Fa pocs anys que es comença a utilitzar a España, a altres països ja fa més temps, el e-dating. Lligar i fins i tot quedar amb altres persones sense necessitat de sortir de casa.
Moltes persones, ja sigui per l'edat, per l'estrés de la feina, perque són poc sociables, per hobby, perque està de moda o perquè si, s'han passat al flirteig a les xarxes socials.
N'hi ha moltes: Badoo, Meetic, e-Dating i un llarg etcètera on la gent s'apunta, es crea un perfil afegint una fotografia i omplint un petit qüestionari sobre gustos i aficions i apa som-hi, a lligar!
No se si sou aficionats a aquest tipus de flirteig, però per les estadistiques cada cop hi ha mes gent enganxada a aquests llocs. N'hi ha que busquen coneixer gent, altres volen trobar el princep o la princesa, alguns potser nomès volen sexe fàcil, o dificil... Hi ha gustos per tot.
Jo m'hi he aficionat fa poc. Vull probar tot aquest món que s'obre davant meu i que desconec.
Potser tots ens hem cansat d'anar sempre als mateixos bars i a les mateixes discoteques on sempre hi trobes la mateixa gent. Potser estem farts de "l'estudies o treballes?" a les tantes de la nit , de quedar malament convidant a algú a un gintonic o de ser brutalment ridiculitzats davant del nostre grup d'amics. Ara ja no fa falta tot això. Des de casa, assentat davant una pantalla i un teclat, parles amb la gent, la coneixes més o menys, i si tots dos us agradeu, quedeu per dinar.
Hi ha dues cançons que he escoltat últimament que van sobre això. Les dues són de "Els Amics de les Arts". La primera es diu "4-3-3" en la que compara les relacions amb l'alineació d'un partit de futbol. L'altre, "Bed & Breakfast", és la història d'una noia i un noi que es troben per sopar i acaben al llit, com diu la cançò, a la primera nit.
Els temps canvien i també canvia la manera com es fan les coses. Que sempre s'hagi sortit a lligar d'una determinada forma i a uns certs llocs, no vol dir que no hi hagi cap més manera de fer les coses. La imaginació al poder i si podem utilitzar les noves tecnologies millor que millor.
Xatejant per aquests llocs trobes varietat de coses. Expliques i t'expliquen coses que segurament cara a cara no les diries mai, sobretot si has conegut a la persona el mateix dia. Aquests misteri dona molta morbositat i t'empeny a seguir, encara que potser moltes vegades quan quedes amb algú et portis una sorpresa.
Tot això presenta avantatges i inconvenients.
Pel xat no has de fer bona cara. No has d'arreglar-te, no has de perfumar-te ni engalanar-te.
Pots dir el que vulguis sense por a quedar malament, ja que no tens ningú davant. Si la cosa no t'agrada "apaga i vamonos" i fora.
Pots dir el que vulguis sense por a quedar malament, ja que no tens ningú davant. Si la cosa no t'agrada "apaga i vamonos" i fora.
Pots enganyar a qualsevol mentint sobre el fisic, l'intel·lecte...
Un altre punt a favor, que potser no té massa res a veure, és que la gent escriu i llegeix més, i això es bó.
La poca vida social que aporten aquests llocs. Una relació virtutal no és com una real. En una relació real la causa-efecte és immediata. Si preguntes et responen. A la xarxa social pots esperar resposta durant tres dies, cosa que ho fa anar tot molt lent.
Molts han acabat sent realment uns cracs de la seducció virtual ja sigui perque escriuen i redacten molt bé o perque menteixen de conya. Poser fora del món virtual corren el risc de perdre tot l'encant.
Bé he fet algunes proves i des del meu punt de vista l'experiència és enriquidora... He xatejat amb molta gent, el cent per cent noies o dones. N'hi ha d'educades, d'agradables, de sensilles, d'intel·ligents... hi ha de tot, depenent el que busquis o busquin. El fet de desprès quedar per dinar o fer un cafe, dona aquell punt de misteri i morbositat que tan ansiem els humans. Em recorda a aquelles primeres trobades amb noies quan era adolescent, i m'agrada.
Pero si la cosa evoluciona en cara més, acabarem tots amb les relacions socials cara a cara, xatejant desde casa i fent cibersexe?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada