Ens en sortim!!!

Aquest matí obro el correu i entre d'altres mails em veig un sense cap remitent, que estrany? Normalment soleu ser persones d'alguna manera vinculades al blog, ja que invasordintimitats@gmail.com no el dono  a ningú.  L'obro i veig aquest poema  i unes clares instruccions que em diuen que el publiqui al blog i que me'l dediqui a mi i a totes les persones, "amics" del blog, que passen per moments i situacions difícils i complicades.

No tinc per què no fer-ho, si es desig d'alguna persona anònima endavant, això si, agrairia de bon grat que aquest o aquesta es descobris i em digues qui és, gràcies.

¿Qué es lo verdaderamente importante?,
busco en mi interior la respuesta,
y me es tan difícil de encontrar.
Falsas ideas invaden mi mente,
acostumbrada a enmascarar lo que no entiende,
aturdida en un mundo de irreales ilusiones,
donde la vanidad, el miedo, la riqueza,
la violencia, el odio, la indiferencia,
se convierten en adorados héroes,
¡no me extraña que exista tanta confusión,
tanta lejanía de todo, tanta desilusión!.
Me preguntas cómo se puede ser feliz,
cómo entre tanta mentira puede uno convivir,
cada cual es quien se tiene que responder,
aunque para mí, aquí, ahora y para siempre:
Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarme un día sin saber qué hacer,
tener miedo a mis recuerdos,
sentirme sólo alguna vez.
Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quiero,
abandonarlo todo por tener miedo,
no convertir en realidad mis sueños.
Queda prohibido no demostrarte mi amor,
hacer que pagues mis dudas y mi mal humor,
inventarme cosas que nunca ocurrieron,
recordarte sólo cuando no te tengo.
Queda prohibido dejar a mis amigos,
no intentar comprender lo que vivimos,
llamarles sólo cuando los necesito,
no ver que también nosotros somos distintos.
Queda prohibido no ser yo ante la gente,
fingir ante las personas que no me importan,
hacerme el gracioso con tal de que me recuerden,
olvidar a todos aquellos que me quieren.
Queda prohibido no hacer las cosas por mí mismo,
no creer en mi dios y hallar mi destino,
tener miedo a la vida y a sus castigos,
no vivir cada día como si fuera un último suspiro.
Queda prohibido echarte de menos sin alegrarme,
odiar los momentos que me hicieron quererte,
todo porque nuestros caminos han dejado de abrazarse,
olvidar nuestro pasado y pagarlo con nuestro presente.
Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen más que la mía,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha,
sentir que con su falta el mundo se termina.
Queda prohibido no crear mi historia,
dejar de dar las gracias a mi familia por mi vida,
no tener un momento para la gente que me necesita,
no comprender que lo que la vida nos da, también nos lo quita.

I tot això ho amenitzarem amb una canço dels Manel "Captatio Benevolentiae"

SEGUR QUE ENS EN SORTIM !!!!

Pensaments nocturs i una ampolla de vi

Son la 00:53 d'un dimarts d'agost i estic a fora la terrassa amb una ampolla de vi a mitjes i el portàtil.
Pensaments nocturs s'apoderen de la meva ànima.
Penso en el passsat. En temps diferents, no millors ni pitjors, diferents. Penso en quan vaig començar la relació amb la meva primera xicota, amb els problemes que van sorgir i amb el que vaig aprendre.
Penso en en Joaquin Sabina, perquè? Doncs no ho se. Suposo que per els maravellosos poemes musicals i el seu significat.
Penso en el meu primer cotxe. Un Citroën AX blanc. Un cotxe maravellòs que va tenir un tràgic final.
Penso en els amics que ja no veig. En aquells que viuen en altres ciutats i fins i tot en altres països i imagino com els ha anat la vida.
Ara miro la copa de vi. És buida i toca emplenar-la.
Penso en totes les noies amb qui he estat. No puc recordar-les totes. Dec ser un monstre. A qui li pasen aquestes coses. Qui no es capaç de recordar amb la gent que ha tingut relacions? Jo no puc recordar-les totes, ho sento,
Penso en una altre relació estable. D'aquesta noia crec que ja he parlat alguna vegada a Femme Fatale. Amb ella també hi penso.
Penso en oportunitats que he deixat passar. Oportunitats de negocis, oportunitats de relacions, de crèixer i de madurar. Oportunitats d'aprendre...
Penso en la meva actual parella. Amb ella hi penso constantment tot i que de vegades l'estimo però no m'agrada.
Penso també en els Amics de les Arts i en les seves cançons. També amb els Manel i el  concert que de Cap Roig.
Penso en la noia del billar del diumenge. Amb aquell vestit blanc trencat i aquella mirada pentrant. Imagino els seus llavis, els seu cos nu i la olor del seu cabell. Imagino aquells ulls i veig com em miren ansiosos.
Penso en els problemes actuals. En la feina que no va com ha d'anar.
Penso en la família. Penso amb la meva mare. Una dona traballadora fins a la mèdul.la que ho ha donat tot per mi, i que si més li demanès, més donaria. Una amor desinteressat i infinit. Hi ha alguna cosa més bonica.
Penso en com sóc i en com voldria ser. En les coses que canviaria.
Torno a mirar la copa i torna a estar buida. La torno a emplenar. L'ampolla s'ha acabat i ja quasibé no se que estic escribint. Perdoneu les faltes per que tot això ho enviaré sense revisar-ho. A veure demà quan ho miri si m'hauré d'arrepentir del que he escrit.
Segueixo pensant amb la mare i amb la xicota. Penso en que sempre han estat al meu costat i jo sempre he actuat de manera egoísta amb elles. Sí, dic egoista per que sempre miro per mi, Això és una de les coses que he de canviar. Potser amb el temps...
Penso en el pare, en els avis difunts. Penso en les cançons que em cantava el meu avi mentre es fumava una "señorita" en un sillò de "polipiel" burdeus. Penso en quan la meva àvia el cridava dient que no volia que fumès i que això l'acabaria matant. I així va ser, va morir per culpa del tabac, o això van dir els metges.
Penso en el que estic escribint mentre faig un glop a la copa que quasibé torna  a estar buida.
Penso en les crítiques que tindré del Single, de la Bru, de la mutxi i de la JALTINC per escriure coses sense pensar i amb alts continguts d'alcohol a la sang.
Penso que aquest exercici que estic fent  és un exercici psicològic. Deixo anar la imaginació i ho escric en un bloc. Desprès demà o demà passat quan ho miri, ja faré els comentaris que calguin per intentar desmentir el que ara explico com a real.
Penso altre cop amb la noia del billar.
Penso altre cop amb la xicota.
Penso en les contradiccions i en que sóc l'abonat numero tres del club que inesperadament ha creat la Bru del qual tots en som socis, Tots tenim contradiccions i tots tenim un número.
Penso en que quan llegiu això riureu i us divertireu i sense voler us hauré arrencat un somriure dels llavis.
Penso en que la meva credibilitat quedarà compromesa.
Miro enlaire i veig les estrelles. Intento comptar-les però es dupliquen per moments.
Ara ja penso en que l'alcohol fa de les seves i m'acabo la copa d'una glopada.
Són la 1:23 i segueixo escribint. Começo  a tenir fred i em costa escriure, tot i que el meus pensaments volen.
Ara ja acabo. Perdoneu si m'he fet pessat. Tots els borratxos es fan pessats oi?, doncs jo també.
No repassaré el que he escrit perquè, dieu-me "raro" si voleu, però vull veure el bloc demà i intentar fer un exercici d'introspecció. Vull veure tot el que he escrit i riure'm de mi, dels vostres comentaris i de la vida mateixa.
Ara torno a pensar en moltes coses, però ara ja tanco.
BONA NIT!!

La noia del billar

Diumenge cap quarts d'una de la matinada m'arriba un missatge per whatsapp al mobil.

-Ei, per que no quedem per anar a prendre una copa, podem anar a un lloc amb molt d'encant que vaig conèixer la setmana passada.  Que et sembla?

Aprofitant que la meva parella estava cansada per que el dia abans haviem sortit de festa amb uns amics i jo sempre tinc ganes de sortir, em vaig animar i, desprès de demanar-li  "permís",  vaig contestar:

-Doncs em sembla bona idea, ja conec el local, fa temps que està obert i és molt bonic. Quedem allà d'aqui mitja horeta o tres quarts?

En arribar m'adono que tot i ser diumenge l'aparcament és ple de cotxes.  Esclar, estem a l'agost. Si no hi ha gent ara, quan n'hi haurà?

Un  aparcacotxes m'indica un lloc lliure enmig d'un camp ple de vehícles. Surto i m'encamino cap a l'entrada. En Jordi, el meu amic, el qual fa mesos que no veig però que m'agrada quedar-hi de tant en tant per allò d'anar mentenint les amistats, ja m'espera a l'entrada.

Un caminet enmig d'un camp de girasols gegantins i monstruosos talment extrets d'una pel.lícula de l'Stephen King dona la benvinguda a un espai màgic de colors, foc i gent. Potser un pèl massa refinat i amb un to d'esnobisme massa elevat  per mi, però al cap i a la fi, interessant.

Un espai exterior minuciosament decorat i pensat fins a l'últim detall. Un lloc on el rellotge ja no marca les hores i el temps passa entre amics, coneguts i saludats. Un espai amb projectors, billars i fins i tot llars de foc entre mig de les taules. En definitiva, un lloc per desconectar i passar una bona estona amb els teus, sense buscar els sons estridents de les discotèques.

Anem fins a la barra i una noia ens dona la benvinguda i ens demana que volem prendre. -Que ens  recomanes?, li pregunto.  -Doncs una de les nostres especialitats és el mojito de maduixa. Interessant. Tot i que ja conec el còctel el trobo adecuat per el moment.

-Doncs que siguin dos, siusplau!

La noia s'hi posa. Agafa les llimes a trossos, la menta i els sucre. Comença a sacsejar la barreja amb una mà de morter metàl.lica, afegeix el gel picat i amb una cullera llarga remena. Tot seguit hi posa Bacardi i la salsa de maduixa, torna a remanar, afegeix una mica de sifó i decora acuradament amb unes maduixes naturals. Dues palletes negres i llestos.

Seiem en unes butaques de fusta lleugerement reclinades al costat d'un petit foc, on unes  brases desprenen una caloreta agradable. Desem els còctels a la tauleta de vidre blanc tacat que tenim davant nostre i ens submergim en una llarga conversa. Parlem de temes irrellevants, de feina i com no de dones i economia.

De reüll controlem les tres taules de billar que hi ha en un racó, entre uns sofàs fet de palets amb coixins blancs i una paret de caixes de fusta d'aquelles de les pomes. 

Una parella sembla que està a punt d'acabar, m'hi acosto. Ell és un noi jovenet, d'uns vint anys de nacionalitat senagalesa que parla malament el castellà i no coneix el català. Ella és una noia de pell blanca, morena i baixeta, gens esquerpa. Podria dir amb les quatre paraules que vam intercanviar que fins i tot és simpàtica i agradable.

-Que jugareu una altre partida? pregunto molt educadament dirigint-me a ella.

-Doncs no!. Aquest noi no en sap i és molt avorrit jugar amb ell.

-Ostres, em sap greu que t'avorreixis. 

-És que no hi enten res, crec que no hi ha jugat mai i a més no parla gaire. És una mica avorrit.

-Doncs si no jugueu més, farem una partida nosaltres ara quan acabeu, d'acord?

-Si, si. Ara ja acabem. Que en saps tu de jugar al billar?

-Doncs la veritat és que no gaire, però una mica més que ell suposo que si.

Jajajaja, tots dos riem.

-Que vols jugar una partida amb mi? em demana.

-Doncs em sap greu però estic amb un  amic que fa temps que no veig i ara no puc deixar-lo penjat. Ja m'agradaria, no et pensis. Potser quan acabi amb ell et busco a veure si encara hi ets.

-Molt bé, estaré per aquí, em diu picant-me l'ullet mentre en gira per dir-li a aquell noi que marxa cap a la barra.

Introduixo dos euros a la màquina i aquesta deixa anar les boles. Les col.loquem i ell comença.

Pica fort però no n'entra cap. Ara jo, ara ell, ara jo dos cops. I la partida acaba amb una victoria per a ell.

Dos euros més, ara paga ell.  Posa bé les boles i jo vaig a buscar dos mojitos de maduixa més. La cambrera d'abans fa el mateix ritual de preparació.

Ara començo jo.

-Perdona!. Una noia em crida des de darrera d'unes caixes de pomes que simulen una barra.

-Perdona! Que jugareu gaires partides més?

Em giro i l'observo. Quedo embadalit, amb la boca oberta i segurament bavejant.

Que bonica...

Una noia de revista. Morena de pell i d'un metre setanta aproximadament. Cabell fosc, ulls verd-blaus, penetrants i morbosos. El rostre llis sense imperfeccions i un somriure que il.lumina tot l'espai. Porta amb estil un vestit d'un color blanc trencat que li queda perfecte, repeteixo, que li queda perfecte.

-Un àngel o un dimoni. Que ets? li pregunto sense pensar

-Complicada pregunta, respon. Què vols que sigui?

-Doncs...

No em deixa acabar. -De vegades dimoni, de vegades àngel. De vegades les dues coses.

-Que esteu jugant al billar amb el teu amic?

-Si, estem acabant la partida.

-I en fareu una altre?
-Doncs no ho sé. Si guanya ell s'haurà acabat, però si guanyo jo haurà d'haver-hi un desempat.
-És millor que guanyi ell doncs, així podrem jugar nosaltres.
-Si, si torna a guanyar ell tindràs premi, podreu jugar.
-I si no, no tindré premi? Jo vull tenir premi!. Em diu amb una veu suau i més baixa que l'anterior.
Em quedo parat i penso per què em passen  aquestes coses. Potser algún ésser suprem m'està posant a prova?
-Premi, a que et refereixes? li dic fent-me el tonto.
-Ja saps que vull dir, ja saps el que vull.
-Però no se ni el teu nom, com et dius?
-No et cal saber el meu nom. Per tu avui nomès seré un Àngel.

Nit de contradiccions

Els dies passen i cada cop em trobo més fora de lloc.

Divendres passat, desprès d'un intercanvi de correus electrònics amb el Singledegirona, vam decidir trobar-nos per fer unes copes a Girona.

Cap a la 1:00 de la nit aconsegueixo aparcar i em dirigeixo cap al lloc on haviem quedat.

Pel camí desde casa a Girona, tenia pensament positius sobre la nit, sobre la gent, sobre la música,  fins i tot sobre mi. Pensaments que vaig aprofitar per omplir-me de confiança i autoestima per tal de passar-m'ho bé, ja que porto unes setmanetes molt baix i amb diferents tipus de problemes, que segur superaré amb més o menys esforç, però que a hores d'ara em fan ballar i molt el cap, i moltes nits no em deixen dormir.

Tan punt arribar m'encaro a la barra, miro a dreta i esquerra i sorpresa, el Single ja és allà. Sempre em troba a la primera. Demano un Gintònic per no perdre la costum, però, per sorpresa meva, ho faig a la noia equivocada. -Li has de demanar a l'altre noia, de vegades cobra més barat. Em diu el Single.

-Ostres!, si? La proxima vegada ho faré.

Ell es demana la seva cervesa de costum però ho fa a la noia que toca i suposo que li cobra el preu que no toca, més endavant descobreixo que es diu "Laia". (nom no real)

L'estona passa i la nit es comença a animar. La gent està en constant moviment, cap a dins, cap a fora, i la música sona alta i clara.

Parlem de les seves experiències més recents, de si tancarà o no el blog, de la feina i de la seva filla. Parlem de mi, dels meus problemes, de malalties i  com no, de noies. 

Comencem a passejar-nos entre la munió de gent, cada cop amb més alcohol a la sang, i comencem a fer les primeres aproximacions. Ell ja hi té més pràctica que jo i se'n surt amb molta facilitat.

Conec a una noia de Girona, molt bonica, simpàtica, agradable i bona narradora de viatges personals. Amb trenta-tres anys ha voltat mig món i m'explica interessants aventures d'un  viatge al Japó (Abans de la crisi nuclear). M'explica la planificació de les seves vacances i dels llocs on viatjarà. Acabem la conversa amb un petó i un fins desprès. Penso amb l'interès que desperta el fet de coneixer gent, però m'adono que cada vegada pertanyo menys a aquest món.

El Single tampoc perd el temps i es disputa l'atenció de diferents noies. Ell si que té més interès a conèxer alguna que realment sigui interessant.

Observem i veiem dues noies i faig un judici ràpid, més que res per divertir-me.

-Mira aquelles dues noies, li dic. Sembla talment que siguin les reines de la festa i que mirin a tothom per sobre l'espatlla. Semblem antipàtiques i estirades, molt antipàtiques i molt estirades.

-Intenta anar-hi  i coneixer-les a veure que passa, jo t'observo i miro l'expressió corporal de cada una d'elles. 

La rossa és més receptiva i escolta les paraules del company, però la morena es posa en una actitud defensiva, mirant de mala manera i fent gestos de voler marxar. Ell no insisteix més, es dona la volta i marxem.

"Jajaja", riem tots dos. Experiments divertits.

L'estona segueix passant, coneixem a algunes noies més i cap a les cinc del matí es para la música. La gent segueix allà mateix, parlant, divertint-se i ballant sense sons. Ja em decideixo a marxar, ell es quedarà encara una estona més.

Ens despedim com sempre, pensant que potser algun dia tornarem a veure'ns, però sense fer cap plà per adelantat.

Torno cap al cotxe fent una valoració de la nit i donant-la per positiva.

Necessitava sortir, m'ho he passsat bé i he gaudit de bona companyia, però a estones m'he sentit fora de lloc. Potser el món de la nit, del qual sempre he dit que és part de la meva vida, està deixant de ser interessant per mi. Potser és per l'acumulació dels problemes quotidians que ha fet que em quedi aquest regust amarg. La veritat és que no ho se. M'ho he passat bé, sí, i he conegut gent interessant i he gaudit d'una de les millors companyies de la que pots gaudir a la nit gironina, el Single, i tot i això, arribo al cotxe amb pensaments contradictoris, molt contradictoris, per variar.

Desconectar

De tant en tant va bé i és aconsellable sortir per esbargir-se.

Ara fa temps que no ho faig i ho necessito, em convé. Degut a la feina passo moltes hores i molts caps de setmana tancat sense poder anar enlloc ni quedar amb els amics. Si que de tant en tant sortim amb la parella o amb els veins, o fem sopars a casa d'uns o dels altres,  però tinc, de vegades, necessitat de sortir sol o de sortir amb gent que em produeix un interès especial. De vegades són nois, de vegades noies.  En tots dos casos acaben esdevinguent bons amics.

Avui és un dia d'aquells en que tinc ganes de sortir i a més ho necessito. Porto dies encaparrat amb la feina, buscant la manera de sortir-me'n i tot i que els titulars dels diaris anuncien que Catalunya Caixa i el Bbva donen per acabada la crisi a Girona degut a les exportacions i el turisme, en el meu cas la cosa no acaba d'anar prou bé, i no hi veig una solució clara. Suposo que en termes macroeconomics la crisis pot està remitint, però en el dia a dia de qualsevol persona d'apeu, la crisi és ben present entre nosaltres. Qui és el que no té un familiar o un conegut en situació d'atur? O algú a qui la feina li penja d'un fil? 

Per altre banda  els problemes familiars també hi són presents i tampoc hi veig sortida. Esperar que les coses es posin a lloc per si mateixes i s'arreglin o s'acabin d'espatllar, crec que és la solució més encertada.

De vegades, quan no trobem la sortida a un problema, si l'aparquem en un costat i deixem  de donar-li importància, la solució apareix per si mateixa. Espero que aquesta vegada, tan en els problemes laborals com familiars, s'acabi donant aquesta situació.

De fet avui els deixaré a fons del calaix i sortiré per desconectar i passar-m'ho bé, i demà ja intentaré seguir trobant solucions, o com diu un amic meu "-Que els problemes del futur els solucioni el jo del futur".

Tinc una maquineta d'afeitar nova, aquella que anuncien a la tele i la roba i les sabates apunt. Tinc el desodorant i la colònia sobre la lleixa del lavabo i una ampolleta de mostra a la butxaca dels pantalons. Tinc el rellotge i els complements i la música preparada per quan arribi el moment. Avui he triat:

Voy a pasarmelo bien de Hombres G



Estic animat com feia dies que no ho estava, així que si no hi ha un problema de força major que m'ho impedeixi, avui "Voy a pasarmelo bien".

Un altre vegada, però ara he dit NO!!!

Cap de setmana passat. La Maria, no se si la recordeu, aquella noia amiga meva separada i a qui li agradaven els club liberals, em torna a trucar.

Feia setmanes que no parlava amb ella. M'enviava missatges al mòbil i correus electronics, però no em trucava. Jo tampoc ho feia. L'última vegada que ens van veure vam decidir seguir sent bons amics però deixar tot el demès. Ja no volia tenir aquella noia sobre o sota meu, i tot i que m'atreia molt tant la complicitat que hi havia entre nosaltres com el seu bonic cos i la seva experta manera de fer les coses, ja no podia seguir portant aquella vida.

-Hola, que tal, sóc la Maria, com estàs?

-Hola, ja se que ets tu, tinc el número a l'agenda. Doncs mira, anar fent. Treballant i passant l'estona intentant divertir-me, com sempre.

-Doncs mira, avui podriem quedar, que et sembla. Si vols podriem repetir una altre vegada a Barcelona. Que hi dius?

-Maria, reina, Ja vam quedar que això no pot ser. Saps que la idea m'atrau molt però que no puc. No vull tornar a començar el joc. Un joc que s'ha d'acabar com ja vam acordar.

-Ja, ja ho se. Però nomes una última vegada.

-Saps que no puc, a més tinc la parella aqui a l'habitació del costat. No em facis això, si us plau.

-Però... Mira, per què no quedem al bar de l'última vegada i xerrem una estona.

-Ara em faràs inventar una excusa per tal de venir a veure't. Si de totes maneres et diré que no, que no pot ser.

-Tan sols veure'ns una estoneta. Encara que sigui uns pocs minuts. I parlem de tot això, d'acord?

Una cosa és quedar un dia amb algú quan estic sol a casa amb la qual cosa no menteixo a ningú, i l'altre és inventar-me excuses per tal d'anar a algun lloc o anar a veure algú. En el primer cas no hi ha massa problema, tan sols omiteixes part de l'explicació i ja està, en el segon cas, el fet d'haver de mentir i inventar excuses no em fa tanta gràcia. I si no menteixo bé i m'atrapen?, és més arriscat.

No puc treure'm de sobre a la Maria tan fàcilment i decideixo sortir de casa per anar al bar a fer un café amb ella i acabar d'aclarir les coses.

-Ara torno, vinc de seguida. En mitja horeta sóc aquí. Li dic a la meva parella sense donar temps a que em respongui. Ella està amb l'ordinador i té feina per estona.

Baixo l'escala saltant rapidament sense perdre ni un segon i m'encamino al bar que tinc a tan sols cinc minuts de casa. Quan hi arribo ella ja és allà.

El meu cap pensa que segurament ja tenia la idea al cap i m'ha trucat del bar mateix, que n'és de pilla la Maria, sempre va un pas més endavant que jo, però ha arribat el moment de tallar-ho aqui. No hi ha problema en que continuem l'amistat, me l'aprecio molt, però una cosa és ser amics i l'altre ben diferent és mantenir relacions. Això s'ha d'acabar.

-Hola rei, has tardat molt poc.

-M'has trucat des d'aqui oi? Ja sabies que acabaria venint al bar. Mira que n'ets de dolenta. Sempre ho tens tot planejat.

Amb una somriure entremeliat contesta. -Si, sabia que vindries. El que no se és si has vingut per bó o per dolent.

-Bó o dolent? Paraules mal trobades.  Bó per un, dolent per l'altre, o al revés. No ho se, parlem-ne.

Anem cap a una taula amb qualtre cadires al fons del bar. Demano un café amb gel a la cambrera. Penso que potser seria millor un güisqui doble sense gel. Sembla que el que parlarem a continuació serà intens, dur i difícil d'empassar, però som-hi!

-Perquè vols deixar això tan bonic que tenim?

-Però si de fet, no tenim res de res. Tan sols una aventura.

-Si, potser si, però no és bonic això? Poder tenir una aventura amb algú que aprecies quan et ve de gust?

-Potser si, però crec que per mi el temps de fer aquestes coses ja ha passat. Ens hem divertit i ens ho hem passat bé. Hem descobert coses noves, almenys jo, però ara s'ha d'acabar. No puc seguir fent el que estic fent.

Passen més de vint-i-cinc minuts de conversa recurrent parlant sobre el mateix tema. Al final:

-Ho sento, no puc seguir amb el que faig, ho sento de veritat. No vull fer-te cap mal. Saps que va començar amb una tonteria i no vull que això afecti a la nostra amistat, i ara, segur que ho farà.

Ella, amb els ulls entelats per una fina i humida capa, respon:  -Està bé, potser puc arribar a entendre-ho. Has tastat tot el que havies de tastar i ja en tens prou. Al cap i a la fi, sempre s'acaba amb la parella que es té. Nomès he estat un entreteniment per tu, oi? He estat "l'altre", l'amiga per passar el temps, per fotre un polvo qual la teva parella no vol, per...

-No diguis aquestes coses!! dic amb veu forta i to d'enfadat. -Em sap greu acabar així. Quan vam començar això vam deixar clares unes regles i ara no les estan complint. Vam deixar-ho ben clar, si  o no?

-Sí, però el que sento ara no és el que sentia abans.

-Et vaig dir que l'amor no entrava en aquesta relació, bé més ben dit, vam acordar que l'amor no entrès en aquesta relació. Una relació d'amistat amb la finalitat de passar-s'ho bé i prou, vam quedar així. Has de respectar les regles tal i com vam quedar. Ho sento però no puc fer-hi més. Ho sento. T'aprecio molt i t'estimo molt però tan sols com a amiga, nomès com a amiga, res més.

-Però, però...

-No diguis res més, està tot dit... això ha d'acabar aquí i ha d'acabar ara.

-Però, però....

-Maria reina, ja està. Deixa passar uns dies i ens tornem a trucar. Quadem, parlem, fem un café o fins i tot anem a dinar algún dia, però res més. Amics, tan sols amics.

-Està bé. Sé que no tinc ni he tingut mai dret a demanar-te res més. Sento haver-te fet passar per això. Ho sento. Perdona.

-No hi ha res a perdonar, tan sols hem de fer de nens grans i entendre el que tenim al voltant i el que signifiquen les coses. Sento que hagi d'acabar aquí, però no pot continuar.

-Està bé, ho deixem aqui. Però que sapigues que la setmana que bé et trucaré per fer un café!

-Em sembla bé...

La conversa acaba aqui. Restem callats uns instants mirant-nos als ulls. Tots dos amb els ulls plens de llàgrimes pel que acaba de succeir, però, almenys jo, alleujat per haver aparcat el tema. Espero que es quedi aqui i no continui.

Ens aixequen i m'agafa la mà, em mira als ulls i m'abraça. Jo també l'abraço. -No passa res reina, no passa res.

Em fa un petó a la galta i em diu adéu.

Surt per la porta amb un posat trist i amb el cap baix. Jo em passo la mà pels ulls i vaig  a la barra a pagar. Surto del bar i m'encamino a casa. No tinc cap ganes d'anar-hi, però ha passat més de mitja hora i si tardo massa el mòbil començarà a sonar.

Curset per aprendre a... lligar? DIA 9

Perdoneu que hagi estat uns quants dies desaparegut i no seguir amb el curset.

Ja sóc aqui i espero que aquesta vegada pugui continuar-lo sense tantes pauses.

Som-hi!

DIA 9

L'hora de la veritat:

En els pròxims dies el ritme s'accelerarà, així que avui repassarem una mica totes les coses apreses en els vuit dies anteriors.

La feina d'avui és repassar tot el que hem après i fer-te les següents preguntes:

-M'he saltat alguna missió o treball de camp?

-Crec que n'he deixat alguna d'incomplerta?

-M'ha deixat insatisfet alguna actuació meva en les missions que hem fet fins ara?

-Hauria de repetir alguna missió o treball de camp?

-Com porto tot el tema d'entrenament vocal, postura, higiene personal, manera de vestir, dedicació als objectius...?

Aprofita l'oportunitat per explorar, repetir o millorar qualsevol dels aspectes o treballs que no t'hagin quedat clars o no hagis aconseguit l'exit que esperaves.

Aborda a grups mixtes:

Si fins ara nomès has abordat a noies soles o grups de noies, ha arribat el moment d'abordar grups on també hi hagi nois.

La teva missió és abordar a dos grups de més de tres persones en els que a més de noies també hi hagi nois. Abordar a grups en que hi hagi nois pot resultar estrany i complicat, però a la pràctica és molt més sensill del que sembla. Quan més difícil i complicat sembla el grup a qui vols abordar, menys probabilitats de que ja hagis estat abordats per altre gent.

No oblidis que l'unic que has de fer per tenir èxit al abordar el grup és assegurar-te que els noies també estiguin involucrats en la conversa, que se sentin respectats i que sapiguen que no estàs lligant amb les noies, al menys encara no.

Les 14 lleis de l'aprenentatge:

1- Adquireix i aplica el coneixement amb petites dosis:

Algunes persones es preparen a la perfecció. Volen recopilar tota la informació possible sobre el tema abans de passar a l'acció. Però encara que sembli que treballen molt dur, no deixa de ser una manera erronea d'actuar. La millor manera es aprendre pas a pas, de mica en mica. Apren el que necessitis per passar al següent nivell . Si no pots abordar a les noies, dedica temps a les frases d'entrada i perfecciona-les. Quan dominis les frases d'entrada, apren a continuar la conversa. No et preocupis pel següent, tot va al seu temps.

2- No existeix el rebuig, tan sols és "feedback".

Molta gent es desanima i es rendeix desprès d'un únic rebuig. S'ho prenen de forma personal i ho veuen com un comentari cap a la seva persona enlloc de veure-ho com el que realment és: un feedback sobre el que estàs fent. Cada vegada que abordes un grup de persones i alguna cosa va malament, es presenta l'oportunitat d'aprendre per què han costestat de manera negativa i que podries haver fet tu per prevenir-ho. Si posseeixes l'habilitat d'aprendre dels teus errors, el fracàs es tornarà en una cosa impossible, ja que cada fracàs que cometis t'acostarà més a la perfecció.

3- Mai és culpa d'ella.
A qui dones la culpa quan alguna cosa no va ve durant l'aproximació?  Si et sorprens a tu mateix dient que era una situació impossible, que els nois eren una capullos, o que la noia no era més que una "guarra", estàs equivocat.  Ha sigut culpa teva! Sempre és culpa teva! I això és una cosa bona ja que vol dir que tens el control. De manera que no culpis a ningú i tampoc a la situació. Enlloc d'això examina't a tu mateix i accepta les crítiques sense predre-te-les de manera personal.  Nomès llavors podràs determinar amb precisió si podies haver fet alguna cosa per canviar el resultat o si realement estaves davant d'una situació impossible.

4- Apren de manera activa enlloc de pasiva
De la mateixa manera que no es pot aprendre a jugar a futbol mirant partits a la tele, l'unica manera de d'aprendre a atraure a les noies és a partir de l'experiència. Tothom pot comprar llibres o mirar DVDs sobre lligar, però els nois que guanyen són els que apliquen els ensanyaments.

5- No aprenguis amb pensaments negatius.
Un dels grans problemes que tenen els homes quan intenten coneixes a les dones és que es creen uns escenaris mentals negatius. Amb freqüència això es converteix amb motiu per no sortir o no aplicar noves tècniques. Enlloc d'això surt de casa i fes aproximacions per veure el que realment passa a la vida real. Tingues en compte que això no és paracaigudisme i que  no pots resultar ferit.

6- Compren com funciona la teva ment.
El camp psicològic de la programació neurolinguística ens ofereix un model útila amb quatres fases de com entendre la ment. Pot servir com a patró per entendre els progressos.
-Incompetència inconscient: Fas coses malament i no n'ets conscient.
-Incompetència conscient: Fas coses malament i n'ets conscient, però tot i així no has solucionat el problema.
-Competència conscient: Has après la manera correcta de fer-ho i ho fas correctament parant la màxima atenció.
-Competència inconscient: Ja no has de pensar sobre alguna cosa o esforçar-te per aprendre. Ara ho fas correctament de manera automàtica. Aquest és el moment en que et converteixes en una persona amb talent natural.

7- Has d'estar disposat a passar per el període de dolor.
El joc al que jugues no és dels fàcils. Et veuràs obligat a afrontar cada una de les coses que et defieneixen: cada emoció, cada acció, cada creença... De vegades no voldràs abordar a  una determinada noia, provar una nova tècnica o canviar el comportament.  El que diferència un aficionat d'un campió és la voluntat de deixar enrera les pors i fer-ho de totes maneres.

8- No busqui l'aprovació dels amics.
No tothom comprendrà el viatge que estàs apunt de realitzar. Pot ser que no els agradi els canvis que estàs fent o els teus desitjos de millorar. Quan comences a atraure noies i a tenir aventures es probable que als teus amics no els faci gaire gràcia. T'has convertit en una amenaça per els seus pensaments limitadors i la seva complaença respecte les seves deficiències. Deixa que siguin els seus problemes i no els teus.

9- Has d'estar disposat a provar noves idees encara que no semblin lògiques.
Pot ser que siguis una persona molt intel.ligent i amb molt d'èxit, i no per això també has de ser exitòs amb les noies. De vegades has d'actuar de manera contraria al teu pensar, i dir coses que a priori et semblaran contraproduents per abordar a les noies. Allò que la teva lògica et diu que no anirà bé per segons què, et pot sorprendre i pot resultar exitòs. Com el bon científic, no t'has de deixar portar per la lògica i si per les proves.

10- Quan una cosa funcioni, pregunta't com i per què no funciona.
A alguns homes ja els va bé seguint les intruccions i repetint les rutines. Però els que es converteixen en "superestrelles" són aquells que, desprès d'una serie d'èxits, es pregunten per què les frases funciones i com les han fet funcionar. Nomès hi ha una regla per seduir, i és que no hi ha regles, tan sols directrius. Tan punt comprenguis els pricipis que hi ha darrera de cada idea,  sabràs quan seguir les directrius, quan descartar-les i quan inventar-ne de noves.

11- Si no saps que fer, no marxis.
Si et quedes sense coses que explicar a una noia que acabes de conèixer, no aprendràs res fugint. Segueix conversant amb ella i si et quedes sense res que dir, aguanta cinc, deu o quize minuts més. Fins i tot si l'has de convidar a una copa o fer-li preguntes de manual. És la millor manera d'aprendre coses per a les pròximes aproximacions.

12- Acompanya't per algú que sigui millor que tu.
Aquesta és la manera ideal de millorar en qualsevol aspecte. El teu mestre no te per què ser el millor seductor de la història, tan sols ha de ser millor que tu. Si no en coneixes a cap que s'ajusti al paper, una nit, enlloc de sortir a coneixer noies, surt per fer-te amic d'algú que sigui bo amb elles.

13- Assegura't que la proporció entre esforços i resultats va en augment.
De vegades quan s'està aprenent alguna cosa nova, la majoria de la gent empitjora enlloc de millorar. Això és normal. Però assegura't que desprès del procès de transició, els teus resultats i els teus coneixements van en augment. Si no és així, pren-te un descans, repassa les regles i analitza el que fas. Llavors torna a començar.

14- Acaba allò que comences.
La majoria de la gent pot aconseguir gairebé quasevol cosa que estigui dins de les seves possibilitats. Però a la  realitat mai porten a terme els seus somnis o abandonen abans d'aconseguir els seus objectius. Per això em d'intentar ser constants i acabar allò que em començat, entre altres coses, aquest curset.

I fins aquí el DIA 9, ara a practicar!

Temps era temps...

Quan era més jove tenia ganes de fer moltes coses.
Quan era més jove sortia de festa cada nit.
Quan era més jove anava a la feina sense massa ganes
i esperava sortir per continuar la festa fins demà al mati.

Ara que he crecut no surto de festa cada cap de setmana,
tinc responsabilitats que no em deixen ni tan sols dormir,
i penso que tinc sort de poder pagar totes les factures
i tenir deu euros per fer la cervesa amb algun amic.

Hi ha dies que tinc ganes d'agafar al cotxe i fugir a la Xina.
Hi ha dies que vull tancar-me a casa i no sortir mai més.
Hi ha dies que no tinc forces ni per anar a la feina.
Hi ha dies que penso que m'ensenyarà l'any demà al matí

Quan era més jove em divertia fent patir a les noies.
Quan era més jove era descarat i un panxacontent.
Quan era més jove era fort i guapo i sense cap problema,
i al mati em despertava en un llit estrany i no sabia amb qui.

Ara sóc més gran i això de les dones se'm fa més difícil.
Ja no tinc humor ni ganes ni vull ser com era abans.
Les coses canvien i la gent s'adapta a la nova vida.
No hi ha més remei, no pots ser un rebel, has d'acabar canviant.

Hi ha dies que no vull ser jo però tampoc cap altre.
Hi ha dies que vull tenir la parella al meu costat.
Hi ha dies que surto al carrer sense hora de tornada.
Hi ha dies que em llenço al buit esperant que passarà.

Quan era més jove bevia i bevia a les nits de festa,
i no m'espantava passar la ressaca al dia següent.
I esperava en tot moments els favors dels altres.
Era un inconscient i no sabia el que era millor per mi.

Ja no vull favors ni tenir deutes amb cap persona.
Ara sóc prou conscient i se que tot s'ha d'acabar tornant.
La ressaca m'espanta i ja no puc aixecar-me a qualsevol hora.
La feina m'espera i no es pot deixar pel dia desprès.

Hi ha dies en que ho engegaria tot a la merda.
Hi ha dies que estimo tot el que tinc al meu voltant.
Hi ha dies que ploro amb la més minúscula rialla.
Hi ha dies que ric amb de les desgracies d'algú que tinc aprop.

Quan era més jove no volia parelles ni lligams seriosos.
Quan era més jove volia gaudir del que em donava el món.
Quan era més jove necessitava l'adrenalina per les meves venes,
i no deixar escapar ni un moment de diversió nocturn.

Ara tins parella, tinc una habitatge, tinc una hipoteca.
Ara tinc una noia al meu costat que m'estima molt.
Jo t'estimo més del que mai he estimat a la meva vida.
Però de vegades sóc burro i  Llucifer m'estira cap a ell.

Hi ha dies que estimo a la meva noia amb boja bogeria.
Hi ha dies que el cava me l'acabo bevent a la vora del mar.
Hi ha dies que el món s'atura i nomès hi sóm nosatres.
Hi ha dies que mai no comencen i ja coneixem la fi.


Podria seguir escrivint hores i hores negant el que abans estimava. Podria seguir parlant de tot el que no sóc. Podria, podria...

Una cançó de Sabina, a qui de jove no aguantava i ara escolto i admiro, m'ha portat a la reflexió i a plasmar-ho en un blog. Per què?

Platja d'Aro de nit

Feia temps, des de l'estiu passat, que no visitava Platja d'Aro. Tot i que al primer moment la tendència era anar a Girona, un mail del Single em va fer canviar d'opinió.

Hi havia diferents motius per les quals preferia triar Girona. Un era per no trobar-me a la parella voltant amb les amigues, sabia que hi anava i no volia destorbar-la.  L'altre era per veure si trobava a la Mutxi. Fa temps que no tenim una conversa cara a cara i els correus i el whatsapp no acaben de ser el meu fort i tenia ganes de veure-la.

Cap a dos quarts de dues de la matinada entro a l'Avinguda S'Agaró. Hi ha molta, molta gent, està tot ple de cotxes i no penso en trobar aparcament tant aviat, però per sorpresa meva, davant dels Magatzems Vall, un cotxe marxa deixant lliure un lloc tot per  mi.

Deixo les ulleres i agafo diners, el mòbil i les claus i m'encamino cap al Secret.

Tres minuts més tard passo entre mig de dos "segurates" grans com armaris i intento buscar al Single. Imagino que ja està rodejat de noies i ja li ha tirat la canya a més d'una, i efectivament m'el trobo al la cervesa a la mà (em sap greu que no tinguessis Voll damm) i parlant amb un grup de noies. Sembla talment tenir un instint natural per el tema de les relacions tot i que ell diu que no és així i que se li fa molt difícil. Em diu que són amigues seves i me les presenta. En reconec una. La noia dels ulls clars d'impressionant mirada. Una mirada capaç de penetrar a l'interior de l'ànima de qualsevol persona i aconseguir, sense cap mena d'esforç, el que desitja. Almenys això és el que em sembla. I això també és el que em va atraure la primera vegada que la vaig veure a la Boheme. Aquella mirada felina, profunda i penetrant.

També me'n presenta a una altre que, em perdó, no recordo el nom, tan sols la crítica que em fa tant punt arribo sobre la manera com vaig abordar per primera vegada a la noia dels ulls clars. Em fa gràcia i deixo anar un somriure. M'agrada que em diguin les coses tal i com són, i aquella noia, sembla ser directe i mortal.

Desprès de molta estona intentant aconseguir una copa, comencem a passejar-nos pel local observant al personal.

L'ambient és bonic i agradable tot i que una mica carregat per l'excés de gent. Noies i més noies volten soles, acompanyades amb amics o amb parella, i massa nois es fan la competència els uns als altres intentant aconseguir l'interès d'elles. Nosaltres observem desde la barra fins que comencem a atacar de manera molt subtil aprofitant els desplaçament d'elles cap a la barra o cap al lavabo. Sembla que aquell curset que fem dona els seus fruits, almenys atrau per certa estona l'interès d'alguna noia. Tot i que a mi m'agrada molt la idea de coneixer gent, el que realment està interessant en aconseguir una parella és el Single. I sembla que ho porta força bé, tot i que cada vegada penso més que aquest estil de vida que està adoptant és perillòs i pot acabar captivant-lo i canviant-lo i que per altre banda tampoc és res dolent.

Ens movem per diferents locals de Platja d'Aro. Parlem amb gent i retrovem antics companys de feina i amics. Em fa il.lusió trobar a la Cristina al Gib's, fa temps que no la trobo de festa. És una noia separada de fa poc i amb molt mala sort pels homes. Sempre explica que nomès troba degenerats i psicòpates, fins i tot té posades dues ordres d'allunyament cap a dues de les seves últimes conquestes.
Ens abracem de manera efusiva, xerrem una mica i ballem de manera lasciva, li agraden aquests tipus de balls. M'impresiona aquell vestit blanc de Marilyn  que porta.  Ens fem dos petons, un a cada galta, i ens acomiadem esperant retrovar-nos aviat.
Canviem de local, xerrem amb noies i ballem amb elles. Fem alguna copeta més i parlem de les relacions, de les dones i els homes, de la seva filla, de la meva parella i de la seva exdona. Parlem una mica de la vida intentant conèixer el plantejament de l'altre sobre aquests temes. Són interessants i enriquidors i, com dic sempre, m'agrada tenir diferents punts de vista sobre coses i conèixer les variants, sempre s'apren de les persones amb qui estàs i amb qui converses.
I contrariament als meus pensaments de sempre de  voler viure noves emocions i segurament influit per la idea de les relacions del Single,  recordo una frase que ell em va dir fa temps "Invasor, si tens parella, perquè aquest afany en viure aventures amb altres noies? No seria millor que el temps que dediques a seduir, el dediquessis a enfortir la teva relació?"
Potser comença a ser hora de que canvii una mica la meva manera  d'actuar i intenti això d'enfortir la meva relació. Deixar de sortir a abordar noies i de passar-m'ho bé amb els amics, deixar els excèsos d'alcohol i les aventures nocturnes i quedar-me a casa mirant pel.lícules d'en Hugh Grant amb la parella, bebent cervesa sense alcohol i menjant crispetes d'aquelles de colors.
Però que dic!!!!! La meva relació és forta i intensa, la confiança és mutua i el sentiment amor-sexe el tenim claríssim tots dos. De tant en tant ella surt amb les amigues pel seu costat i jo pel meu i crec que això es vital en una relació per què aquesta no entri en un espiral monòton de no-retorn.  El que busco són emocions intentant no fer mal a ningú, o sigui que crec que aquest plentajament és antinatural i no fa per mi. Perdoneu-me si m'he deixa't portar per l'emoció del moment o per pensaments produits per algun tipus d' aliment en mal estat que he ingerit per esmorzar...
Qui s'apunta a la proxima festa?

Cap a les cinc del matí ens acomiadem. Faig una valoració molt positiva de la nit i de la companyia del Single. Recordo quan una noia del badoo em va parlar d'ell i em va dir que tenia un blog. Em vaig encuriosir i vaig començar a llegir-lo i comentar-lo, i mira per on que ara sortim junts de festa.  Meravelles de les noves tecnologies. Fer amics davant d'una pantalla sense sortir de casa.

Aquells petits peluts tan estimats!

"COM MÉS CONEC A LES PERSONES, MÉS M'ESTIMO ALS ANIMALS"

Diuen que hi ha un lloc a l'altre costat del cel, un lloc meravellòs i ple de vida. Un lloc destinat a les nostres mascotes.

Quan un dels nostres amics peluts deixa d'estar entre nosaltres apareix allà per art de màgia.

Tots els animals malalts o vells recuperen la salut i el vigor de quan eren joves. Els ferits es curen i tornen a estar forts altre vegada.

És un paradís  ple de prats i camps per córrer on l'aigua i el menjar és abundant. Ple d'arbres per fer les necessitats, de companys per poder jugar i de culs per olorar.

Juguen, gaudeixen i s'ho passen bé. Són feliços, molt feliços  excepte per una cosa. Anyoren aquella persona tan especial que han deixat enrera. 

Però arriba un dia en que s'aturen i miren a l'infinit. La brillantor en els seus ulls és intensa i plena d'amor. El seu cos s'estremeix. Quan passa això és que ens han trobat.  Han reconegut la nostra presència  fins i tot a milers de quilometres de distancia i volen recuperar la nostra companyia. Sobtadament deixen el grup i la seva ànima surt volant per sobre la fresca gespa verda del prat.

Durant el temps que han viscut en aquest indret han adquirit  l'habilitat de poder seperar el cos de l'ànima i en aquest moment ho fan. Deixen que el seu cos segueixi jugant amb els companys i fan que la seva ànima ens busqui i es retrobi amb nosaltres. I quan finalment ens troben, nosaltres i el nostre amic tan especial, ens abracem i ens fusionen per ja mai més separar-nos. Quan això passa, petons de felicitat mullen el nostre rostre. Notem la llengua humida i rasposa sobre les nostres galtes i acariciem el seu caparró pelut. Llavors és quan tornem a veure aquella mirada plena de vida que ens havia deixat, però que, ara ja, sempre més estarà present en els  nostres cors. 

I és que aquests animalons s'ho mereixen tot. Ens entenen i ens parlen sense paraules. Es fan estimar i t'estimen sense condicions. Aquests petits peluts són moltes vegades els nostres millors amics, els nostres millors companys d'aventures i en definitiva els nostres companys de vida. Uns ésser capaços d'entregar-ho tot sense demanar res a canvi, bé, potser tan sols una carícia o un bocinet de l'entrepà de l'esmorzar.

I quan ens deixen, què passa?

Patim tant o més que quan ens deixa un familiar, i es que en definitiva, aquest petit pelut no deixa de ser un més de la família, un germà, un fill.

I que fa que la seva vida sigui tan curta respecte a la nostra? Com tant d'amor pot durar tan pocs anys? Sempre m'he preguntat el mateix. Des de sempre que he tingut animals a casa, i moltes vegades m'he promès no tenir-ne cap més per  por del dolor que queda quan marxen, però aquest moment de tanta tristesa i tant dolor és insignifcant quan el compares amb les bones i meravelloses estones que has passat al seu costat i que t'han donat. Les etapes de la teva vida que has passat amb ells, el que t'han ensenyat, el que t'has divertit, i els records que n'has obtingut que duraran per sempre.

Tan sols volia  fer un petit homenatge a tots els animalons que ens han deixat i a qui tant hem estimat.

Bru t'acompanyo en tan sentida pèrdua ara que pases moments durs.

Curset per aprendre a.... lligar? DIA 8

Bon  dia.

Perdoneu que hagi estat tants dies perdut, però havia de solucionar varies coses que tenia pendents. 

Ara ja torno a ser aquí amb més material. Així que no perdem més temps i som-hi!!!!

DIA 8:

Felicitats per haver utiilitzat les frases d'entrada. Segurament us haureu adonat que és molt més fàcil del que sembla començar una conversa amb un desconegut/da.

Avui  treballarem com entrar més sutilment. Quan afageixis aquestes petites peces a les teves aproximacions veuràs que l'èxit augmenta i l'efectivitat també.

Generalment quan abordes a una noia  o grup, aquests pensen dues coses.

-Què vol aquest?

-Quanta estona estarà aquí?

Una de les estrategies del joc és anticiipar-te i  desactivar aquestes objeccions abans de que passin. Si ets capaç de fer això tindràs moltes menys probabilitats de que et donin una resposta negativa.

Arrelar:

Normalent si una noia no sap per què estàs parlant amb ella és mostrarà distant fins que sàpiga la raó, bé per què tu li diguis o per què se la imagini. Per això si fas servir una pregunta d'entrada d'opinió pots trobar-te que et responguin si és que estàs fent una enquesta.

Per evitar el pensament de "que vol aquest tiu de mi?" has d'arrelar la teva frase d'entrada donant a la teva pregunta un context legítim.

La millor manera de transmetre això és explicar en algun moment de la frase d'entrada per què estàs fent aquesta pregunta. Pots utilitzar les seguents paraules: "La raó per la que t'estic preguntant això és per què..."

No has de ser massa rebuscat, de vegades es tant sensill com: "El meu amic i jo estem parlant de .......... i necessitem la perspectiva d'una noia". Si no estàs amb un amic pots fer veure que estaves parlant pel movil o xatejant. Qualsevol cosa raonable et servirà sempre i quan permeti saber a la noia o grup per què estàs allà fent aquelles preguntes.

Límits de temps:

Per la majoria dels homes el joc consisteix en abordar a una noia i no deixar de conversar fins que ella el rebutja o es tira als seus braços. Per aquesta raó les noies han desenvolupat un ampli ventall de recursos per lliurar-se dels nois que els estan rondant per massa temps.

És per això que a partir d'ara tu els faràs saber de bones a primeres que no ets un d'aquests homes. A no ser que la noia es senti previament atreta per tu, el més probable és que desde el moment en que l'abordis  ja estigui pensant com deslliurar-se de tu. Entre altres estrategies, les més comuns són que està en mig d'una conversa amb els seus amics, que ha d'anar al lavabo, intentar-te fer creure que te xicot o que és lesbiana.

De forma que per anticipar-te al pensament "Quanta estona estaràs aquí?" necessitaras utilitzar un limit de temps.

Un límit de temps és qualsevol cosa que explícitament indiqui a la noia o al grup de persones que no penses quedar-te massa temps. Ha d'insertar-se en el primer minut de conversa abans que el grup tingui l'opurtunitat de preguntar-se  quan acabarà la teva història. Així utilitza una frase com "He de tornar amb el meu amic, però abans vull preguntar-te..."
El temps no té per què ser verbal. Pots donar a entendre que estaràs poca estona mantenint-te allunyat de la persona o grup amb qui estàs parlant o fent el gest de marxar. Els millors elements de temps són els que introdueixen tots dos elements, el verbal i el físic.

Utilitzar aquests dos mètodes fa que la persona o grup amb qui estàs parlant deixin de preocupar-se pel "Que vol aquest de mi?" i "Quanta estona estarà aqui?" i es concentrin  més en el que expliques.

Però deus estar pensant? -Si els he dit que he de marxar en un minut, com és que encara estic parlant desprès de la frase d'entrada?
Doncs bona pregunta.
La seguent frase clau de la interacció és coneix com a punt d'agafada. És el moment en què, enlloc de ser un desconegut que fas perdre el temps, ets tan encantador i enlluernes tant que  ja no volen que marxis. De manera que molt a pesar teu, els concedeixes una mica més del teu preciòs temps.
Nomès amb unes poques paraules dites al moment que toca, passes de ser el que fa perdre el temps a la gent per convertir-te en el noi que no volen que marxi.

Aborda amb aquestes noves eines:
El treball de camp d'aquesta lliçó serà abordar a tres noies amb la mateixa frase d'entrada que vas utilitzar en l'exercici anterior però aquesta vegada introduint aquest dos nous elements.

Evalua't:
Quan tornis a casa pregunta't si hi ha alguna diferencia entre les respostes que has obtingut avui amb les de la última vegada. Fes una llista amb les diferències
Si vas fer servir una frase d'entrada inventada però no vas aconseguir una conversa natural, revisa aquesta frase i busca'n una de més efectiva. Ves provant i tantejant el terreny fins que en trobis una d'interessant i que no falli.
Publica-la com a comentari del blog i així entre tots podren anar comentant les diferents frases d'entrada de cadascú

Sobretot no oblidar anar recordant els rituals explicats en les anteriors lliçons. Sempre s'ha d'anar fent memòria fins que surtin de forma natural.ç

I fins aquí el DIA 8
Perdoneu per no haver escrit abans, a partir d'ara intentaré escriure més seguit.

Femme Fatale...

Han passat molt minuts, molts dies i alguns anys i avui l'he tornat a veure. No he pugut fer res més que sorprendre'm i deixar escapar una rialla irònico-sarcàstica. Ho sento, no hi he pugut fer res.

Aquella que va ser la meva parella durant anys i que em va fer patir i tornar-me boig fins a extrems inimaginables avui ja no és el que era.

Segueixo amb la idea irrefrenable que el temps passa i ningú no queda al marge. Tu tampoc reina, tu tampoc!

Alguna vegada he escrit unes linies sobre ella i el records que em portava sobretot quan escoltava segons quina cançó. Avui l'he vista passejant pel carrer amb un cotxet, i no un cotxet normal, no. Un cotxet doble!
Dues criatures, el cabell despreocupat, la cara cansada de no dormir i uns vint quilos de més. Una noia completament diferent al que era. Un canvi dràstic degut a un "qui sap què?". I és que la vida passa per tothom, et porta per camins desconeguts i et fa prendre decisions que anys abans, haguessin estat impensables.

De jove anava de Femme Fatale. Una Mata Hari guapa, alta, poderosa, amb una melena llarga i negre i una gran energia positiva. Capaç de fer embogir qualsevol home tans sols amb unes poques paraules. Una dona extreta d'una pel.licula de Jean Luc Godart, que amb aquell poder de convicció era capaç de destruir a qualsevol, fins i tot a ella mateixa. Un noia autodestructiva al mateix temps que encisadora i màgica. Tot eren estratègies muntades per que tothom l'estimès i l'adorès, i allò en aquells temps li resultava. Li agradava adoptar aquell rol i fer, entre cometes, patir als homes. Aconseguir el màxim d'ells i desprès abandonar-los i deixar-los de banda, i ella, sense més sentiments, seguir amb la seva vida.

Vaig, fins i tot, arribar a admirar aquella manera que tenia de fer les coses, i suposo que qui camina al costat d'un coix, al cap d'un temps també s'hi torna. Així que suposo que totes aquestes tècniques de seducció i aquesta manera d'actuar que he fet servir durant temps, directe o indirectament, les vaig aprendre d'ella.

Hi ha una cançó que diu: "todo lo que se, me lo enseñó una bruja". Bruixa potser no, ho potser una mica si, ja que de vegades tenia visions que escapaven al meu enteniment. Però del que si estic segur és que moltes de les coses, per bó o per dolent, que tinc, les he heredat d'ella.

Passar temps amb gent, compartir experiències, llegir llibres, mirar pel.lícules... en fi, tot el que fem a la vida, ens serveix d'experiència per anar formant-nos com  a persones. Si tenim experiències negatives, serem persones negatives, si tenim mestres positius ens assamblarem a ells. Ella era en part  bruixa i en part fada. Una persona forta i sense massa sentiments que em va girar el caràcter.

Ara ja vaig deixant aquell personatge d' "home fatal", seductor, despreocupat i sense sentiments, per ser una mica més persona. I amb això no vull dir que no tots els caràcters de la gent siguin vàlids. Tan lloable és el seductor que s'aprofita de la ingenuitat de les noies a les barres dels bars, com aquell que dona la vida per la seva família. Tot són caràcters i n'hi ha tants com persones.

Fa molt temps que tinc parella i li ha costat força anar-me canviant. Aquell caràcter i manera de fer que tenia (o que tinc) em servia per aconseguir a les noies i ser com aquell Casanova que fa el que vol amb la gent sense importar les conseqüències. Ara, amb un caràcter més llimat, sóc més home d'una sola dona, tot i que de vegades les reminiscències del que he estat ofusquen momentaneament el meu jo i em fan fer o pensar coses que se m'escapen. Potser amb el temps acabaré de ser la persona que vull arribar a ser. Potser sempre seguiré així.   Qui sap, el temps ho dirà...

Curset per aprendre a..... lligar? DIA 7

Benvinguts a un altre dia. DIA 7

La classe d'avui és més entretinguda que la anterior, així que suposo que es farà més amena i més fàcil d'entendre.

Aprendre a entrar:

El primer que aprendrem avui es que no hi ha "frases per lligar".

Si existis una frase màgica amb la qual les noies caiguessin als teus, tots els homes la farien servir. La major part del que la gent anomena frases per lligar, no són més que frases enginyoses.

El que si existeix és un procés sequencial específic que pot fer-se servir per fomentar una relació romàntica o sexual amb una noia.

I aquest procès comença per la frase d'entrada que segurament és la part més importat de la interacció.

Guia sobre les frases d'entrada:

Com et dius? A què et dediques? Has vist una bona pel.lícula últimament?

ABURRIT!!!!!

Escolta la conversa que qualsevol noi tinqui amb una noia que acabi de conèixer i el més probable és que li estigui menjant el cap amb una sèrie d'aquestes preguntes. El noi pensa que està aconseguint alguna cosa tan sols per què ella contesta.

Quantes vegades creus que aquesta noia ha contestat aquestes mateixes preguntes? Infinites vegades.

Normalment la cosa acustuma a anar així. Ella comença a mirar al voltant perdent interès. El noi fa un intent desesperat de demanar-li el numero de telèfon i educadament ella li diu que te xicot, encara que no en tingui i... GAME OVER.

Perquè passa això?

Per que al fi de comptes, el que intueix la noia es: "Vols fotre un clau?"

La teva feina a partir d'ara és intentar iniciar una conversa sense dir "Vols fotre un clau?"

Això ho aconseguirem amb el que s'anomena frases d'entrada indirectes. Aquestes frases són una manera d'iniciar la conversa amb una desconeguda o amb un grup sense intentar lligar ni mostrar interès romàntic o sexual. Si ho fem prou bé, deseguida serà ella la que ens farà les preguntes generals. 

Tipus de frases d'entrada:

Una bona frase d'entrada ha de tenir 4 objectius bàsics:

-És inofensiva i no incomoda a ningú.

-Desperta i estimula la curiositat de l'altre persona o grup.

-És un trampolí per una conversa posterior.

-Serveix com a vehicle per mostrar la teva personalitat.

Hi ha molts tipus i frases d'entrada, entre elles s'inclouen:

-Frases d'entrada directes. En les que l'home mostra obertament el seu interès romàntic o sexual.

-Frase d'entrada situacionals. L'home realitza un comentari sobre l'entorn.

-Frases d'entrada indirectes. L'home inicia una conversa espotània i entretinguda que no te com a tema ni la noia ni l'entorn.

Totes les frases d'entrada poden funcionar però les dues primeres pertànyen a la categoria de "Vols fotre un clau?". No passa res si les utilitzem, però nomès funcionaran si la noia està realment interessada en nosaltres, i tot i així pot ser que no funcionin.

Jo prefereixo les indirectes per que si es fan servir correctament funcionen en un 95% de les vegades. I això es un percentatge molt i molt alt.

Abans de la frase d'entrada:

El joc comença abans que obris la boca.

L'aproximació inicial és un moment tan crític que tot, desde el teu llenguatge corporal fins a la teva energia, adquireix una major importància.

Alguns aspectes a tenir en compte:

-Tingues sempre alguna altre cosa a fer que conèixer noies.  Tan punt com comencis a mirar, evaluar o menjar-te amb la mirada qualsevol noia de local que tinguis davant, tan si aquesta et veu com si no, acabes de perdre totes les noies que tinguis darrera teu. No nomès per que semblis desesperat, sinó perque no sembles ni interessant ni divertit.

-Tothom vol estar amb la persona més popular. L'única cosa que has de fer és crear la il.lusió de ser popular en aquest moment. Riu, diverteix-te i gaudeix de la companyia dels teus companys.

-Llavors, quan vegis a una noia que vols abordar, gira't i inicia una conversa. No perdis temps evaluant la situació. L'art de l'aproximació és l'espontanietat. Si esperes massa és possible que ella s'adoni que l'estàs observant i li entri mal rotllo, o el més probable és que et posis nerviós i finalment et convenceràs a tu mateix que no has d'abordar-la.

-No encaris mai de front a la persona o grup a qui et vols aproximar. És masssa directe i desafiant. Enlloc d'això gira el cap i pregunta per sobre l'espatlla. El teu objectiu és fer saber que estàs encaminat cap a una altre banda i que nomès et pares un moment per realitzar una pregunta ràpida. Quan la noia o grup s'interessi pel que dius, podràs girar-te i parlar de front. 

-Somriu quan facis l'aproximació. Si en aquest moment no et surt el somriure de forma natural, fingeix-lo. Un somriure predisposa a una resposta positiva.  A un nivell subconscient indica que ets un amic i no un enemic.

-El teu nivell d'energia ha de ser igual o superior al de la noia o grup que vols abordar. La majoria de la gent surt per passar-s'ho bé, així que si els diverteixes, hi seràs benvingut. Per augmentar el teu nivell d'energia has de parlar alt, gesticular  amb la cara i amb els braços, esforçar-te per conectar amb la gent i somriure amb la boca i amb els ulls. Però sobretot sense exegerar ja que podria arribar a molestar.

-Assegura't de que tots els que t'escolten estiguin involucrats en la conversa. Si perds a una persona tens el risc de perdre a tot el grup. De manera que si veus que algú perd l'atenció intenta introduir-lo sense perdre temps.

-No et faci por abordar grups on hi hagi nois. Quants més nois hi hagi al grup menys probabilitats de que altres nois els hagin abordat. Moltes vegades aquests nois no son les parelles de les noies sinó nomès amics.

-Asseguta't de que dones importancia als homes del grup. Si penses que no els respectes o no els tens en compte, intentaran posar fi a la teva interacció. Si aquests nois penses que pots estar lligant amb ells, introdueix fets d'alguna ex xicota teva. 

-Si estàs interessat en alguna noia atractiva o un grup de noies a qui ja has entrat varies vegades, no les abordis directement.  Intenta obrir un altre grup al seu costat i com aquell que no vol la cosa introdueix en el nou grup a la noia o noies que trobes atractives.

Que dir:

Una bona frase d'entrada indirecta consta de tres característiques: ha de semblar espontània, ha d'estar motivada per la curiositat i ha de ser interessant per la majoria de la gent.

També ha d'introduir molts detalls amb sutilesa.

No comencis mai una conversa amb una frase que requereixi un si o un no per resposta. Per exemple si dius: "Puc fer-te / fer-vos una pregunta ràpida?" i et contesten que "no", ja no tens res a fer.

Enlloc d'això comença amb una frase afirmativa com: "Tu / Vosaltres que sembleu experts en la materia....." o "Ajuda'm / Ajudeu-me a resoldre una qüestió....."

Fins i tot encara que facis directament una pregunta, no cal que esperis resposta. Fes la pregunta en qüestió i espera uns instants, sinó reps resposta, continua amb la història.

No comencis mai una conversa amb "Perdona...." Segur que els teus pares t'han educat molt bé. Començcar amb aquesta frases et farà semblar insegur. A més allà on un home hi veu la bellesa, una dona hi veu l'estatus. Un home amb un estatus elevat mai demana perdó per la seva presència.
El tipus de frase d'entrada més utilitzada és la frase d'opinió, en la que demanes consell a una persona o grup sobre una història personal. Una bona frase d'entrada pot donar deu o quinze minuts de respostes entusiastes. Temps que pots fer servir per mostrar el teu humor i la teva personalitat.
Recorda que a última hora, el que diguis és el menys important. Una frase d'entrada serveix per trencar el gel. El més important és la teva actitud i la manera de dir la frase d'entrada.

Desprès de la frase d'entrada:
Una bona frase d'entrada et portarà de manera natural a altres qüestions i temes de conversa. De vegades et demanaran opinió sobre diferents temes fins i tot els que has inclòs tu. Assegura't de mostrar-te sempre positiu. El més important és irradiar una forta energia positiva.
El millor és que les frases d'entrada estiguin basades en la teva pròpia vida. De manera que si parles d'algú de la universitat, has de conèixer la universitat. Si parles d'algú d'un altre país assegura't de conèixer també aquest país. Has de tenir coneixement sobre el tema que plantejes sinó et quedaràs tallat i mostraràs la teva inseguretat.
Ves em compte de no allargar massa la frase d'entrada. Quan vagis que l'energia comença a decaure o no trobis més paraules a dir, aquesta frase ha mort. Intenta canviar i passar a una altre cosa.

La regla d'intentar-ho:
Ara estàs aprenent com inventar uns guions a seguir, et costarà més o menys, però no trigaràs massa a aconseguir-ho.
Hi ha una regla molt i molt important i es que si  aquestes noies o grups a qui intentes impresionar s'adonen que els vols impresionar, el joc s'ha acabat.
Paradoxament costa molt mostrar-te natural, però intenta ser-ho. Sigues natural i imaginatiu i sobretot irradia energia positiva.

Resolució de problemes:
Recorda que la frase d'entrada aporta informació. Un rebuig no és un comentari sobre tu, sinó sobre la teva tècnica, així que si no et surt bé no t'ho agafis de manera personal, sinó com a un error de tècnica que hauràs de millorar.
Si una noia et diu que t'he xicot i tu no li has preguntat, significa que pensa que vols lligar amb ella. Si et diu que ha d'anar al lavabo és que l'has fet sentir incòmoda.
Sabent una mica això, pots buscar respostes. Si et diu que si estàs lligant amb ella, respon alguna cosa enginyosa i no et quedis tallat o callat mostrant inseguretat.
Pasi el que passi  sempre sempre has d'entrar.
Sino realitzes les aproximacions mai sabras si aquesta noia podria haver estat la teva xicota, parella o dona.
Amb el temps veuràs que mai et lamentaràs de les dones que has abordat, sinó que ho faràs de les que no has abordat per què no sabràs que és el que haguès pogut passar. Així que no perdis l'oportunitat.

Prepara la teva frase s'entrada:
Amb la documentació s'avui hauràs de preparar una  frase original per entrar a les noies. La manera més sensilla és pensar en qualsevol cosa que tinguis curiositat i vulguis saber. Busca un tema que pugui ser interessant per la majoria de la gent. Coses sobre crisis de parella o espirituals, o coses relacionades amb la cultura popular, viatges, salut...
Fins i tot preguntes que no semblen gens interessants poden fer-se servir com a frases d'entrada.
Recordo que fa anys parlavem amb un amic dels planetes del sistema solar. No recordavem l'ordre en que estaven disposats, així que vam fer servir aquesta tonteria en una discoteca per acostar-nos a les noies. Per estrany que sembli la frase va resultar i va ser l'inici d'una conversa amb unes desconegudes.  Això va ser així per que aquesta pregunta inicialment no amagava cap "Vols fotre un clau?".

Posa a prova la teva frase d'entrada:
Vesteix-te, posa't guapo i anima't.  Avui la teva missió és abordar a tres noies diferents, o grups en els que hi hagi noies, amb una frase d'entrada que hagis inventat. Pots abordar-les al carrer, a la cafeteria, al bar... o on tu vulguis o vegis la oportunitat.
No és necessari que desprès segueixis amb la conversa,  encara que si tot va bé, no deixis de fer-ho. Quan la conversa arribi a la fi, sigues educat i marxa amb una frase sensilla com "gràcies, ha estat un plaer parlar amb tu".
No fa falta que les tres interaccions tinguin exit, però si almenys una. Al pròxim dia introduiré més consells que faran més efectives les teves frases d'entrada.

Evalua lsles teves aproximacions:Si la cosa ha anat bé, apunta quines són les raons. Si ha anat malament fes el mateix.

Aproximació 1:
Aproximació 2:
Aproximació 3:

Ara repassa la llista. Si alguna resultat negatiu és alguna cosa així com: "ella parlava massa ràpid, era molt estirada, no era el meu tipus..." borra-la i busca altres raons ens les que tu hagis pogut cometre algún error. Desprès fes algun suggeriment sobre com haguessis pogut fer-ho millor.

Doncs aqui acaba el DIA 7.
Ja tenim feina per anar fent, així que comença-la el més aviat possible.
Recorda anar repentint els exercicis dels pensaments limitadors i el ritual d'augment d'autoestima i confiança.
Sort i fins el pròxim dia!

Records tristos d'estiu...

Arriba l'estiu i amb ell arribarà el bon temps. Una allau de records es passeja  davant meu demanant que els faci cas. Intento no fer-ho, pensar en altres coses. Encara no és el moment, encara falten unes dues setmanes per sant Joan, i amb ell la festa i la gent. 

Els cor em diu que tot tornarà a ser com cada any, l'enteniment em diu que segurament no serà així, que el temps passa i les coses canvien. La gent canvia, per bó o per dolent, però el canvis són evidents i no s'hi pot anar en contra. Tan sols fa dos dies estava fent preparatius per Cap d'any i ara ja toca sant Joan i el temps no s'atura.

Aquelles nits de calor, de bogeria i d'excessos amb la beguda. Aquelles nits a Platja d'Aro emulant els actuals anuncis d'Estrella Damm, "mediterraniament", amb festes a la platja. Amb amics, coneguts,  i desconeguts, però sempre amb alegria i bon rotllo.

La nevera amb les cerveses, les ampolles d'alcohol, els gots de tub, els glaçoncs i els refrescs. Tot preparat. Tan sols encendre el foc i posar la música, i esperar que els agents de l'autoritat triguin en arribar.

Banyar-nos despullats a les tantes de la nit, ballar, beure i sobretot aquell ambient tan amigable, captivador, i adictiu és el que trobo a faltar.
I ara  arriba un altre estiu i aquesta sensació em torna a envaïr però aquest any és diferent. Tot i els dies de calor i festa que auguro tinc l'estranya sensació de que alguna cosa ha canviat, potser és l'ambient, potser sóc jo, potser són els altres... potser és el món.

De vegades els records dels amics que ja no hi són ens envaeixen amb tanta força que no podem pensar en res que no sigui en ells, i desprès d'homenetjar-los, seguim les  nostres vides com si res no haguès passat.

Curset per aprendre a..... lligar DIA 6

Comencem un nou dia amb unes noves lliçons. Repeteixo i no em cansaré de repetir que la teoria del curs està bé i és de molta ajuda, però que on realment aprenem és en els exercicis pràctics. Sortir a fora, deixar la vergonya en un costat i intentar abordar a les noies.

DIA 6

Superar la AA:

L'ansietat a l'aproximació (AA) és una malaltia incapacitadora que es dona quan un noi vol fer front a la perspectiva d'abordar a una noia atractiva. Alguns simptomes són la suor de mans, l'augment de pulsacions, la falta d'alè o la sensació de tenir un nus a la gola.

Si has dubtat a fer algun dels treballs de camp anteriors, sens dubte pateixes en més o menys grau AA. Si encara no t'has posat nerviós probablement ho faràs a mesura que les missions agafin més dificultat, o quan vegis a alguna noia especial.

Els experts ens ofereixen milions de paraules savies sobre la creació i el desenvolupament amb èxit de les relacions íntimes. Però podriem resumir-ho amb cinc paraules: "SENSE JUGAR ÉS IMPOSSIBLE GUANYAR"

Si siguim amagats a la nostra cova és impossible que tinguem cap relació. Has de sortir per interactuar amb gent nova.

La ment limitadora:

Al nèixer, la mateixa natura instal.la dins nostre dues pors. La por a l'altura i la por a la fressa. Amb moderació la por és bona i necessària, doncs ens protegeix dels perills.

Per contra la majoria de les nostres pors no són innates sinó adquirides.  Ens posem limits a nosaltres mateixos com a resultat d'experiències negatives i de la influència a les nostre vides de figures autoritàries.

La ment lliure:

La llibertat biológica de la ment ens ofereix senyals de gana per menjar, de set per beure, de desig per procrear... Actualment també tenin instints culturals per obtenir poder a la nostra feina, de plaer pel joc  de sentit de la pràctica espiritual.

Quan la nostra ment limitadora i la nostre ment lliure estan en equilibri, tot va bé. Vivim en harmonia en el món resolent els problemes a mesura que apareixen. Però quan estan desequilibrades  apareixen tot tipus de problemes.

Identifica la teva ment limitadora:

La majoria de creences de la teva ment limitadora han estat alimentades pels propis pares, tutors, companys o gent que hem admirat desde la infància.

Donar la culpa als altres o a tu mateix del material que emmegatzema la teva ment limitadora nomès servirà per enfortir-la. És millor perdonar, oblidar i passar a una altre cosa.

El primer pas cap a la recuperació és l'acceptació: admetre que  hi ha un problema. El segón  pas per superar l'origen de la nostra ansietat és treure'l de la foscor del nostre subconscient i portar-la a la llum de la nostra consciència. Nomès llavors podrem desmuntar-la, veure com funciona i crear els procediments per anular-la.

La ment limitadora pot presentar-se en forma de veus, imatges o sensacions físiques que es posen pel mig quan intentem abordar una desconeguda o intentar una relació amb ella.

Entre les veus de la ment limitadora hi ha:

Falta de confiança: No sabràs que dir o recordaràs l'ultima vegada que has ficat la pota.

Dubtes respecte ella: Probablement té parella, no estarà interessada en mi o la molestaré.

Dubtes conjunturals: Tots es riuran de mi o amb aquesta música tan alta no em sentirà.

Racionalització existencial: Perquè molestar-se si tampoc sortirà bé... Ara no tinc ganes, m'ho estic passant bé amb els meus amics...

Falsos judicis: No és suficientment atractiva o sembla massa superficila per a mi.

Entre les imatges de la ment limitadora es troba el ser ignorat, el que es riguin de tu, quedar-se trist i sol, ser observat i jutjat, veure a la sala homes més qualificats o amb més probabilitats d'èxit...

La ment limitadora tambés s'expressa per causes físiques. Quan el teu radar intern detecta amenaces potencials s'activa la resposta de lluita o fugida que allibera adrenalina al teu sistema. Augmenta el ritme de la teva respiració i pulsacions, tensa els músculs, dilata les pupil.les, contrau els vasos sanguinis, eleva el nivell de sucre a la sang...

Desperta la teva ment lliure:

Per superar l'ansietat de l'aproximació t'has de convèncer a tu mateix de manera lògica de que el diàleg amb la teva ment limitadora no nomès és incorrecte sinó perjudicial. En el DIA 1 vam destruir  els pensaments limitadors. Aquest és el tipus de resposta que la teva ment lliure ha d'utilitzar per combatre amb la ment limitadora. Per exemple: si la teva ment limitadora et diu: "...no em sentirà, hi ha la música massa alta..." la teva ment lliure ha de pensar "...doncs si hi ha la música massa alta, parlaré més fort i m'acostaré més per tal que em pugui  sentir..."

Si la teva ment limitadora et diu que t'estàs posant nerviós, la teva ment lliure ha de dir: Pot ser que em provoqui  una sensació d'estrès totalment natural per que al cap i a la fi és estressant. Però això no vol dir que no pugui fer-ho. Altres vegades el nerviosisme m'ha proporcionat l'energia que necessitava per donar el millor de mi i sentir-me bé amb mi mateix. Així que fem-ho!

Utilitza la paraula "tu"  quan et refereixis a la teva ment limitadora i la paraula "jo" quan et refereixis a la teva ment lliure. Així podràs diferenciar-les millor i associar-te amb la teva ment lliure.  

Depèn de tu i nomès de tu alimentar la teva ment de frases positives de manera regular, donar-li el poder de superar, preservar i tenir èxit.

Canvia les teves submodalitats:

Les submodalitats són els medis mitjançant els quals els teus sentits reben, recorden i processen la informació. Entre les submodalitats auditives es troben, per exemple, el to, el volum o el timbre.

Per ajudar-te a eliminar el diàleg intern negatiu  intenta ajustar les submodalitats de la ment limitadora. Fes que aquesta sigui baixa o estrident o fes servir la veu d'una persona que no t'agradi.

Al mateix temps proporciona a la teva ment lliure una veu agradable, bonica i que t'agradi.

Potser tot això et semblarà que és una xorrada "new age", si es així és per culpa de la teva ment limitadora.

Tracta també de canviar les visions negatives que puguis tenir per visions positives de la mateixa manera que ho has fet amb la veu. Canvia la imatge de que ets refusat o que no et fan cas  per imatges on es vegi que la gent t'adora i t'estima. Tan punt apareguin imatges limitadores, canvia-les per imatges de triomf.

Aquests canvis de submodalitats  s'aconsegueixen practicant dia rera dia aquests exercicis. Arribarà un moment que aquest canvi de limitador per lliure és farà de manera automàtica i no et comportarà cap esforç.

No et preocupis per el resultat:

Un dels principals problemes que els homes tenim quan aborden a les noies és magnificar el significat de la interacció i centrar-se massa en el resultat.

Sentir-te deslligat del resultat (sense deixar d'esforçar-te per l'objectiu) alleujarà significativament l'ansietat. Les persones son criatures capritxoses, impredictibles i caòtiques, i moltes vegades et poden sorprendre. Per això és tan divertit abordar a les noies. Per què limitar les possibilitats d'un nou repte supeditantlo a un resultat concret?

Elimina el fracàs del teu vocabulari:
La paraula "fracàs" pot tenir diferents signficats. Per la majoria de la gent fracassar significa abordar i ser rebutjat. En canvi la meva definició de fracàs és abandonar, tirar la tovallola o ni tan sols arribar a abordar.
"Rebuig" és una altre paraula que acostumem a utilitzar malament. Al diccionari rebutjar significa "no acceptar". Per tant si ofereixex un xiclet o un cigarret a una noia i ella et diu "no gràcies" t'ha rebutjat? Sents per això una gran punxada emocional?
Doncs de la mateixa manera si convides a una noia a sortir i ella et diu "no gràcies". Hauria de ser diferent? No, oi? Doncs per la majoria de la gent si ho és.
Quan una noia rebutja un xiclet pensem que no li agrada el xiclet, encanvi quan la convidem a anar al cinema i ens diu que no, pensem que ens rebutja a nosaltres.
Però quina raó pot tenir per no voler saber res de nosaltres? Ens coneix de fa poca estona o pocs dies i no sap encara massa coses de nosaltres.  No sap qui som ni nosaltres, ni els nostres amics, ni familiars, ni l'ambient en que ens movem. Té molt poca informació sobre nosaltres i tot i això donem més validesa a a la opinió d'ella que la de la gent que ens coneix de fa molt temps.
Veiem que aqui torna a aparèixer "la ment limitadora".

Practica l'estratègia del "Siniestro Total":
Si desprès de llegir això encara sents una por incapacitadora al rebuig social, surt i intenta ser rebutjat. Tota persona, artista, gran estrella... ha tingut milers de fracassos al llarg de la seva carrera. Poser per exemple a Michael Jordan.  Estem d'acord que és una gran estrella i un gran referent del basquet mundial ,oi? Doncs copiant paraules textuals: "He fallat  més de nou mil llençaments a la meva carrera. He perdut més de tres-cents partits. En vint - i - sis ocasions he tingut la victòria del meu equip a nomès un llençament i he fallat. He fallat una i altre vegada a la meva vida. I aquesta és la raó del meu èxit."
Desprès de ser rebutjat varies vegades t'adonaràs que no és una cosa dolenta i que el rebuig no té res a veure amb tu.
Qui escric un exemple real de conversa per ser rebutjat (per intentar superar aquesta por al rebuig)  i que paradoxalment no va sortir com s'esperava.

En un bar:
Nosaltres: Ei, hola. (dirigint-nos a unes noies) Necessitariem que passesiu de nosaltres.
Elles: Com? Que voleu dir?
Nosaltres: Doncs que quan un parell de nois com nosaltres s'acosten cap a vosaltres i no teniu ganes de xerrar, uns mostreu antipàtiques i passeu.
Elles: Però nosaltres no som antipàtiques...
I la conversa va continuar durant més de quaranta minuts i fins i tot vam tornar a quedar per un altre dia
Aquest exercici pretenia demostrar que els rebuigs poden ser indolors però va acabar demostrant que quan et sents confiat i tens l'autoestima alta és molt difícil que et rebutgin.

Com diu el poeta Samuel Hazo:
      "Espéralo todo y cualquier cosa te parecerá nada.
       No esperes nada y cualquier cosa te parecerá todo"

Si no pots dir coses agadables...
Ja arriba el cap de setmana. Assegura't de dutxar-te i afeitar-te a consciència abans de sortir. Si t'has comprat roba nova, fes-la servir. El Dia 4 vas eleborar un ritual per sentir-te millor i fer-te pujar la confiaá i l'autoestima, fes-lo servir també.  Avui toca sortir!!!
El treball de camp és fer compliments espontànis a quatre noies. Dues d'elles poden ser conegudes com ara amigues, companyes o fins i tot la mare, però les altres dues han de ser desconegudes.
Evita fer compliments generals com "ets mols bonica" i evita també els compliments de caire sexual com "estàs molt bona". Limitat a elogiar coses concretes com el seu cabell, les ungles, les sabates... Desprès de passar tant de temps davant del mirall examinan-te a tu mateix, et resultarà sensill localitzar i apreciar aquests petits detalls.
La resposta més habitual serà un agraiment sincer, educat i segurament indeferent. Marxa un cop hagis fet el cumpliement a no ser que ella segueixi la conversa.
La clau de l'experiment és que no sembli que intentis lligar amb ella sinó  realitzar un comentari sincer sobre allò que has vist de manera espontània.
Tot i que els compliements no son recomanables en al majoria d'aproximancions, l'exercici d'avui no és generar atracció. Aquest exercici està dissenyat per ajudar a eliminar la AA, millorar la teva capacitat d'observació i prendre consciència de la realitat de l'altre persona. 

I fins aqui el DIA 6.
Sé que la lliçò d'avui ha estat una mica difícil de digerir. Molt teòrica i complicada d'entendre però aquests conceptes són molt importants a l'hora que interessants.

Fins a la pròxima... Bona sort!