És una tarda plujosa. Aparco el cotxe al costat de la plaça i baixo decidit. Resto uns instants sota la pluja mirant la porta del bar. El sentiment anterior se' m torna en contra. Ara la por s'apodera de mi. No se si entrar o girar cua. Al final decideixo a entrar,
El bar es petit però acollidor. Veig dues noies davant la porta, un cotxet amb un nado i dos nens. Al final hi ha la barra. No és massa gran però està plena de gent.
Intento fer-me pas entre ells i demano un tallat. Un home prim i baixet me'l serveix. Agafo el Punt i el tallat i sec en una taula d'esquena a la barra. Miro endavant i la veig. És ella, està allà.
Es passeja amunt i avall. De la barra cap a la porta. Surt a fer un cigarret i torna a entrar.
M'acabo el tallat i el torno a la barra. Ella és al darrera, la miro, em mira. En demano un altre.
Vull fer-li alguna broma o dir-li quelcom amb doble sentit, però el seu home es al costat i no vull mal rotllos. O sigui que simplement li demano -un tallat, si us plau.
Em diu que me'l portarà a la taula, somric, somriu. Vaig a seure. Me'l porta.
La segueixo amb la mirada mentre faig veure que llegeixo el diari. Ella parla amb la seva amiga i trasteja amb els nens mentre fa viatges cap a la barra.
Cada cop que passa pel meu costat tinc la sensació de que en tocarà, i desitjo que ho faci. Aquells cabells rossos i i aquelles galtes rosades em tornen boig. El seu cos alt, esbelt, bonic i càlid desperta en mi una fogositat que feia temps que no sentia. No puc deixar de mirar-la i suposo que ella se n'ha adonat.
M'aixeco, vaig cap a la barra i ella s'acosta. Em demana que em fa falta. Nomès li demano el compte, no crec que em dones el que desitjo. Dos amb trenta, si us plau. Li dono dos cinquanta, la miro de dalt a baix i surto del bar. A fora encara plou. Em mullo.
El còctel més famós del món s'ha posat encara més de moda en els últims anys. Una beguda que es considerava sensilla, ginebra i tònica, ha passat a tenir milions de variacions.
Amb l'aparició de desenes de noves marques tant ginebra com de tonica, el mercat ha quedat saturat.
Reconec que sóc un amant d'aquesta beguda desde fa molts anys i he vist una serie de canvis, per sort, a millor.
Des del got de tub amb ginebra Larios, tònica Schweppes i tres glaçons d'un principi fins a autèntiques obres d'enginyeria "coctèl·lica".
Hi ha una evolució, aixó és claríssim, peró fins on arrivarà?
Dimecres nit, camino sol per Girona. La temperatura és agradable. He acabat de sopar i em venen ganes de fer una copa. Entro en un bar, sec a la barra i veig centenars d'ampolles a les estanteries. El bar és bonic, elegant. Té un toc barroc, un pel massa carregat pel meu gust. Sona música amb el volum just i de tant en tant es senten els anuncis de l'Spotify. El cambrer es dirigeix a mi i em pregunta que vull. -Un gin tònic, siusplau.
Fins aquí tot normal. Penso en un gin tònic de Bombay en una copa balon d'aquelles grosses, carregada de gel i un toc refrescant de llima o llimona. Una cosa més o menys treballada però normal.
-Amb quina ginebra i amb quina tonica li poso? El meu dilema es triar entre les més de cinquanta de les que disposa el local. Em deixo portar per l'experiència del cambrer i li dic que ell mateix, que em sorprengui.Un gintònic amb ginebra six o'clock, amb molt de gel, copa balon, especiat amb claus d'olor i pela de llimona i tònica també six o'clock.
Boníssim! Impressionant!
A partir d'aqui he començat a provar maneres i més maneres de fer gin tònics. A casa tinc una col·lecció d'unes vint ginebres i diferents tipus de toniques. Fever tree, Schweppes origins, Qtonic, Nordic....
Ara faig gin tonics d'autor davant la tele mirant el futbol.
-Gin tònic de Bulldog amb Fever tree amb un toc de llima i pebre rosa
-Gin tònic de Seagram's amb Schweppes i vainilla
Gin tònic amb gengibre, gin tònic infusionat amb fruits vermells, gin tònic amb essència de mandarina... i un llarg etcètera...
Arrivo a la conclusió que el gin tònic dona més joc que les truites i em plantejo crear una pàgina web amb centenars de variacions on tothom hi digui la seva...
Gin tònic amb menta i un toc de mel, gin tònic amb grans de cafe aràbic... Com en tantes i tantes coses.... "La imaginació al poder"
Em prenc el gin tònic sense presses escoltant la música. Comença a arrivar gent, ella encara no. Passa l'estona i en demano un altre.
-Hola!
-Hola, responc.
Em mira de dalt a baix.
-Suposo que ets tu oi?
-Si, suposo que si.
La conec nomès de parlar-hi pel xat. La trobo agradable, intel·ligent, sensible... Té un caràcter d'aquells que en diuen macos. Però mai ens hem vist i això pot sortir bé o malament.
Demano al cambrer un gin tònic de Bombay Sapphire amb Fever Tree per a ella, jo agafo el meu que tinc a mitjes i seiem en una tauleta petita, arraconada.
Comencem a parlar i a parlar sembla que ens coneguem de sempre. Un gin tònic, un altre.... El bar es comença a emplenar de gent i la música cada cop és més alta. El cambrer ens demana que ens aixequem de la taula i restem drets, ja que el bar s'omple i ara toca ballar.
Posen salsa. Ella em mira al ulls i riu. -Ballem?
-Si, ballem.
Se que a ella li agrada molt, i a mi també, però ella sap ballar i jo no se si estaré a l'altura. De totes maneres, entre que ella m'anima, i a una noia guapa no se li pot dir mai que no, i que l'alcohol està agafant altes concentracions a la sang, m'animo.
La salsa és un ball molt sensual, volta cap aqui, volta cap allà, agafats per a qui, agafats per alla... Pasa l'estona i ens divertim, gaudim l'un de l'altre.
Tornem cap a la barra i demanen un altre copa. Un altre còctel com l'anterior, ben fresc. Agafo la pell de la llimona i li paso pel braç, li faig un petó i noto l'amargor de la llimona. M'agrada. Ella em mira i somriu.
Una carícia, un somriure, unes copes....
A partir d'aqui sou vosaltres els que trieu el final, com aquells llibres de nens de "tria la teva aventura"
Imagineu diferents finals i comenteu-los, jo els seguiré.
Encararem el dia d'avui amb un poema de Walt Whitman. Un preciòs poema que ens anima a tirar endevant i no parar mai.
NO TE DETENGAS
No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte,
que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.
No dejes de creer que las palabras y las poesías
sí pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima,
nos enseña,
nos convierte en protagonistas
de nuestra propia historia.
Aunque el viento sople en contra,
la poderosa obra continúa:
Tu puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar,
porque en sueños es libre el hombre.
No caigas en el peor de los errores:
el silencio.
La mayoría vive en un silencio espantoso.
No te resignes.
Huye.
"Emito mis alaridos por los techos de este mundo",
dice el poeta.
Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas,
pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca
tener la vida por delante.
Vívela intensamente,
sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro
y encara la tarea con orgullo y sin miedo.
Aprende de quienes puedan enseñarte.
Las experiencias de quienes nos precedieron
de nuestros "poetas muertos",
te ayudan a caminar por la vida
La sociedad de hoy somos nosotros:
Los "poetas vivos".
No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas ...
Música per llegir poesia
Dedicat a Bru per que superis aquests dies baixos.
Dedicat també a la Marta de Manresa a qui ahir vaig veure molt decaiguda i preocupada.
Que us ajudi a tirar endevant.
Gràcies a Llop Estepari per fer-me memòria de tan maravellós poeta.
Que faria el gran Sherlock Holmes en el cas de cerca d'una persona?
Bé potser ell amb poques pistes seria capaç de trobar aquesta bellíssima persona. Potser per a mi serà una mica més difícil tot i que no descarto la idea de convertir-me en aquest Sherlock.
Noia de trenta i pocs anys, rosseta, ulls verd-blaus (depenent del sol), resident a Girona capital i treballant també a Girona en un empresa de protecció laboral. Li agrada l'esquí, el cava i els massatges relaxants.
Tot i que no ens hem vist mai, anyoro aquelles converses tant interessants i intenses. Anyoro passar l'estona davant l'ordinador escrivint i rient amb aquella desconeguda. Aquella fada verda que no se per quina raó va conectar amb mi d'una manera màgica i va desapareixer per causa desconeguda.
Una història real, incomplerta i curta. Sense donar temps a oportunitats ni a coneixements.
Creieu que és bona història per un llibre? Potser si oi?
Bé tot això és real i potser ho continui també de manera real buscant aquesta "princesa malaltona". Qui sap!
"Se que coneixes l'existència d'aquest blog, així que si el visites posa't en contacte amb mi."
Fa pocs anys que es comença a utilitzar a España, a altres països ja fa més temps, el e-dating. Lligar i fins i tot quedar amb altres persones sense necessitat de sortir de casa.
Moltes persones, ja sigui per l'edat, per l'estrés de la feina, perque són poc sociables, per hobby, perque està de moda o perquè si, s'han passat al flirteig a les xarxes socials.
N'hi ha moltes: Badoo, Meetic, e-Dating i un llarg etcètera on la gent s'apunta, es crea un perfil afegint una fotografia i omplint un petit qüestionari sobre gustos i aficions i apa som-hi, a lligar!
No se si sou aficionats a aquest tipus de flirteig, però per les estadistiques cada cop hi ha mes gent enganxada a aquests llocs. N'hi ha que busquen coneixer gent, altres volen trobar el princep o la princesa, alguns potser nomès volen sexe fàcil, o dificil... Hi ha gustos per tot.
Jo m'hi he aficionat fa poc. Vull probar tot aquest món que s'obre davant meu i que desconec.
Potser tots ens hem cansat d'anar sempre als mateixos bars i a les mateixes discoteques on sempre hi trobes la mateixa gent. Potser estem farts de "l'estudies o treballes?" a les tantes de la nit , de quedar malament convidant a algú a un gintonic o de ser brutalment ridiculitzats davant del nostre grup d'amics. Ara ja no fa falta tot això. Des de casa, assentat davant una pantalla i un teclat, parles amb la gent, la coneixes més o menys, i si tots dos us agradeu, quedeu per dinar.
Hi ha dues cançons que he escoltat últimament que van sobre això. Les dues són de "Els Amics de les Arts". La primera es diu "4-3-3" en la que compara les relacions amb l'alineació d'un partit de futbol. L'altre, "Bed & Breakfast", és la història d'una noia i un noi que es troben per sopar i acaben al llit, com diu la cançò, a la primera nit.
Els temps canvien i també canvia la manera com es fan les coses. Que sempre s'hagi sortit a lligar d'una determinada forma i a uns certs llocs, no vol dir que no hi hagi cap més manera de fer les coses. La imaginació al poder i si podem utilitzar les noves tecnologies millor que millor.
Xatejant per aquests llocs trobes varietat de coses. Expliques i t'expliquen coses que segurament cara a cara no les diries mai, sobretot si has conegut a la persona el mateix dia. Aquests misteri dona molta morbositat i t'empeny a seguir, encara que potser moltes vegades quan quedes amb algú et portis una sorpresa.
Tot això presenta avantatges i inconvenients.
Pel xat no has de fer bona cara. No has d'arreglar-te, no has de perfumar-te ni engalanar-te.
Pots dir el que vulguis sense por a quedar malament, ja que no tens ningú davant. Si la cosa no t'agrada "apaga i vamonos" i fora.
Pots enganyar a qualsevol mentint sobre el fisic, l'intel·lecte...
Un altre punt a favor, que potser no té massa res a veure, és que la gent escriu i llegeix més, i això es bó.
La poca vida social que aporten aquests llocs. Una relació virtutal no és com una real. En una relació real la causa-efecte és immediata. Si preguntes et responen. A la xarxa social pots esperar resposta durant tres dies, cosa que ho fa anar tot molt lent.
Molts han acabat sent realment uns cracs de la seducció virtual ja sigui perque escriuen i redacten molt bé o perque menteixen de conya. Poser fora del món virtual corren el risc de perdre tot l'encant.
Bé he fet algunes proves i des del meu punt de vista l'experiència és enriquidora... He xatejat amb molta gent, el cent per cent noies o dones. N'hi ha d'educades, d'agradables, de sensilles, d'intel·ligents... hi ha de tot, depenent el que busquis o busquin. El fet de desprès quedar per dinar o fer un cafe, dona aquell punt de misteri i morbositat que tan ansiem els humans. Em recorda a aquelles primeres trobades amb noies quan era adolescent, i m'agrada.
Pero si la cosa evoluciona en cara més, acabarem tots amb les relacions socials cara a cara, xatejant desde casa i fent cibersexe?
