Nit de contradiccions

Els dies passen i cada cop em trobo més fora de lloc.

Divendres passat, desprès d'un intercanvi de correus electrònics amb el Singledegirona, vam decidir trobar-nos per fer unes copes a Girona.

Cap a la 1:00 de la nit aconsegueixo aparcar i em dirigeixo cap al lloc on haviem quedat.

Pel camí desde casa a Girona, tenia pensament positius sobre la nit, sobre la gent, sobre la música,  fins i tot sobre mi. Pensaments que vaig aprofitar per omplir-me de confiança i autoestima per tal de passar-m'ho bé, ja que porto unes setmanetes molt baix i amb diferents tipus de problemes, que segur superaré amb més o menys esforç, però que a hores d'ara em fan ballar i molt el cap, i moltes nits no em deixen dormir.

Tan punt arribar m'encaro a la barra, miro a dreta i esquerra i sorpresa, el Single ja és allà. Sempre em troba a la primera. Demano un Gintònic per no perdre la costum, però, per sorpresa meva, ho faig a la noia equivocada. -Li has de demanar a l'altre noia, de vegades cobra més barat. Em diu el Single.

-Ostres!, si? La proxima vegada ho faré.

Ell es demana la seva cervesa de costum però ho fa a la noia que toca i suposo que li cobra el preu que no toca, més endavant descobreixo que es diu "Laia". (nom no real)

L'estona passa i la nit es comença a animar. La gent està en constant moviment, cap a dins, cap a fora, i la música sona alta i clara.

Parlem de les seves experiències més recents, de si tancarà o no el blog, de la feina i de la seva filla. Parlem de mi, dels meus problemes, de malalties i  com no, de noies. 

Comencem a passejar-nos entre la munió de gent, cada cop amb més alcohol a la sang, i comencem a fer les primeres aproximacions. Ell ja hi té més pràctica que jo i se'n surt amb molta facilitat.

Conec a una noia de Girona, molt bonica, simpàtica, agradable i bona narradora de viatges personals. Amb trenta-tres anys ha voltat mig món i m'explica interessants aventures d'un  viatge al Japó (Abans de la crisi nuclear). M'explica la planificació de les seves vacances i dels llocs on viatjarà. Acabem la conversa amb un petó i un fins desprès. Penso amb l'interès que desperta el fet de coneixer gent, però m'adono que cada vegada pertanyo menys a aquest món.

El Single tampoc perd el temps i es disputa l'atenció de diferents noies. Ell si que té més interès a conèxer alguna que realment sigui interessant.

Observem i veiem dues noies i faig un judici ràpid, més que res per divertir-me.

-Mira aquelles dues noies, li dic. Sembla talment que siguin les reines de la festa i que mirin a tothom per sobre l'espatlla. Semblem antipàtiques i estirades, molt antipàtiques i molt estirades.

-Intenta anar-hi  i coneixer-les a veure que passa, jo t'observo i miro l'expressió corporal de cada una d'elles. 

La rossa és més receptiva i escolta les paraules del company, però la morena es posa en una actitud defensiva, mirant de mala manera i fent gestos de voler marxar. Ell no insisteix més, es dona la volta i marxem.

"Jajaja", riem tots dos. Experiments divertits.

L'estona segueix passant, coneixem a algunes noies més i cap a les cinc del matí es para la música. La gent segueix allà mateix, parlant, divertint-se i ballant sense sons. Ja em decideixo a marxar, ell es quedarà encara una estona més.

Ens despedim com sempre, pensant que potser algun dia tornarem a veure'ns, però sense fer cap plà per adelantat.

Torno cap al cotxe fent una valoració de la nit i donant-la per positiva.

Necessitava sortir, m'ho he passsat bé i he gaudit de bona companyia, però a estones m'he sentit fora de lloc. Potser el món de la nit, del qual sempre he dit que és part de la meva vida, està deixant de ser interessant per mi. Potser és per l'acumulació dels problemes quotidians que ha fet que em quedi aquest regust amarg. La veritat és que no ho se. M'ho he passat bé, sí, i he conegut gent interessant i he gaudit d'una de les millors companyies de la que pots gaudir a la nit gironina, el Single, i tot i això, arribo al cotxe amb pensaments contradictoris, molt contradictoris, per variar.