Bé seguim amb el tercer dia:
Dia 3:
Adopta el mètode d'higiene cavernícola:
Aquest primera missió pot ser que et resulti una mica incòmode. Però el per què el coneixerem en el pròxim dia: DIA 4.
Avui:
-No et dutxis.
-No t'afeitis.
Parla amb confiança:
Molta gent té problemes per conèixer altres persones per què enraonen massa depressa, massa baixet o per que es mengen paraules. Això és un problema sobretot en discoteques o pubs musicals on s'ha d'enraonar fort.
Així doncs avui ens dedicarem a treballar la veu.
Al enraonar la gent tendeix a fer cinc grans errors i aquests són els que tractarem en aquesta sessió.
Abans de començar l'activitat necessitarem:
-Un mirall, preferiblement dels de cos sencer.
-Una gravadora o un ordinador amb microfon.
-Un espai obert on puguem aixecar la veu.
Hi ha dos factors que marquen la diferència entre un bon i un mal orador: la repiració i la postura.
Respirar fondo i emplenar els pulmons d'aire abans de començar a parlar proporciona més força a les nostres paraules. Per assegurar-nos de que ho fem bé, repirem fondo. Si el pit no s'infla és que la respiració és massa superficial. Ho intentarem fins que la caixa toràcica s'expandeixi.
La mala postura pot restringir el diafragma i la respiració limitant el poder vocal. Al enraonar assegura't de tenir la part superior del cos ben recte, però no estiguis massa rígid. Sempre has d'estar comode amb la teva postura.
Problema 1: Veu baixa.
Solució: Busca un lloc obert o un espai gran i emporta't una gravadora o l'ordinador amb el microfon. Deixa-la en un costat i allunyat tres passos. Respira fondo dues o tres vegades i utilitzant la teva veu normal digues: "Puc dir aixó sense cridar i ser escoltat per els altres ". Escolta la gravació a veure com ha quedat.
Ara allunyat tres passos més i torna-ho a provar. Intenta augmentar el teu volum de veu sense cridar o canviar el to.
Torna't a allunyar tres passos més i fes el mateix exercici. Ara intenta descriure una paràbola amb la veu. Com si es tractes d'una pilota de futbol que vols que entri a la porteria. A veure si hi han millores.
És possible que tota la vida hagis utilitzat un to de veu baix per això la percepció teva i la dels companys pot ser diferent. De manera que si utilitzaves un volum de cinc, ara utilitza un volum de set. No et faci por parlar massa alt, sempre i quan no cridis. És probable que la teva veu fins i tot es torni més clara.
Problema 2: Parlar massa depressa.
Solució: Parlar ràpid porta problemes d'enteniment i a més dona la impressió de que estàs nerviós, de que no ets confiat i que el que dius no té importància. Una veu tranquila i pausada denota autoritat.
Per realitzar aquest exercici posa't davant de la gravadora o l'ordinador i digues la seguent frase sense abaixar el ritme: "Mai tornaré a enraonar tan ràpid deixant anar les paraules seguides d'un sol cop, per que tinc massa pensaments al cap que vull expressar i temo que si paro la gent deixi d'escoltar-me".
Ara escolta la frase. Probablement al dir-ho tot d'un sol cop, has baixat el to de veu i t'has menjat alguna paraula. Ara torna-ho a fer però a una velocitat exageradament lenta. Fes pauses llargues entre paraula i paraula. Torna a escoltar la gravació.
Repeteix l'exercici deu o dotze vegades incrementant gradualment la velocitat, però sense deixar de parlar de forma pausada i pronunciant completament cada paraula.
Segueix practicant, fins i tot si vols davant del mirall, fins que aconsegueixis una velocitat en la que et sentis còmode i captis l'atenció dels companys.
Problema 3: "Muletillas".
Solució: Les "muletiilas" són els grans enemics de la confiança. Potser no saps que són, però abans d'explicar-t'ho grava't mentre enraones amb un amic o grava alguna conversa telefonica. Escolta la gravació i transcriu-la en un paper, assegura't de no deixar d'escriure res. Repasa el que has escrit,, veus algun "ah", "es que", "bé". Això és el que en castellà es coneix com a "muletillas" (en català falques o afegitons).
Utilitzem aquestes paraules sense sentit com a marcadors de posició, com a forma de sondeig per comprovar que els altres ens entenguin, o per assegurar-nos de no perdre atenció per part dels demès mentre pensen el que seguidament direm.
Però en realitat aquestes paraules transmetes inseguretat.
El secret per eliminar aquestes "muletilles" és autocorregir-se. Escolta't a tu mateix mentre parles i corregeix-te en cas que et faci falta. Pot ser útil fer una llista amb les que més utilitzes.
Problema 4: Veu monòtona.
Solució: Si la teva veu et recorda al vell professor d'història que tenies de petit o si els teus amics tanquen els ulls quan expliques alguna cosa, pot ser que tinquis una veu monòtona.
Afaga el llibre que tinguis més a mà i la gravadora i llegeix-ne un fragment. Tot seguit escolta'l.
Al narrar la història la teva veu és dinàmica i objectiva, d'aquelles que sumergeixen a l'oient al món que estàs descrivint, o és monòtona i la gent tendeix a desconectar?
Si el teu cas és el segon encén la tele. Busca un presentador, un còmic o qualsevol locutor que t'agradi i busca els matissos que fan que la seva veu sigui irresistible.
Quan creguis que ets capaç d'imitar aquest locutor, torna a llegir el fragment i torna't a gravar. Ara utilitza aquestes tècniques que has copiat i experimenta amb canvis de velocitat, to, timbre, fluidesa, inserta pauses, escurça o allarga paraules...
Torna a gravar el fragment com si es tractés d'un audiollibre per a nens i veuràs el gran narrador que tens dins.
Problema 5: Afirmacions que sonen com preguntes.
Solució: Senta't, agafa la teva fidel gravadora i posa-la davant teu. Ara has d'imaginar que la gravadora és una amiga teva a qui no li agrada el peix i l'has de convencer per anar a sopar sushi.
Quan hagis acabat escolta atentament la gravació. Eleves el to de veu al final de cada frase anunciativa?
Si ho fas veuràs que les afirmacions sonen com preguntes, i això et farà semblar insegur.
Els grans i persuasius narradors acaben les frases de forma concloent.
Si les teves afirmacions acaben amb un to més elevat del que han començat, torna a gravar la conversa però aquesta vegada enlloc de preguntes que requereixin resposta, fes afirmacions categòriques que demostrin la teva convicció. Assegura't que el discurs arriba a una conclusió definida i convincent. Ha de sonar com si sapiguessis molt bé de que estàs parlant i creguessis cada una de les paraules que dius. Encara que no t'agradi el sushi.
Repeteix els exercicis de tant en tant, una vegada o dues per setmana. Per que tot i que identifiquis aquests problemes, és dificil de solucionar-los. Sempre que parlis controla la respiració, la postura i la parla. En poc temps tindràs moltes i moltes noies pendent de les teves paraules.
Treball de camp:
Avui per fer el treball de camp no és necessari sortir de casa. Utilitzaràs nomès la veu.
La teva feina és marcar un numero de telefon a l'atzar. Quan algú et respongui has d'intentar que et recomani una bona pel.lícula.
La qüestió no és nomès parlar amb desconeguts sinó aprendre a modificar el curs de l'interacció sense que l'altre persona se senti incòmode.
Aquesta habilitat t'ajudarà a prendre el control en les converses reals i fer-les anar cap allà on més et convingui.
Per exemple:
-Hola, que hi ha la Maria? No? Doncs potser t'ho puc preguntar a tu. (aqui no facis cap pausa o donaràs a l'altre l'oportunitat de dir que no). Aquesta nit vull anar al cinema i em preguntava si em podries recomanar una bona pel.lícula.
Si la persona amb qui estàs parlant dubta o et pregunta si es tracta d'una broma, tranquilitza-la i digues que parles seriosament. Oferir una raó encara que sigui il.lògica (no, enraono seriosament, és que tinc pressa) influeix psicologicament en la gent a l'hora d'acceptar un comportament inesperat.
Problema 3: "Muletillas".
Solució: Les "muletiilas" són els grans enemics de la confiança. Potser no saps que són, però abans d'explicar-t'ho grava't mentre enraones amb un amic o grava alguna conversa telefonica. Escolta la gravació i transcriu-la en un paper, assegura't de no deixar d'escriure res. Repasa el que has escrit,, veus algun "ah", "es que", "bé". Això és el que en castellà es coneix com a "muletillas" (en català falques o afegitons).
Utilitzem aquestes paraules sense sentit com a marcadors de posició, com a forma de sondeig per comprovar que els altres ens entenguin, o per assegurar-nos de no perdre atenció per part dels demès mentre pensen el que seguidament direm.
Però en realitat aquestes paraules transmetes inseguretat.
El secret per eliminar aquestes "muletilles" és autocorregir-se. Escolta't a tu mateix mentre parles i corregeix-te en cas que et faci falta. Pot ser útil fer una llista amb les que més utilitzes.
Problema 4: Veu monòtona.
Solució: Si la teva veu et recorda al vell professor d'història que tenies de petit o si els teus amics tanquen els ulls quan expliques alguna cosa, pot ser que tinquis una veu monòtona.
Afaga el llibre que tinguis més a mà i la gravadora i llegeix-ne un fragment. Tot seguit escolta'l.
Al narrar la història la teva veu és dinàmica i objectiva, d'aquelles que sumergeixen a l'oient al món que estàs descrivint, o és monòtona i la gent tendeix a desconectar?
Si el teu cas és el segon encén la tele. Busca un presentador, un còmic o qualsevol locutor que t'agradi i busca els matissos que fan que la seva veu sigui irresistible.
Quan creguis que ets capaç d'imitar aquest locutor, torna a llegir el fragment i torna't a gravar. Ara utilitza aquestes tècniques que has copiat i experimenta amb canvis de velocitat, to, timbre, fluidesa, inserta pauses, escurça o allarga paraules...
Torna a gravar el fragment com si es tractés d'un audiollibre per a nens i veuràs el gran narrador que tens dins.
Problema 5: Afirmacions que sonen com preguntes.
Solució: Senta't, agafa la teva fidel gravadora i posa-la davant teu. Ara has d'imaginar que la gravadora és una amiga teva a qui no li agrada el peix i l'has de convencer per anar a sopar sushi.
Quan hagis acabat escolta atentament la gravació. Eleves el to de veu al final de cada frase anunciativa?
Si ho fas veuràs que les afirmacions sonen com preguntes, i això et farà semblar insegur.
Els grans i persuasius narradors acaben les frases de forma concloent.
Si les teves afirmacions acaben amb un to més elevat del que han començat, torna a gravar la conversa però aquesta vegada enlloc de preguntes que requereixin resposta, fes afirmacions categòriques que demostrin la teva convicció. Assegura't que el discurs arriba a una conclusió definida i convincent. Ha de sonar com si sapiguessis molt bé de que estàs parlant i creguessis cada una de les paraules que dius. Encara que no t'agradi el sushi.
Repeteix els exercicis de tant en tant, una vegada o dues per setmana. Per que tot i que identifiquis aquests problemes, és dificil de solucionar-los. Sempre que parlis controla la respiració, la postura i la parla. En poc temps tindràs moltes i moltes noies pendent de les teves paraules.
Treball de camp:
Avui per fer el treball de camp no és necessari sortir de casa. Utilitzaràs nomès la veu.
La teva feina és marcar un numero de telefon a l'atzar. Quan algú et respongui has d'intentar que et recomani una bona pel.lícula.
La qüestió no és nomès parlar amb desconeguts sinó aprendre a modificar el curs de l'interacció sense que l'altre persona se senti incòmode.
Aquesta habilitat t'ajudarà a prendre el control en les converses reals i fer-les anar cap allà on més et convingui.
Per exemple:
-Hola, que hi ha la Maria? No? Doncs potser t'ho puc preguntar a tu. (aqui no facis cap pausa o donaràs a l'altre l'oportunitat de dir que no). Aquesta nit vull anar al cinema i em preguntava si em podries recomanar una bona pel.lícula.
Si la persona amb qui estàs parlant dubta o et pregunta si es tracta d'una broma, tranquilitza-la i digues que parles seriosament. Oferir una raó encara que sigui il.lògica (no, enraono seriosament, és que tinc pressa) influeix psicologicament en la gent a l'hora d'acceptar un comportament inesperat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada