Records tristos d'estiu...

Arriba l'estiu i amb ell arribarà el bon temps. Una allau de records es passeja  davant meu demanant que els faci cas. Intento no fer-ho, pensar en altres coses. Encara no és el moment, encara falten unes dues setmanes per sant Joan, i amb ell la festa i la gent. 

Els cor em diu que tot tornarà a ser com cada any, l'enteniment em diu que segurament no serà així, que el temps passa i les coses canvien. La gent canvia, per bó o per dolent, però el canvis són evidents i no s'hi pot anar en contra. Tan sols fa dos dies estava fent preparatius per Cap d'any i ara ja toca sant Joan i el temps no s'atura.

Aquelles nits de calor, de bogeria i d'excessos amb la beguda. Aquelles nits a Platja d'Aro emulant els actuals anuncis d'Estrella Damm, "mediterraniament", amb festes a la platja. Amb amics, coneguts,  i desconeguts, però sempre amb alegria i bon rotllo.

La nevera amb les cerveses, les ampolles d'alcohol, els gots de tub, els glaçoncs i els refrescs. Tot preparat. Tan sols encendre el foc i posar la música, i esperar que els agents de l'autoritat triguin en arribar.

Banyar-nos despullats a les tantes de la nit, ballar, beure i sobretot aquell ambient tan amigable, captivador, i adictiu és el que trobo a faltar.
I ara  arriba un altre estiu i aquesta sensació em torna a envaïr però aquest any és diferent. Tot i els dies de calor i festa que auguro tinc l'estranya sensació de que alguna cosa ha canviat, potser és l'ambient, potser sóc jo, potser són els altres... potser és el món.

De vegades els records dels amics que ja no hi són ens envaeixen amb tanta força que no podem pensar en res que no sigui en ells, i desprès d'homenetjar-los, seguim les  nostres vides com si res no haguès passat.