dimarts, 17 de maig del 2011

I despres de dinar... què?

M'aixeco al matí pensant en que avui he quedat amb tu. Penso si t'anirà bé i em conecto al Badoo per confirmar-ho. Em dius que si i me n'alegro.
Faig quatre cosetes a casa, em dutxo i m'arreglo. Surto en direcció al restaurant on hem quedat per dinar. Ho tinc lluny, per això surto aviat, a més he de fer alguns escàrrecs de camí. Arribo a la una i cinc minuts, busco el teu cotxe per l'aparcament però no el veig, encara no has arribat. Baixo per les escales de fusta i m'aturo per mirar les flors, són boniques, de colors vius i desprenen una olor agradable. Una noia primeta amb un tatuatge al braç se m'acosta i em demana on vull seure. -Una taula per dos, li contesto, aquella estarà bé.  Mentre espero que arribis li demano una cervesa.
Dos minuts, potser tres i ja et veig baixar per les escales rodejada de flors, entre totes tu, la més bonica. Un caminar elegant, una jaqueta fina de color groc molt adient amb el caluròs dia, una bossa grossa en blanc i negre i els teus cabells a l'aire. No se si és el sol, la jaqueta els teus cabells o tu qui m'enlluerna, però aquesta brillantor que desprens fa que tant jo, com tots els que estem assentats a la terrassa ens girem i t'admirem.
Em sento orgullòs que durant aquesta hora o hora i mitja siguis per mi, i que els demès em tinguin enveja. T'acostes, et noto nerviosa, jo també ho estic una mica. Em saludes, et saludo, ens acostem l'un a l'altre i ens fem dos petons, un a cada galta, mentre et poso la mà a la  cintura i m'impregno del teu perfum.
Sembla que et conegui de sempre i és la primera vegada que ens veiem. Bé per part meva no, ja que et vaig venir a veure al bar, però tu no sabies qui era. Així que podem dir que et porto avantatge.
Seiem un davant l'altre, ens mirem. Parlem i parlem i de mica en mica els nervis se'ns passen. Demanen el dinar i la noia del tatuaje al braç ens el serveix. Una amanida tebia i un carpaccio de salmó. Era bó, correcte, però tu no t'ho acabes. Un exèrcit d'animalets voladors negres t'ataquen. Es deuen sentir atrets per la brillantor que despren el teu cos,  ja que a mi no em molesten el més minim. Et dic si vols seure al meu costat amb l'excusa dels bitxos voladors i acceptes. M'agrada.  Ara parlem un al costat de l'altre. Et miro i em fixo amb el teu escot. Ja m'hi havia fixat abans, però ara et tinc més aprop. No dubto en alabar-lo i tu, vergonyosa,  et poses vermella. Les galtes t'agafen coloret sense necessitat de pintura.
Parlem de tu, parlem de mi, parlem del meu gos i dels animalets que volen. Parlem del teu fill i del teu home. De la meva xicota. Parlem dels teus pares i dels meus i quan ens n'adonem és hora de marxar. Son les dues i quart i de seguida entraràs a treballar.
Vas al lavabo i a traició aprofito per pagar el compte tot i que se que t'enfadaràs, però ja inventaré alguna excusa tonta. Et mig enfades, però ho arreglo dient que el pròxim dia pagaràs tu les copes. M'ho crec, t'ho creus i ens encaminem cap a l'aparcament. L'un davant de l'altre, ens mirem uns instants, callats, i amb la mà a la cintura i impregnat del teu perfum et faig dos petons, un a cada galta...

...i desprès de dinar... què?



2 comentaris:

  1. Va estar molt bé i pel que veig el meu perfum et va agradar.Es notava o ho dius per quedar bé, jejeje. Em sembla que encara tinc algun bitxet perdut pels cabells, tot i que per bitxu tu! Va estar molt, la veritat i em vaig sentir molt a gust...m'alegro que tu també et sentissis bé, encara que em sembla que m'idolatres massa. em fas sentir com la Schiffer gironina, jeje i ojalà.
    Despres de dinar...que? doncs no ho se...algun café, alguna trobada casual...algun dissabte catant aquella ginebra que em vas dir...sigui el que sigui segur que em fas sortirs els colors altre cop.

    Mutxi.

    ResponElimina
  2. Això d'algun dissabte nit catant alguna ginebra té bona pinta... Potser a la Boheme, al Lux, al Lola o al Casino... o a tots.
    I per què no aquest dissabte? Jo ho tinc bé i tu?

    Així continuarem la conversa on la vam deixar, m'emborratxaré altre cop del teu perfum i alabaré aquella particular lluminositat que desprens...

    ...i podrem continuar la història...

    ResponElimina