'algú d'un altre país assegura't de conèixer també aquest país. Has de tenir coneixement sobre el tema que plantejes sinó et quedaràs tallat i mostraràs la teva inseguretat.
Ves em compte de no allargar massa la frase d'entrada. Quan vagis que l'energia comença a decaure o no trobis més paraules a dir, aquesta frase ha mort. Intenta canviar i passar a una altre cosa.

La regla d'intentar-ho:
Ara estàs aprenent com inventar uns guions a seguir, et costarà més o menys, però no trigaràs massa a aconseguir-ho.
Hi ha una regla molt i molt important i es que si  aquestes noies o grups a qui intentes impresionar s'adonen que els vols impresionar, el joc s'ha acabat.
Paradoxament costa molt mostrar-te natural, però intenta ser-ho. Sigues natural i imaginatiu i sobretot irradia energia positiva.

Resolució de problemes:
Recorda que la frase d'entrada aporta informació. Un rebuig no és un comentari sobre tu, sinó sobre la teva tècnica, així que si no et surt bé no t'ho agafis de manera personal, sinó com a un error de tècnica que hauràs de millorar.
Si una noia et diu que t'he xicot i tu no li has preguntat, significa que pensa que vols lligar amb ella. Si et diu que ha d'anar al lavabo és que l'has fet sentir incòmoda.
Sabent una mica això, pots buscar respostes. Si et diu que si estàs lligant amb ella, respon alguna cosa enginyosa i no et quedis tallat o callat mostrant inseguretat.
Pasi el que passi  sempre sempre has d'entrar.
Sino realitzes les aproximacions mai sabras si aquesta noia podria haver estat la teva xicota, parella o dona.
Amb el temps veuràs que mai et lamentaràs de les dones que has abordat, sinó que ho faràs de les que no has abordat per què no sabràs que és el que haguès pogut passar. Així que no perdis l'oportunitat.

Prepara la teva frase s'entrada:
Amb la documentació s'avui hauràs de preparar una  frase original per entrar a les noies. La manera més sensilla és pensar en qualsevol cosa que tinguis curiositat i vulguis saber. Busca un tema que pugui ser interessant per la majoria de la gent. Coses sobre crisis de parella o espirituals, o coses relacionades amb la cultura popular, viatges, salut...
Fins i tot preguntes que no semblen gens interessants poden fer-se servir com a frases d'entrada.
Recordo que fa anys parlavem amb un amic dels planetes del sistema solar. No recordavem l'ordre en que estaven disposats, així que vam fer servir aquesta tonteria en una discoteca per acostar-nos a les noies. Per estrany que sembli la frase va resultar i va ser l'inici d'una conversa amb unes desconegudes.  Això va ser així per que aquesta pregunta inicialment no amagava cap "Vols fotre un clau?".

Posa a prova la teva frase d'entrada:
Vesteix-te, posa't guapo i anima't.  Avui la teva missió és abordar a tres noies diferents, o grups en els que hi hagi noies, amb una frase d'entrada que hagis inventat. Pots abordar-les al carrer, a la cafeteria, al bar... o on tu vulguis o vegis la oportunitat.
No és necessari que desprès segueixis amb la conversa,  encara que si tot va bé, no deixis de fer-ho. Quan la conversa arribi a la fi, sigues educat i marxa amb una frase sensilla com "gràcies, ha estat un plaer parlar amb tu".
No fa falta que les tres interaccions tinguin exit, però si almenys una. Al pròxim dia introduiré més consells que faran més efectives les teves frases d'entrada.

Evalua lsles teves aproximacions:Si la cosa ha anat bé, apunta quines són les raons. Si ha anat malament fes el mateix.

Aproximació 1:
Aproximació 2:
Aproximació 3:

Ara repassa la llista. Si alguna resultat negatiu és alguna cosa així com: "ella parlava massa ràpid, era molt estirada, no era el meu tipus..." borra-la i busca altres raons ens les que tu hagis pogut cometre algún error. Desprès fes algun suggeriment sobre com haguessis pogut fer-ho millor.

Doncs aqui acaba el DIA 7.
Ja tenim feina per anar fent, així que comença-la el més aviat possible.
Recorda anar repentint els exercicis dels pensaments limitadors i el ritual d'augment d'autoestima i confiança.
Sort i fins el pròxim dia!

Records tristos d'estiu...

Arriba l'estiu i amb ell arribarà el bon temps. Una allau de records es passeja  davant meu demanant que els faci cas. Intento no fer-ho, pensar en altres coses. Encara no és el moment, encara falten unes dues setmanes per sant Joan, i amb ell la festa i la gent. 

Els cor em diu que tot tornarà a ser com cada any, l'enteniment em diu que segurament no serà així, que el temps passa i les coses canvien. La gent canvia, per bó o per dolent, però el canvis són evidents i no s'hi pot anar en contra. Tan sols fa dos dies estava fent preparatius per Cap d'any i ara ja toca sant Joan i el temps no s'atura.

Aquelles nits de calor, de bogeria i d'excessos amb la beguda. Aquelles nits a Platja d'Aro emulant els actuals anuncis d'Estrella Damm, "mediterraniament", amb festes a la platja. Amb amics, coneguts,  i desconeguts, però sempre amb alegria i bon rotllo.

La nevera amb les cerveses, les ampolles d'alcohol, els gots de tub, els glaçoncs i els refrescs. Tot preparat. Tan sols encendre el foc i posar la música, i esperar que els agents de l'autoritat triguin en arribar.

Banyar-nos despullats a les tantes de la nit, ballar, beure i sobretot aquell ambient tan amigable, captivador, i adictiu és el que trobo a faltar.
I ara  arriba un altre estiu i aquesta sensació em torna a envaïr però aquest any és diferent. Tot i els dies de calor i festa que auguro tinc l'estranya sensació de que alguna cosa ha canviat, potser és l'ambient, potser sóc jo, potser són els altres... potser és el món.

De vegades els records dels amics que ja no hi són ens envaeixen amb tanta força que no podem pensar en res que no sigui en ells, i desprès d'homenetjar-los, seguim les  nostres vides com si res no haguès passat.

Curset per aprendre a..... lligar DIA 6

Comencem un nou dia amb unes noves lliçons. Repeteixo i no em cansaré de repetir que la teoria del curs està bé i és de molta ajuda, però que on realment aprenem és en els exercicis pràctics. Sortir a fora, deixar la vergonya en un costat i intentar abordar a les noies.

DIA 6

Superar la AA:

L'ansietat a l'aproximació (AA) és una malaltia incapacitadora que es dona quan un noi vol fer front a la perspectiva d'abordar a una noia atractiva. Alguns simptomes són la suor de mans, l'augment de pulsacions, la falta d'alè o la sensació de tenir un nus a la gola.

Si has dubtat a fer algun dels treballs de camp anteriors, sens dubte pateixes en més o menys grau AA. Si encara no t'has posat nerviós probablement ho faràs a mesura que les missions agafin més dificultat, o quan vegis a alguna noia especial.

Els experts ens ofereixen milions de paraules savies sobre la creació i el desenvolupament amb èxit de les relacions íntimes. Però podriem resumir-ho amb cinc paraules: "SENSE JUGAR ÉS IMPOSSIBLE GUANYAR"

Si siguim amagats a la nostra cova és impossible que tinguem cap relació. Has de sortir per interactuar amb gent nova.

La ment limitadora:

Al nèixer, la mateixa natura instal.la dins nostre dues pors. La por a l'altura i la por a la fressa. Amb moderació la por és bona i necessària, doncs ens protegeix dels perills.

Per contra la majoria de les nostres pors no són innates sinó adquirides.  Ens posem limits a nosaltres mateixos com a resultat d'experiències negatives i de la influència a les nostre vides de figures autoritàries.

La ment lliure:

La llibertat biológica de la ment ens ofereix senyals de gana per menjar, de set per beure, de desig per procrear... Actualment també tenin instints culturals per obtenir poder a la nostra feina, de plaer pel joc  de sentit de la pràctica espiritual.

Quan la nostra ment limitadora i la nostre ment lliure estan en equilibri, tot va bé. Vivim en harmonia en el món resolent els problemes a mesura que apareixen. Però quan estan desequilibrades  apareixen tot tipus de problemes.

Identifica la teva ment limitadora:

La majoria de creences de la teva ment limitadora han estat alimentades pels propis pares, tutors, companys o gent que hem admirat desde la infància.

Donar la culpa als altres o a tu mateix del material que emmegatzema la teva ment limitadora nomès servirà per enfortir-la. És millor perdonar, oblidar i passar a una altre cosa.

El primer pas cap a la recuperació és l'acceptació: admetre que  hi ha un problema. El segón  pas per superar l'origen de la nostra ansietat és treure'l de la foscor del nostre subconscient i portar-la a la llum de la nostra consciència. Nomès llavors podrem desmuntar-la, veure com funciona i crear els procediments per anular-la.

La ment limitadora pot presentar-se en forma de veus, imatges o sensacions físiques que es posen pel mig quan intentem abordar una desconeguda o intentar una relació amb ella.

Entre les veus de la ment limitadora hi ha:

Falta de confiança: No sabràs que dir o recordaràs l'ultima vegada que has ficat la pota.

Dubtes respecte ella: Probablement té parella, no estarà interessada en mi o la molestaré.

Dubtes conjunturals: Tots es riuran de mi o amb aquesta música tan alta no em sentirà.

Racionalització existencial: Perquè molestar-se si tampoc sortirà bé... Ara no tinc ganes, m'ho estic passant bé amb els meus amics...

Falsos judicis: No és suficientment atractiva o sembla massa superficila per a mi.

Entre les imatges de la ment limitadora es troba el ser ignorat, el que es riguin de tu, quedar-se trist i sol, ser observat i jutjat, veure a la sala homes més qualificats o amb més probabilitats d'èxit...

La ment limitadora tambés s'expressa per causes físiques. Quan el teu radar intern detecta amenaces potencials s'activa la resposta de lluita o fugida que allibera adrenalina al teu sistema. Augmenta el ritme de la teva respiració i pulsacions, tensa els músculs, dilata les pupil.les, contrau els vasos sanguinis, eleva el nivell de sucre a la sang...

Desperta la teva ment lliure:

Per superar l'ansietat de l'aproximació t'has de convèncer a tu mateix de manera lògica de que el diàleg amb la teva ment limitadora no nomès és incorrecte sinó perjudicial. En el DIA 1 vam destruir  els pensaments limitadors. Aquest és el tipus de resposta que la teva ment lliure ha d'utilitzar per combatre amb la ment limitadora. Per exemple: si la teva ment limitadora et diu: "...no em sentirà, hi ha la música massa alta..." la teva ment lliure ha de pensar "...doncs si hi ha la música massa alta, parlaré més fort i m'acostaré més per tal que em pugui  sentir..."

Si la teva ment limitadora et diu que t'estàs posant nerviós, la teva ment lliure ha de dir: Pot ser que em provoqui  una sensació d'estrès totalment natural per que al cap i a la fi és estressant. Però això no vol dir que no pugui fer-ho. Altres vegades el nerviosisme m'ha proporcionat l'energia que necessitava per donar el millor de mi i sentir-me bé amb mi mateix. Així que fem-ho!

Utilitza la paraula "tu"  quan et refereixis a la teva ment limitadora i la paraula "jo" quan et refereixis a la teva ment lliure. Així podràs diferenciar-les millor i associar-te amb la teva ment lliure.  

Depèn de tu i nomès de tu alimentar la teva ment de frases positives de manera regular, donar-li el poder de superar, preservar i tenir èxit.

Canvia les teves submodalitats:

Les submodalitats són els medis mitjançant els quals els teus sentits reben, recorden i processen la informació. Entre les submodalitats auditives es troben, per exemple, el to, el volum o el timbre.

Per ajudar-te a eliminar el diàleg intern negatiu  intenta ajustar les submodalitats de la ment limitadora. Fes que aquesta sigui baixa o estrident o fes servir la veu d'una persona que no t'agradi.

Al mateix temps proporciona a la teva ment lliure una veu agradable, bonica i que t'agradi.

Potser tot això et semblarà que és una xorrada "new age", si es així és per culpa de la teva ment limitadora.

Tracta també de canviar les visions negatives que puguis tenir per visions positives de la mateixa manera que ho has fet amb la veu. Canvia la imatge de que ets refusat o que no et fan cas  per imatges on es vegi que la gent t'adora i t'estima. Tan punt apareguin imatges limitadores, canvia-les per imatges de triomf.

Aquests canvis de submodalitats  s'aconsegueixen practicant dia rera dia aquests exercicis. Arribarà un moment que aquest canvi de limitador per lliure és farà de manera automàtica i no et comportarà cap esforç.

No et preocupis per el resultat:

Un dels principals problemes que els homes tenim quan aborden a les noies és magnificar el significat de la interacció i centrar-se massa en el resultat.

Sentir-te deslligat del resultat (sense deixar d'esforçar-te per l'objectiu) alleujarà significativament l'ansietat. Les persones son criatures capritxoses, impredictibles i caòtiques, i moltes vegades et poden sorprendre. Per això és tan divertit abordar a les noies. Per què limitar les possibilitats d'un nou repte supeditantlo a un resultat concret?

Elimina el fracàs del teu vocabulari:
La paraula "fracàs" pot tenir diferents signficats. Per la majoria de la gent fracassar significa abordar i ser rebutjat. En canvi la meva definició de fracàs és abandonar, tirar la tovallola o ni tan sols arribar a abordar.
"Rebuig" és una altre paraula que acostumem a utilitzar malament. Al diccionari rebutjar significa "no acceptar". Per tant si ofereixex un xiclet o un cigarret a una noia i ella et diu "no gràcies" t'ha rebutjat? Sents per això una gran punxada emocional?
Doncs de la mateixa manera si convides a una noia a sortir i ella et diu "no gràcies". Hauria de ser diferent? No, oi? Doncs per la majoria de la gent si ho és.
Quan una noia rebutja un xiclet pensem que no li agrada el xiclet, encanvi quan la convidem a anar al cinema i ens diu que no, pensem que ens rebutja a nosaltres.
Però quina raó pot tenir per no voler saber res de nosaltres? Ens coneix de fa poca estona o pocs dies i no sap encara massa coses de nosaltres.  No sap qui som ni nosaltres, ni els nostres amics, ni familiars, ni l'ambient en que ens movem. Té molt poca informació sobre nosaltres i tot i això donem més validesa a a la opinió d'ella que la de la gent que ens coneix de fa molt temps.
Veiem que aqui torna a aparèixer "la ment limitadora".

Practica l'estratègia del "Siniestro Total":
Si desprès de llegir això encara sents una por incapacitadora al rebuig social, surt i intenta ser rebutjat. Tota persona, artista, gran estrella... ha tingut milers de fracassos al llarg de la seva carrera. Poser per exemple a Michael Jordan.  Estem d'acord que és una gran estrella i un gran referent del basquet mundial ,oi? Doncs copiant paraules textuals: "He fallat  més de nou mil llençaments a la meva carrera. He perdut més de tres-cents partits. En vint - i - sis ocasions he tingut la victòria del meu equip a nomès un llençament i he fallat. He fallat una i altre vegada a la meva vida. I aquesta és la raó del meu èxit."
Desprès de ser rebutjat varies vegades t'adonaràs que no és una cosa dolenta i que el rebuig no té res a veure amb tu.
Qui escric un exemple real de conversa per ser rebutjat (per intentar superar aquesta por al rebuig)  i que paradoxalment no va sortir com s'esperava.

En un bar:
Nosaltres: Ei, hola. (dirigint-nos a unes noies) Necessitariem que passesiu de nosaltres.
Elles: Com? Que voleu dir?
Nosaltres: Doncs que quan un parell de nois com nosaltres s'acosten cap a vosaltres i no teniu ganes de xerrar, uns mostreu antipàtiques i passeu.
Elles: Però nosaltres no som antipàtiques...
I la conversa va continuar durant més de quaranta minuts i fins i tot vam tornar a quedar per un altre dia
Aquest exercici pretenia demostrar que els rebuigs poden ser indolors però va acabar demostrant que quan et sents confiat i tens l'autoestima alta és molt difícil que et rebutgin.

Com diu el poeta Samuel Hazo:
      "Espéralo todo y cualquier cosa te parecerá nada.
       No esperes nada y cualquier cosa te parecerá todo"

Si no pots dir coses agadables...
Ja arriba el cap de setmana. Assegura't de dutxar-te i afeitar-te a consciència abans de sortir. Si t'has comprat roba nova, fes-la servir. El Dia 4 vas eleborar un ritual per sentir-te millor i fer-te pujar la confiaá i l'autoestima, fes-lo servir també.  Avui toca sortir!!!
El treball de camp és fer compliments espontànis a quatre noies. Dues d'elles poden ser conegudes com ara amigues, companyes o fins i tot la mare, però les altres dues han de ser desconegudes.
Evita fer compliments generals com "ets mols bonica" i evita també els compliments de caire sexual com "estàs molt bona". Limitat a elogiar coses concretes com el seu cabell, les ungles, les sabates... Desprès de passar tant de temps davant del mirall examinan-te a tu mateix, et resultarà sensill localitzar i apreciar aquests petits detalls.
La resposta més habitual serà un agraiment sincer, educat i segurament indeferent. Marxa un cop hagis fet el cumpliement a no ser que ella segueixi la conversa.
La clau de l'experiment és que no sembli que intentis lligar amb ella sinó  realitzar un comentari sincer sobre allò que has vist de manera espontània.
Tot i que els compliements no son recomanables en al majoria d'aproximancions, l'exercici d'avui no és generar atracció. Aquest exercici està dissenyat per ajudar a eliminar la AA, millorar la teva capacitat d'observació i prendre consciència de la realitat de l'altre persona. 

I fins aqui el DIA 6.
Sé que la lliçò d'avui ha estat una mica difícil de digerir. Molt teòrica i complicada d'entendre però aquests conceptes són molt importants a l'hora que interessants.

Fins a la pròxima... Bona sort!

Un altre somni...

Altre cop he tornat a somiar amb amors passats...

Jo tenia dinou anys i vaig coneixer una noieta de Barcelona que en tenia disset.  Era moreneta amb cabells arrissats i baixeta i parlava en castellà. Entenia perfectament el català però degut a que la seva família era andalusa parlaven sempre en la "lengua del imperio".

Jo era jove i just d'experiències, en aquest terreny ella em portava força avantatge tot i la seva edat. Ens vam conèixer en una festa major de poble, a l'estiu. Ella passava les vacances amb els seus pares en una casa que tenien els seus avis al Baix Empordà.

Les festes majors abans no eren com les d'ara. Ara no surto massa pels pobles, però abans hi anaven tota la colla i totes les colles dels altres pobles a veure que trobaven. Estaven molta estona a la barra bevent , els gintònics  no eren cars. Desprès intentavem lligar-nos a les nostres amigues i companyes de classe. Poques vegades ens donava resultat, però sempre ho intentavem...

Aquests tipus de somnis ja comencen a ser massa recurrents i comencen a molestar-me, però potser ja se el perquè.

Tot ho relaciono a la música. Igual que la olor de la magdalena de Proust a "La recerca del temps perdut" evoca pensaments involuntaris de la infantesa, escoltar segons quina cançó porta el meu subconscient a tenir segons quins somnis.

He començat a escoltar cançons de quan era més jove i per estrany que sembli, moltes m'han començat a portar records. Cada una amb la persona que en el seu moment estava al meu costat.

Crec que no és un mal exercici per fer, sempre hi quan estiguis disposat a recordar el passat. A mi m'agrada, i de tant en tant em serveix per recordar les coses que ens havien passat i el per què del lloc on vam arribar. Prendre notes mentals sobre les causes de les ruptures, sobre si vaig ser jo o ella o cap dels dos qui va tenir la culpa, sobre que buscavem en aquell moment. Sobre tantes i tantes coses, de les quals sempre se'n treu algun profit i se n'apren alguna cosa.

El jo de fa uns anys era d'una manera, el jo d'ara d'una altre. Tots dos fantàstics, però anys desprès complement diferents...

...tot canvia, res és permanent... en nosaltres hi ha un canvi constant que nomès veiem si som capaços de tornar enrera i analitzar-nos de manera objectiva.

Curset per aprendre a..... lligar? DIA 5

Benvinguts a un nou dia, som-hi!

DIA  5

És hora d'arreglar-se:

Avui toca arreglar-nos, i ens centrarem en l'aparença.

Quan els homes parlen entre ells de la capacitat de seducció de vegades es comporten com si el seu aspecte s'escapès al seu control o con si es tractès d'un tema genètic.

Igual que una noia  s'aprima, s'augmenta dues talles de pit o es tenyeix els cabells per aconseguir l'atenció dels altres i estar bé amb ella mateixa, un home també pot fer el mateix i arribar a ser atractriu. De la mateixa manera que aprenem frases d'entrada o la manera per augmentar la confiança, també podem aprendre a vestir-nos.Tal i fà com et veu la gent actualment, si fas alguns canvis, et consideraran guapo.

Hi ha nois grassos, calbs, amb grans o amb ulleres de cul d'ampolla, però gràcies al solarium,  les lents de contacte, la dermatologia, els centres de salut o roba nova, s'han convertit en en atractius i ara irradien poder i confiança.

Ara et toca a tu:

Cambia de pentinat:

Mira unes quantes revistes de moda o de música i busca un pentinat que t'agradi i creguis que et pugui quedar bé. Quan el trobis agafa el retall de la revista i porta'l al perruquer. Assegura't que et recomani els productes per poder mantenir aquest pentintat.

Desfes-te de les ulleres:

Compra't unes lentilles o fes-te la cirugia laser. Si les ulleres són un complement del teu estil, busca un disseny que sigui actual i que "moli". No facis servir ulleres de cul de got.

Posa't moreno:

El més ràpid i sensill és un esprai que pots comprar a qualsevol centre de broncejat. Sino ara que bé el bon temps ves a la platja i posa't moreno o fes algunes sessions de solarium.

Fes-te la manicura i la pedicura:

Ves a qualsevol centre d'estètica. No és necessari que et pintin les úngles de colors, demana nomès que els hi donin brillantor. Això no nomès transmet la idea de que vas ben arreglat sinò que t'ajudarà a entendre per què les dones donen tanta importància als petits detalls cap a l'altre gent. I és que elles donen molta importàcia als petits detalls en elles mateixes.

Fora l'excès de pèl:

Compra't unes pinces o un retallador de cabell i treu-te els pèls que tinguis a les fosses nassals, a les orelles, o al clatell.  Si alguna part del teu cos té més pel del normal i no t'agrada, depíla't.

Examina't atentament davant del mirall:

Si pots compra't un mirall d'augment. Treu-te el sobrant de la cera de les orelles amb un bastonet, arranca't algún pel aillat que et quedi al voltant dels ulls, mira si tens la pell greixosa o seca, o si tens bosses sota els ulls. Hi ha productes per arreglar aquestes deficiències.

Fes-te les celles:

Ves a un centre de bellesa i allà te les faran amb cera o amb pinces. Si no t'agrada el seu color pots dir que te les tenyeixin.

Dents blanques:

Compra un producte blanquejant i comença a utilitzar-lo avui mateix. Si fa molt que no vas al dentista, és el moment que demanis hora.

Refresca el teu alè:

Esbandeix-te la boca diàriament amb Oraldine o Listerine. Si tens un problem d'alitosi compra un netejador de llengua. Tingues sempre a mà carmels mentolats o xiclets.

Accessoris:

Compra collars, anells, braçalets o qualsevols accessori que sigui de bon gust. Intenta no fer compres barates i que es vegi que el que portes és de baixa qualitat.

Apunta't al gimnàs:

Ves al gimnàs o fes exercici regularment. Si no pots apuntar-te a un centre ves a còrrer cada matí o cada vespre. Intenta fer abdominals, flexions, bicicleta... fes algún esport. Redueix el teu índex de greix i guanya  resistència, força i massa muscular.

Menja de manera sana:

Controla el consum de calories i repassa la teva dieta per limitar els greixos saturats, el sucre refinat, l'excès de sal, els aliments amb un índex elevat de conservantsi els carbohidrats. Menja fruites i verdures fresques i proteïna sense greix.  Si el teu pes és un 40% superior al que hauria de ser, consulta amb el teu metge per començar una dieta i perdre pes.

Assegura't que la roba el queda bé:

Rapassa el teu armari i provat't-ho tot. Si les americanes et fan les espatlles caigudes, els pantalons et queden a mig cul, o les mànigues curtes es va a mig braç és moment que comencis a plantejar-te que fer amb aquesta roba. O la porta a un sastre per que ho arregli o ho llences als contenidors de "Humana".

Suposo que moltes d'aquestes coses ja les fas habitualment. I en cas que no sigui així, ara ja no tens excusa per no cuidar-te. Agafa unes pautes i tingues cura del teu cos. Et sentiràs millor i els altres et veuràn millor.

Fes un canvi:

El primer pas per millorar la teva imatge és millorar la teva manera de vestir. El segón és adoptar l'estil correcte.

Seria ideal que el teu estil i la teva roba transmetessin a quin grup o segment de la societat pertanys, vols pertànyer o pertany la parella que busques.

Així doncs busca consell gratuit amb amics o coneguts. Si vas fer el treball de camp anterior de preguntar a una desconeguda que et recomani una botiga de roba (Single  pots tornar a fer-lo), fes-li cas i visita la botiga. És preferible que evitis gran cadenes ja que et pots trobar algú vestit igual que tu. Busca una botiga independent i digues a la dependenta que vols fer un canvi d'estil i que  t'assesori.  Posa't la roba nova i mira't al mirall. L'estil és important, però encara ho és més que et quedi bé.

Si t'agrada la roba i t'ho pots permetre, compra-la, sinó busca algun substitut que s'hi assembli en un lloc més barat  o per internet.

Pregunta a la dependenta, si no ho saps,  un lloc on poder comprar unes sabates que hi vagin bé.

Repàs:

Avui no hi ha treball de camp, bé si que n'hi ha però no és nou. Repetirem el del dia anterior però aquesta vegada intentarem mirar als ulls a la persona amb qui parlem per tal de transmetre proximitat.  Intentarem endevinar alguna cosa sobre ella, si està casada, si té fills, animals domèstics. Tot això nomès fixant-nos en ella. Si porta anells, si té pel de gat  o gos enganxat a la roba... Sempre va bé anar un pas per endavant.

Mirarem d' allargar la conversa el màxim possible intentant treure nous temes. A veure que tal.

I farem un repàs a les lliçons anteriors com la postura correcte o els exercicis vocals.

Fins aqui el DIA 5.

Endavant i molta sort!

Curset per aprendre a..... lligar? DIA 4

Ja portem tres dies de curs i no se si us haurà servit per alguna cosa o no.  Espero que si.

Fins ara tot ha estat una mica "unisex" o sigui que serveix tant per nois com per noies, intentem aprofitar-ho i fer els exercicis de perfeccionament. Potser al final de curs, Girona tindrà l'index més alt d'Europa de nois i noies que saben lligar.

DIA 4

Directe a la dutxa:

Tan punt et despertis posa la teva cançó preferida, aquella que et posa euròfic i t'agrada tant, i ves de cap a la dutxa.

Dutxa't, ensabona't les vegades que faci falta i afeita't. Posa't crema hidratant, colònia o aquelles cremetes que ara estan tan de moda per als homes. Tot el que faci bona olor i et faci sentir bé es bó per tu.

Posa't roba neta i que et quedi bé. T'has de sentir "el Rei del Mambo".

Mira't al mirall i digues la seguent frase: "Sóc increïble. Tothom m'estima i em respecta. Desprenc carisma, encant i gràcia. Sobresurto de tots els que estan aprop meu. Parlar amb mi és un privilegi. Em mereixo el millor del món, i està tot aqui fora esperant-me".

Llegeix-ho amb veu alta les vegades que siguin necessaries fins que sentit que ho has interioritzat. Queda't amb aquesta sensació.

Pregunta a una experta:

El ritual del pas anterior ajuda a moltes persones a guanyar confiança i a tenir una mentalitat més positiva. Pren-te el teu temps per desenvolupar el teu propi ritual de confiança abans de sortir de festa o quedar amb alguna noia.
Avui és el primer dia en el que coneixerem noies amb qui poder sortir més endevant. Has d'abordar-les tan punt surtis de casa, quan encara vas bén net i amb l'autoestima ben alta.
El treball de camp d'avui serà demanar a tres noies del carrer que t'aconsellin o et recomanin una bona botiga de roba d'home. La missió haurà acabat quan hagis parlat amb les tres noies i almenys una t'hagi recomanat una botiga.  (En altres paraules, si parles amb tres noies i una et recomana una botiga, la missió haurà acabat. Però si parles amb tres noies i no hi ha cap que et recomani res, hauràs de seguir fins a aconseguir la recomanació). 

Recomanacions:
-Aborda a noies que semblin de la teva ciutat.
-Si enraones amb elles al carrer, no t'apropis per l'esquena, podries espantar-les. Acostat per davant o bé posa't al seu costat mentre camines. Es sentiran més cómodes si deixes una distancia prudencial al enraonar. -Tingues en compte que nomès una de cada tres noies se li passsarà pel cap el nom d'alguna botiga inmediatament, lles altres es quedaran en blanc i no sabran que contestar-te.

Sobretot quan t'acomiadis d'elles, sigues educat  i no marxis sense un "gracies per la teva ajuda" . BONA SORT!

Posa't dret:
Fins i tot abans que obris la boca, una noia ja s'ha format una primera impresió de tu. I aquesta impresió es basa sobretot en el teu llenguatge corporal. Avui  aprendrem a moure'ns amb confiança amb un petit exercici postural, conegut com la postura de la paret.
Acostat a una paret i recolsa l'esquena. Assegura't que tant els talons com el cul i les espatlles estiguin en contacte amb la paret. També la part superior del cap, per sobre del clatell. Aguanta aquesta posició durant un minut. Comprova amb la mà que no hi hagi massa espai entre la part baixa de l'esquena i la paret. Si hi haguès massa espai, tensa l'abdomen per que les lumbars s'acostin a la paret.
Ara separa't i camina per l'habitació durant un minut sense canviar la postura. Memoritza la posició i l'alineament del cos. Repeteix l'exercici les vegades que et faci falta en els dies consecutius fins que et trobis cómode amb aquesta nova posició. Recorda que apart de que et donarà confiança i canviarà el teu aspecte, també és una qüestió de salut postural. (Tècnica postural Alexander).

...I fins aquí el quart dia... Ja queda menys!!!



 

.

Dissabte gris

És un curiòs dissabte gris. M'aixeco aviat,  abans de les vuit, amb la idea d'anar a comprar dos croissants, una ensaimada, un donut i una ampolla de suc de taronja. Hi vaig caminant, ja que l' antigament dit "colamado", està tan sols a cinc minuts de la porta de casa. Tot i fer un dia bastant tapat i lleig,  a mi m'agrada, i prefereixo anar-hi caminant tot i la possible pluja que uns cumulunimbus negres i grisos anuncien. Tan sols sortir trobo al veí posant la bicicleta apunt per anar a fer els seus quaranta o cinquanta quilòmetres per la muntanya. El saludo i em saluda, i el deixo fer, no voldria pas que se li fes tard. Segueixo i veig a la veina que treu les escobraries perfectament distribuides en bosses del mateix color que els contenidors, que curiós, no sabia que hi haguessin bosses d'escombraries de tants colors. Em fa gràcia i se m'escapa un somriure. Li dic bon dia esperenant que ella no digui res, com sempre. I com sempre, ella no diu res. És molt esquerpa, tot i que solo pensar que a llit ha de ser una lleona. Desprès d'aquest pensament, se'm torna a escapar un altre somriure.

Sembla que estic més bé tot i les tres nits dolentes que he passat. La primera vaig dormir dues hores a molt estirar, entre pastilles i dutxes d'aigua freda per fer baixar la febre. La segona igual, més aigua freda i més antibiòtics, paracetamols i ibuprofens...  Aquesta última ja he dormit més hores, i tot i que he tingut una mica de febre, és diferent estar a trenta-nou amb vuit que a trenta-set amb nou.

Agafo la baixada cap a la botiga i de cop i volta la vista se m'enterboleix, em mareixo i he d'aguantar-me en una paret per tal de no caure. Tinc una suor freda. Suposo que m'ha tornar a pujar la febre. No em trobo gens bé. M'assec en un banc de fusta mig trencat al costat de la carretera.

Observo uns ciclistes que passen amb els seus mallots de colors llampants. Aquells colors tan estridents fan que el mal de cap que tinc s'intensifigui fins al punt d'haver de tancar els ulls i apretar-me fort amb les dues mans el cap. Noto que comença a ploure. Unes gotes suaus em mullen la cara. Cada cop són més grosses, cada cop mullen més.  Estic segur que m'ha tornat a pujar la febre. M'ha tornat el mal de cap, el mal de coll i el mal d'orella.
Semblava que havia de ser un dissabte tranquil amb esmorzar de croissants i ensaimades i resulta que acaba sent un dissabte trist assentat en un banc trencat, sol, malalt i moll.

Quin bon començament!

Curs per aprendre a... lligar? DIA 3

Bé seguim amb el tercer dia:

Dia 3:

Adopta el mètode d'higiene cavernícola:

Aquest primera missió pot ser que et resulti una mica incòmode. Però el per què el coneixerem en el pròxim dia: DIA 4.

Avui:

-No et dutxis.

-No t'afeitis.

Parla amb confiança:

Molta gent té problemes per conèixer altres persones per què enraonen massa depressa, massa baixet o per que es mengen paraules. Això és un problema sobretot en discoteques o pubs musicals on s'ha d'enraonar fort.

Així doncs avui ens dedicarem  a treballar la veu.

Al enraonar la gent tendeix a fer cinc grans errors i aquests són els que tractarem en aquesta sessió.

Abans de començar l'activitat necessitarem:

-Un mirall, preferiblement dels de cos sencer.

-Una gravadora o un ordinador amb microfon.

-Un espai obert on puguem aixecar la veu.

Hi ha dos factors  que marquen la diferència entre un bon i un mal orador: la repiració i la postura.

Respirar fondo i emplenar els pulmons d'aire abans de començar a parlar  proporciona més força a les nostres paraules. Per assegurar-nos de que ho fem bé, repirem fondo. Si el pit no s'infla és que la respiració és massa superficial. Ho intentarem  fins que la caixa toràcica s'expandeixi.

La mala postura pot restringir el diafragma i la respiració limitant el poder vocal. Al enraonar assegura't de tenir la part superior del cos ben recte, però no estiguis massa rígid. Sempre has d'estar comode amb la teva postura.

Problema 1: Veu baixa.

Solució: Busca un lloc obert o un espai gran i emporta't una gravadora o l'ordinador amb el microfon. Deixa-la en un costat i allunyat tres passos. Respira fondo dues o tres vegades i utilitzant la teva veu normal digues: "Puc dir aixó sense cridar i ser escoltat per els altres ". Escolta la gravació a veure com ha quedat.

Ara allunyat tres passos més i torna-ho a provar. Intenta augmentar el teu  volum de veu sense cridar o canviar el to.

Torna't a allunyar tres passos més i fes el mateix exercici. Ara intenta descriure una paràbola amb la veu. Com si es tractes d'una pilota de futbol que vols que entri a la porteria. A veure si hi han millores.

És possible que tota la vida hagis utilitzat un to de veu baix per això la percepció teva i la dels companys pot ser diferent. De manera que si utilitzaves un volum de cinc, ara utilitza un volum de set.  No et faci por parlar massa alt, sempre i quan no cridis. És probable que la teva veu fins i tot es torni més clara.

Problema 2: Parlar massa depressa.

Solució: Parlar ràpid porta problemes d'enteniment i a més dona la impressió de que estàs nerviós, de que no ets confiat i que el que dius no té importància. Una veu tranquila i pausada denota autoritat.

Per realitzar aquest exercici posa't davant de la gravadora o l'ordinador i digues la seguent frase sense abaixar el ritme: "Mai tornaré a enraonar tan ràpid deixant anar les paraules seguides d'un sol cop, per que tinc massa pensaments al cap que vull expressar i temo que si paro la gent deixi d'escoltar-me".

Ara escolta la frase. Probablement al dir-ho tot d'un sol cop, has baixat el to de veu i t'has menjat alguna paraula. Ara torna-ho a fer però a una velocitat exageradament lenta. Fes pauses llargues entre paraula i paraula. Torna a escoltar la gravació.

Repeteix l'exercici deu o dotze vegades incrementant gradualment la velocitat, però sense deixar de parlar de forma pausada i pronunciant completament cada paraula.

Segueix practicant, fins i tot si vols davant del mirall, fins que aconsegueixis una velocitat en la que et sentis còmode i captis l'atenció dels companys.

Problema 3:  "Muletillas".
Solució: Les "muletiilas" són els grans enemics de la confiança. Potser no saps que són, però abans d'explicar-t'ho grava't mentre enraones amb un amic o grava alguna conversa telefonica. Escolta la gravació i transcriu-la en un paper, assegura't de no deixar d'escriure res. Repasa el que has escrit,, veus algun "ah", "es que", "bé". Això és el que en castellà es coneix com a "muletillas" (en català falques o afegitons).
Utilitzem aquestes paraules sense sentit com a marcadors de posició, com a forma de sondeig  per comprovar que els altres ens entenguin, o per assegurar-nos de no perdre atenció per part dels demès mentre pensen el que seguidament direm.
Però en realitat aquestes paraules transmetes inseguretat.
El secret per eliminar aquestes "muletilles" és autocorregir-se. Escolta't a tu mateix mentre parles i corregeix-te en cas que et faci falta. Pot ser útil fer una llista amb les que més utilitzes.

Problema 4: Veu monòtona.
Solució: Si la teva veu et recorda al vell professor d'història que tenies de petit o si els teus amics tanquen els ulls quan expliques alguna cosa, pot ser que tinquis una veu monòtona.
Afaga el llibre que tinguis més a mà i la gravadora i llegeix-ne un fragment. Tot seguit escolta'l.
Al narrar la història la teva veu és dinàmica i objectiva, d'aquelles que sumergeixen a l'oient al món que estàs descrivint, o és monòtona i la gent tendeix a desconectar?
Si el teu cas és el segon encén la tele. Busca un presentador, un còmic o qualsevol locutor que t'agradi i busca els matissos que fan que la seva veu sigui irresistible.
Quan creguis que ets capaç d'imitar aquest locutor, torna a llegir el fragment i torna't a gravar. Ara utilitza aquestes tècniques que has copiat  i experimenta amb canvis de velocitat, to, timbre, fluidesa, inserta pauses, escurça o allarga paraules...
Torna a gravar el fragment com si es tractés d'un audiollibre per a nens i veuràs el gran narrador que tens dins.

Problema 5: Afirmacions que sonen com preguntes.
Solució: Senta't, agafa la teva fidel  gravadora i posa-la davant teu. Ara has d'imaginar que la gravadora és una amiga teva a qui no li agrada el peix i l'has de convencer per anar a sopar sushi.
Quan hagis acabat escolta atentament la gravació. Eleves el to de veu al final de cada frase anunciativa?
Si ho fas veuràs que les afirmacions sonen com preguntes, i això et farà semblar insegur.
Els grans i persuasius narradors acaben les frases de forma concloent.
Si les teves afirmacions acaben amb un to més elevat del que han començat, torna a gravar la conversa però aquesta vegada enlloc de preguntes que requereixin resposta, fes afirmacions categòriques que demostrin la teva convicció. Assegura't que el discurs arriba a una conclusió definida i convincent. Ha de sonar com si sapiguessis molt bé de que estàs parlant i creguessis cada una de les paraules que dius. Encara que no t'agradi el sushi.

Repeteix els exercicis de tant en tant, una vegada o dues per setmana. Per que tot i que identifiquis aquests problemes, és dificil de solucionar-los. Sempre que parlis controla la respiració, la postura i la parla. En poc temps tindràs moltes i moltes noies pendent de les teves paraules.

Treball de camp:
Avui per fer el treball de camp no és necessari sortir de casa. Utilitzaràs nomès la veu.
La teva feina és marcar un numero de telefon a l'atzar. Quan algú et respongui has d'intentar que et recomani una bona pel.lícula.
La qüestió no és nomès parlar amb desconeguts sinó aprendre a modificar el curs de l'interacció sense que l'altre persona se senti incòmode.
Aquesta habilitat t'ajudarà a prendre el control en les converses reals i fer-les anar cap allà on més et convingui.
Per exemple:
-Hola, que hi ha la Maria? No? Doncs potser t'ho puc preguntar a tu. (aqui no facis cap pausa o donaràs a l'altre l'oportunitat de dir que no). Aquesta nit vull anar al cinema i em preguntava si em podries recomanar una bona pel.lícula.
Si la persona amb qui estàs parlant dubta o et pregunta si es tracta d'una broma, tranquilitza-la i digues que parles seriosament. Oferir una raó encara que sigui il.lògica (no, enraono seriosament, és que tinc pressa) influeix psicologicament en la gent a l'hora d'acceptar un comportament inesperat.

El moment "Oh"

El moment "oh" és un d'aquells moments de la  vida de tots que no ens agrada i prefeririem no trobar-nos mai. Potser molts de vosaltres encara no us hen trobat mai amb un "moment oh". Si és així, us ajudaré a identificar-lo i a combatre'l.

Començen per definir-lo:

Entenem  per "moment oh" aquell moment en que descobreixes quelcom d'una persona i que serà el desencadenat d'una separació o distanciament.

Un parell d'exemples:

1) Portes dos anys amb la teva parella i un dia se't passa pel cap preguntar amb quants nois s'ha ficat al llit. Esperes una resposta tipus "tres" o "set" i encanvi ens diu "seixanta-dos". Tu en aquell moment penses "oh". Ha arribat el "moment oh". Saps que el que t'acaba de dir us portara cap a una sèrie inacabable de discusions i problemes.

2) És la primera nit amb una noia que està super super super bona, però per tu nomès en un rotllo i acabeu a casa seva. Us preneu l'última copa de tantes i us fiqueu al llit. Mentre que esteu amb el "dale que te pego" s'escapa dels seus llavis un "t'estimo" i tu penses "oh, oh". En aquest cas és un doble oh i encara és més perillós.

En definitiva, el "moment oh" pot presentar-se en qualsevol moment i en qualsevol tipus de relació

I per poder esquivar aquest moment tant incòmode:

1.Els secrets dins una relació no són dolents, és més, normalment la ignorància ens porta la felicitat. Preguntar massa nomès ens fara tenir respostes que potser no voldriem saber.

Clubs liberals...

En el meu afany de voler trobar noves emocions vaig endinssar-me a l'estrany món dels clubs liberals. Club liberal no és sinònim de lloc on s'exerceix la prostitució, sinó tot el contrari, un lloc on imperen els modals i el respecte cap als altres. Això si, hi predomina el vici, però sempre amb bon rotllo.

Fa temps em va passar un cas força especial que seguidament us explicaré i que em va ajudar a entendre moltes coses. 

Dimarts tarda. Rebo un missatge d'una amiga que fa molt temps que no veig, potser més de cuatre anys, tot i que no hem pedut mai el contacte, sobretot via e-mail.  Em diu que hauriem de quedar, que fa molt temps que no ens veiem i que m'ha d'explicar moltes coses.

Ella és una noia d'un metre setanta més o menys, de trenta i pocs anys i morena. Bé, de tant en tant  també és rossa o pèl-roja. Depenent del dia o del seu estat d'ànim decideix el color dels seus cabells i el seu aspecte. L'ultima vegada que es va enfadar fort amb el seu home es va tallar els cabells ben curts com un noi, se'ls va tenyir rossos i va canviar part del seu vestuari. És una dona força peculiar i té una gran intel.ligència. Sempre ens hem portat molt bé, de fet sempre m'he portat millor amb les dones que amb els homes. 

Quedem per dimecres a la tarda.

Em sona el despertador, m'aixeco i vaig a treballar. Intento enllestir tota la feina aviat i plegar ben d'hora. Torno cap a casa, em dutxo, m'arreglo una miqueta i menjo alguna cosa ràpida i em dirigeixo al bar on he quedat amb la Maria. Suposo que arribo abans que ella ja que no la veig enlloc. M'endinso al bar i demano un cafè, agafo un diari i espero. Veig una figura tota negre i difuminada degut al contrallum que entra per la porta, de mica en mica es va aclarint fins que la veig. És allà, a la porta del bar. Ella també em veu. La seva cara s'il.lumina, suposo que igual que la meva, però jo no em veig. Els seus ulls s'obren de bat a bat i el seu gegantí somriure dona vida a tot el bar. Poc a poc i amb moviments majestuosos s'acosta cap a la taula on jo sec. Jo m'aixeco i també m'acosto cap a ella, ens miren i somriem i ens abraçem fort,  molt fort. Fa molt temps que no ens veiem i la veritat és que en tenia moltes ganes.

Porta un vestit verdós que la fa molt juvenil, unes sabates de roba amb tocs també verdosos amb una mica de taló. Els cabells els té més llargs que l'ultima vegada que ens vam veure i d'un color castany fosc. Està guapa, molt guapa.

Tornem cap a la taula on tinc el cafè i el diari, bé el diari ja no hi és, l'ha agafat la parella que tenia a la taula del costat, però no m'importa, ara no el llegiré pas.  Li arracono la cadira per que segui i m'assec jo també. No puc evitar mostrar un somriure d'orella a orella, ella tampoc. Fa tant temps que pensava que hauria canviat, però no, és la mateixa. És igual que anys enrera, fins i tot, com el bon vi, ha millorat amb el temps.

Ella li demana molt educadament un cafè al cambrer i sense dir res paga també el meu. Comencen a xerrar i a xerrar i a xerrar. Eren les tres de la tarda quan he arribat al bar, ara ja son quasi bé les sis i encara no ens hem posat al dia.

M'explica que ha canviat diverses vegades de feina, que s'ha canviat el cotxe, que va estar apunt de quedar-se embarassada feia un parell d'anys i que per sort no s'hi va quedar ja que poc temps desprès es va separar del marit...

Encara recordo perfectament el dia en que es van casar, estaven macos tots dos! Tots els de la colla pensavem que no es casarien mai tot i fer tan bona parella, però al final el temps els va ajuntar i paradoxalment el temps els ha tornat a separar.

Seguim xerrant i xerrant i en un moment de la conversa em confesa que ella i la seva ex-parella anaven molt sovint a clubs liberals de Barcelona. Aquest tipus de lloc sempre m'ha despertat molta curiositat. Què s'hi fà?, on són? quin tipus de gent hi ha?... Aíxi que li pregunto i en parlem llarga estona.

Ella em diu que la raó principal per la que ha vingut a veure'm és per què te ganes de tornar-hi a anar, que jo sóc molt obert de ment i que segur que no tinc cap problema per anar-hi amb ella. A més: -Segur que t'agradarà i ens ho passarem molt bé tots dos, diu.

La veritat és que la curiositat s'apodera de mi i li dic si vol anar-hi. Ella em diu que si, que si vull podem anar-hi ara mateix, que en una hora i mitja sóm allà i que com que tanquen molt tard, tindrem temps de sobre per veure l'ambient.

Em sobta. De sempre he sabut que a ella li agradava molt tot el tema de la parella oberta i de les relacions amb altre gent tot i estar casada desde feia temps. Al seu marit també li agradava i si tots dos hi estaven d'acord, quin problema hi havia?

-Doncs dit i fet!, diu. Marxem?

-Tinc el cotxe just al carrer de darrera, li dic, si vols podem anar-hi amb el meu.

-Em sembla molt bé. Apa som-hi!

Estic una mica desconcertat per la proposició de la Maria, però la curiositat  pot més que jo. Així que ens encaminem cap a Barcelona.

-Com es diu el local? li dic:

-Es diu club libert i està al carrer Sepulveda, crec que al número trenta-u. No dubta ni un segon a dir-ho.

Cap a les dos quarts de nou arribem a Barcelona, al carrer que ella m'havia dit, ara el problema és aparcar.

-No hi ha cap aparcament lliure, el carrers estan tots plens, dic.

-Si vols, girant la cantonada hi ha un parking de pagament, aparca allà, sinó estarem molta estona per trobar-ne un.

Això em va acabar de confirmar que havia vingut moltes i moltes vegades, fins i tot coneixia el lloc on deixar el cotxe.

La porta és de fusta i nomès hi ha un petit llum il.lumina una petita placa metàl.lica amb el nom del club. Toquem el timbre i un home ens obre.

-Hola Jose!, diu la Maria.

-Hola guapa diu ell, feia molt temps que no venies per aqui.

Parlen uns minuts resumint la vida de la Maria.

Tinc una sensació estranya, una sensació com de...  prohibit. No se ben bé que em trobaré dins i la veritat em fa una mica de por, o de respecte.

Ens endinsem al local. És fosc, tan sols uns neons il.luminen l'entorn. Hi ha força gent, sobretot  nois.

Demanen dos gintònics a la barra i seiem una estona. Ella m'explica una mica com va tot el tema.

-Mira veus, aqui és l'entrada, és com un hall on la gent es presenta i es coneix. Hi ha parelles, noies soles i nois sols.

-Au, agafa la copa i segueix-me, que et faré un recorregut pel local.

-Això és la "Gàbia" és un lloc on hi entra la noia sola, i aqui fora hi ha els nois. Els nois fan tot el que la noia els demana.  A mi m'agrada molt, em diu. M'encanta la sensació de sentir diferents mans de gent que no conec acariciant  meu cos, acariciant els meus pits i el meu sexe. Em toquen i els toco.

Jo no me'n se avenir. Estic desconcertat.

-Fixa't en aquesta paret, veus que està plena de forats a l'altura de la cintura?

-Si, si que ho veig.

-Doncs aqui els nois hi posen el penis i al darrera hi ha noies que els toquen i els xupen.

-És ben curiós, contesto.

-M'estic posant calent, li dic a cau d'orella. Hi ha molt vici aqui.

-Jo també m'estic posant calenta, m'agrada venir aqui. L'ambient és selecte, bonic, tranquil i molt sensual.

-Vine, vine, entrem dins. Aquest és un lloc reservat a les parelles. Està ple de sofàs i la gent  s'assenta uns al costat dels altres i es coneixen, si els agrada la parella que tenen al costat, començen a tocar-se. 

Aqui darrera hi ha un "cuarto oscuro". És tot fosc i no es veu res i la gent entra i toca a tort i a dret. S'abracen, fan sexe... bé, una mica de tot. I a dalt, per acabar, hi ha una habitació amb un llit molt gran. Normalment sol haver-hi deu o dotze parelles que s'intercanvien els uns als altres. També hi ha dutxes i lavabos.

-Un lloc molt complert, responc. Un lloc estrany i diferent on impera l'art de la seducció, la complicitat i el respecte. Sembla interessant.

Seiem en un d'aquests sofàs del reservat a parelles i no triga massa a seure una parella al nostre costat. Ens presentem. Nosaltres encara anem vestits, ells tan sols porten una tovallola blanca enrotllada a la cintura.

La Maria s'apropa cap a mi i suaument acosta els seus llavis al meu coll. Em besa. Fa servir la llengua per posar-me calent. Comença a tocar-me les cuixes i la cintura, jo faig el mateix. Ens besem i començem a treure'ns roba. Em treu la camisa blanca a quadres blaus que porto i jo li descordo el vestit. Ens toquem i ens besem com si ens haguessim tornat bojos. La gent del costat fa el mateix i això em facilita una mica les coses. Tothom fa sexe i tothom mira.

-Anem al "cuarto oscuro"?, em diu gemegant, a veure qui hi ha?

-Si anem, anem. Jo em deixo portar.

És tot fosc, no es veu res. De mica en mica els ulls s'acostumen a la foscor. Una parella està sobre un llit, ella sota i ell a sobre la penetra em força, ella gemega.  Hi ha una noia de genolls i dos nois davant d'ella. Sembla que té molta feina. Ella sembla gaudir més que ells.

La Maria comença a acariciar el cos nu d'un noi que té davant, també es posa de genolls i comença a llepar-lo. Ell li aguanta el cap, mentre suaument l'acompanya amb moviments acompassats. Jo em quedo sol, però ella em toca l'entrecuix i em descorda la bragueta. Me la treu. L'agafa suaument mentre l'acaricia amb la llengua. Ho fa estones. Una mica jo, una mica el noi del costat.

Una noia em ve per darrera i em começa a besar l'esquena i el coll. Jo li acaricio els pits, el cul, el seu sexe mentre em besa i la Maria em fa una fel.lació.
Tot és una bogeria. Un ambient viciós que no m'havia imaginat mai. Però la veritat és que m'agrada.
-Pujem a dalt a veure que hi ha, li dic.
-Si.
S'aixeca i pujem per una escala il.luminada amb uns leds de color blau.   Hi ha un altre sofà i una habitació amb una cortina.
Ella és experta, sap el que vol i el que li agrada. Passa la cortina i entre dins sense dubtar, s'estira i em crida.
Es treu el vestit, la roba interior i les sabates. Queda totalment nua. Jo faig el mateix.
-Tens preservatius, em diu.
-No, no en tinc.
-Aqui fora hi ha una màquina, corre porta'n.
M'espavilo a sortir fora, possar tres euros a la màquina i tornar a entrar.
Ella m'espera, em mira.
M'acosto a ella i em poso sobre seu. Ens acariciem, ens toquem. Li llepo el seu sexe. M'agrada. Una noia al seu costat começa a tocar-la. Es besen. Fan anar la llengua de manera ràpida i lasciva. Em poso molt  calent.
Em diu que em posi el preservatiu i la penetri. No me'n puc estar i li faig cas.
Ara es gira i es posa a sobre meu mentre segueix menjant-li la boca a aquella desconeguda. La parella de l'altre noia està darrera seu penetrant-la. Noto les embestides de tothom, la suor de tothom i també l'olor de tots.
Mitja hora i tres noies desprès, ens decidim a baixar a baix. Ens vestim, ens arreglem tan com podem ja que tota la roba està ben arrugada i tornem a la barra. Demanen dos gintònics més  que ens bevem d'un sol glop. Estem borratxos de sexe i d'alcohol.
Poca estona desprès paguem. -Cinquanta euros, diu el cambrer.
M'ho imaginava més car.

A partir de llavors hi hem anat tres vegades més i cada cop descobrim coses noves. Sobretot la gran diferència entre l'amor i el sexe.