Ens expliquem coses al bloc, comentem les experiències viscudes, les teves i les meves. Diem coses que segurament, si estessim un davant de l'altre, no ens diriem. No ens coneixem, o potser si.
I si ..... quedem.
Però no d'una manera normal, no. Tu tens la teva identitat, jo la meva. Tu ets anòmina, jo també. Un dia entre setmana, el més que ve o l'altre, al vespre.
Un experiment sociològic que pot resultar interesant.
Un bar de Girona amb poca llum, al vespre. Amb la cara tapada per un antifaç o una mascara ens esperarem assentats en una taula arraconada amb espelmes. Cadascú portarà un bloc i una bolígraf.
Hi haurà unes regles. Poques però sensilles.
-La primera és estar tota l'estona amb la cara tapada. No importa cap a on desemboqui la nit. Pero mai revelarem el nostre rostre.
-La segona. No parlarem. Només ens comunicarem per escrit, utilitzant el bloc i el bolígraf i amb els gestos d'una cara inanimada.
La majoria de les vegades en les relacions humanes, la gent es deixa portar per les primeres impresions, ja sigui per l'aparença d'aquell que tenim davant o per els mots que surten dels seus llavis. Si deixem de banda aquestes dues coses, nomès ens comunicarem amb l'ànima. Ens direm, per escrit, tot el que volguem. Amb una màscara davant la cara la vergonya o el fet de quedar malament amb l'altre desapareix. Et diré el que penso, em diràs el que penses. Ens ho prendrem bé o malament, tal i fa. No ens coneixem ni ens coneixerem, almenys aquell dia.
Descobriré com ets tu, descobriràs com sóc jo.
Pot ser interesant ...
Tanco els ulls i visualitzo l'escena. Tal com si fos un ésser invisible m'endinso al local fins al fons, on hi ha les espelmes que il·luminen les taules baixetes; ecolto la música de fons i respiro un misteri curiós i agradable a la vegada.
ResponEliminaElla encara no hi és.
Potser l'anònima no és prou atrevida per posar-se una màscara, potser prefereix que es vegin les cares, encara que no es diguin res, potser, com que es tracta d'un experiment, es pensa que hi haurà una càmara oculta, o potser tan sols és que ha sortit de casa nerviosa i corrents, ha caigut per l'escala i, ara, està enguixada fins al coll lamentant no tenir a mà la seva llibreta i bolígraf.
Són possibles continuacions a la teva interessant història.
Qui ho sap.
Ella ets tu, ell sóc jo. No hi ha càmeres ocultes, no hi ha trampa. Tot és net. No has caigut per l'escala i tampoc t'has trencat res.
ResponEliminaPerò estàs intrigada per l'escena. Aquesta morbositat misteriosa t'atrau i la teva curiositat no et deixa pensar en res més. En tens ganes. Vols trobar-te amb mi.
Els joc de les mascares també t'atrau. És una cosa nova que no has fet mai. Si que pot resultar una mica estrany anar disfressat quan no és carnaval, però al cap i a la fi, anirem tapats i la vergonya serà aliena a nosaltres.
No hi ha cap perill, nomès intriga i morbositat. No sóc sap psicopata i espero que tu tampoc ho siguis.
Petons amagats.