Un altre somni...

Altre cop he tornat a somiar amb amors passats...

Jo tenia dinou anys i vaig coneixer una noieta de Barcelona que en tenia disset.  Era moreneta amb cabells arrissats i baixeta i parlava en castellà. Entenia perfectament el català però degut a que la seva família era andalusa parlaven sempre en la "lengua del imperio".

Jo era jove i just d'experiències, en aquest terreny ella em portava força avantatge tot i la seva edat. Ens vam conèixer en una festa major de poble, a l'estiu. Ella passava les vacances amb els seus pares en una casa que tenien els seus avis al Baix Empordà.

Les festes majors abans no eren com les d'ara. Ara no surto massa pels pobles, però abans hi anaven tota la colla i totes les colles dels altres pobles a veure que trobaven. Estaven molta estona a la barra bevent , els gintònics  no eren cars. Desprès intentavem lligar-nos a les nostres amigues i companyes de classe. Poques vegades ens donava resultat, però sempre ho intentavem...

Aquests tipus de somnis ja comencen a ser massa recurrents i comencen a molestar-me, però potser ja se el perquè.

Tot ho relaciono a la música. Igual que la olor de la magdalena de Proust a "La recerca del temps perdut" evoca pensaments involuntaris de la infantesa, escoltar segons quina cançó porta el meu subconscient a tenir segons quins somnis.

He començat a escoltar cançons de quan era més jove i per estrany que sembli, moltes m'han començat a portar records. Cada una amb la persona que en el seu moment estava al meu costat.

Crec que no és un mal exercici per fer, sempre hi quan estiguis disposat a recordar el passat. A mi m'agrada, i de tant en tant em serveix per recordar les coses que ens havien passat i el per què del lloc on vam arribar. Prendre notes mentals sobre les causes de les ruptures, sobre si vaig ser jo o ella o cap dels dos qui va tenir la culpa, sobre que buscavem en aquell moment. Sobre tantes i tantes coses, de les quals sempre se'n treu algun profit i se n'apren alguna cosa.

El jo de fa uns anys era d'una manera, el jo d'ara d'una altre. Tots dos fantàstics, però anys desprès complement diferents...

...tot canvia, res és permanent... en nosaltres hi ha un canvi constant que nomès veiem si som capaços de tornar enrera i analitzar-nos de manera objectiva.