Pensaments nocturs i una ampolla de vi

Son la 00:53 d'un dimarts d'agost i estic a fora la terrassa amb una ampolla de vi a mitjes i el portàtil.
Pensaments nocturs s'apoderen de la meva ànima.
Penso en el passsat. En temps diferents, no millors ni pitjors, diferents. Penso en quan vaig començar la relació amb la meva primera xicota, amb els problemes que van sorgir i amb el que vaig aprendre.
Penso en en Joaquin Sabina, perquè? Doncs no ho se. Suposo que per els maravellosos poemes musicals i el seu significat.
Penso en el meu primer cotxe. Un Citroën AX blanc. Un cotxe maravellòs que va tenir un tràgic final.
Penso en els amics que ja no veig. En aquells que viuen en altres ciutats i fins i tot en altres països i imagino com els ha anat la vida.
Ara miro la copa de vi. És buida i toca emplenar-la.
Penso en totes les noies amb qui he estat. No puc recordar-les totes. Dec ser un monstre. A qui li pasen aquestes coses. Qui no es capaç de recordar amb la gent que ha tingut relacions? Jo no puc recordar-les totes, ho sento,
Penso en una altre relació estable. D'aquesta noia crec que ja he parlat alguna vegada a Femme Fatale. Amb ella també hi penso.
Penso en oportunitats que he deixat passar. Oportunitats de negocis, oportunitats de relacions, de crèixer i de madurar. Oportunitats d'aprendre...
Penso en la meva actual parella. Amb ella hi penso constantment tot i que de vegades l'estimo però no m'agrada.
Penso també en els Amics de les Arts i en les seves cançons. També amb els Manel i el  concert que de Cap Roig.
Penso en la noia del billar del diumenge. Amb aquell vestit blanc trencat i aquella mirada pentrant. Imagino els seus llavis, els seu cos nu i la olor del seu cabell. Imagino aquells ulls i veig com em miren ansiosos.
Penso en els problemes actuals. En la feina que no va com ha d'anar.
Penso en la família. Penso amb la meva mare. Una dona traballadora fins a la mèdul.la que ho ha donat tot per mi, i que si més li demanès, més donaria. Una amor desinteressat i infinit. Hi ha alguna cosa més bonica.
Penso en com sóc i en com voldria ser. En les coses que canviaria.
Torno a mirar la copa i torna a estar buida. La torno a emplenar. L'ampolla s'ha acabat i ja quasibé no se que estic escribint. Perdoneu les faltes per que tot això ho enviaré sense revisar-ho. A veure demà quan ho miri si m'hauré d'arrepentir del que he escrit.
Segueixo pensant amb la mare i amb la xicota. Penso en que sempre han estat al meu costat i jo sempre he actuat de manera egoísta amb elles. Sí, dic egoista per que sempre miro per mi, Això és una de les coses que he de canviar. Potser amb el temps...
Penso en el pare, en els avis difunts. Penso en les cançons que em cantava el meu avi mentre es fumava una "señorita" en un sillò de "polipiel" burdeus. Penso en quan la meva àvia el cridava dient que no volia que fumès i que això l'acabaria matant. I així va ser, va morir per culpa del tabac, o això van dir els metges.
Penso en el que estic escribint mentre faig un glop a la copa que quasibé torna  a estar buida.
Penso en les crítiques que tindré del Single, de la Bru, de la mutxi i de la JALTINC per escriure coses sense pensar i amb alts continguts d'alcohol a la sang.
Penso que aquest exercici que estic fent  és un exercici psicològic. Deixo anar la imaginació i ho escric en un bloc. Desprès demà o demà passat quan ho miri, ja faré els comentaris que calguin per intentar desmentir el que ara explico com a real.
Penso altre cop amb la noia del billar.
Penso altre cop amb la xicota.
Penso en les contradiccions i en que sóc l'abonat numero tres del club que inesperadament ha creat la Bru del qual tots en som socis, Tots tenim contradiccions i tots tenim un número.
Penso en que quan llegiu això riureu i us divertireu i sense voler us hauré arrencat un somriure dels llavis.
Penso en que la meva credibilitat quedarà compromesa.
Miro enlaire i veig les estrelles. Intento comptar-les però es dupliquen per moments.
Ara ja penso en que l'alcohol fa de les seves i m'acabo la copa d'una glopada.
Són la 1:23 i segueixo escribint. Começo  a tenir fred i em costa escriure, tot i que el meus pensaments volen.
Ara ja acabo. Perdoneu si m'he fet pessat. Tots els borratxos es fan pessats oi?, doncs jo també.
No repassaré el que he escrit perquè, dieu-me "raro" si voleu, però vull veure el bloc demà i intentar fer un exercici d'introspecció. Vull veure tot el que he escrit i riure'm de mi, dels vostres comentaris i de la vida mateixa.
Ara torno a pensar en moltes coses, però ara ja tanco.
BONA NIT!!