Qui, en un moment o altre de la seva vida, sol o acompanyat, ha escapat enmig de la foscor de la nit per anar al lloc més allunyat que se li pot passar pel cap, a mirar el cel.
Jo en sóc un, tu segurament n'ets un altre.
Que sents quan mires les estrelles?
I no em refereixo a si sents fred a l'hivern o calor a l'estiu, no. Em refereixo a que sents dins l'ànima. Que et diuen aquests lluminosos leds que semblen no apagar-se mai. Et transporten de forma màgica i instantania a un altre món.
Si estàs sol/a, de cop i volta tots els problemes desapareixen i t'enveeix una càlida tranquilitat.
Si estàs acompanyat/da per la persona estimada o desitjada, una màgia s'apodera d' aquells cosos que són tocats per la invisible radiació dels estels, i de cop i volta tot s'hi val. Desapareix la vergonya i comencen les carícies sense més ni menys, i encara amb més poder si sona alguna cosa així de fons:
Assentat, conversant en la meva soledat, miro lluny a l'horitzo. No hi ha la llum de la ciutat que espatlla la bonica vista i només veig puntets blancs. Estrelles a milers d'anys llum de nosaltres que no se si de tant en tant també ens miren, i quan s'adonen de les nostres mirades, llueixen amb més força i potser, si tenim sort, poden veure un estel fugaç.
I no em refereixo a si sents fred a l'hivern o calor a l'estiu, no. Em refereixo a que sents dins l'ànima. Que et diuen aquests lluminosos leds que semblen no apagar-se mai. Et transporten de forma màgica i instantania a un altre món.
Si estàs sol/a, de cop i volta tots els problemes desapareixen i t'enveeix una càlida tranquilitat.
Si estàs acompanyat/da per la persona estimada o desitjada, una màgia s'apodera d' aquells cosos que són tocats per la invisible radiació dels estels, i de cop i volta tot s'hi val. Desapareix la vergonya i comencen les carícies sense més ni menys, i encara amb més poder si sona alguna cosa així de fons:
Assentat, conversant en la meva soledat, miro lluny a l'horitzo. No hi ha la llum de la ciutat que espatlla la bonica vista i només veig puntets blancs. Estrelles a milers d'anys llum de nosaltres que no se si de tant en tant també ens miren, i quan s'adonen de les nostres mirades, llueixen amb més força i potser, si tenim sort, poden veure un estel fugaç.
M'imagino aquest cel ple d'estrelles i de llum on un munt d'éssers inclassificables de tots els colors, anomenats "mirades", es transporten des dels ulls on viuen cap a tots els estels mitjançant el camí de la llum.
ResponEliminaNomés és el que he sentit.
Et miraré, Invasor.
Mira'm. Jo buscaré la teva mirada, i quan les dues es creuin... (segueix al blog).
ResponElimina