dimecres, 11 de maig del 2011

Un altre dia...

Piiiiiiiiip! Piiiiiiiiip! Piiiiiiiiip! Piiiiiiiiip! Piiiiiiiiipp! Piiiiiiiiip! Piiiiiiiiip!

Sona el despertador. El mateix  sorroll  brunzidor i malsonant de cada dia. Em desperto amb la mateixa dona al costat, encara adormida, com cada dia. M'aixeco amb els ulls entelats i vaig cap al lavabo com cada dia. Faig les feines, em dutxo, em vesteixo començant per la roba interior, els pantalons, el jersey i les sabates, com cada dia. Baixo les escales, obro la porta. Les claus són al mateix lloc de cada dia. Surto fora i pujo al cotxe. Arranco i em dirigeixo a la feina, com cada dia.  Trobo el mateix Peugeot 307 blau davant meu amb la mateixa noia rossa, com cada dia. A la parada de l'autobus hi ha el nen rosset, la nena de les trenes, dos bessons, una nena moreta molt alta i les respectives mames, com cada dia. El mateixos semàfors, tots en vermell, com cada dia. Passa la furgoneta del pà, amb el mateix excès de velocitat de cada dia.
Arribo a la feina, entro. Hi ha la mateixa gent de cada dia. Encenc l'ordinador, miro el correu, "Buy Viagra & Cialis now" i els borro, com cada dia. Sona el telèfon, el mateix pesat de cada dia, que demana el mateix de cada dia.
Vaig al bar de sota i demano un café i un croissant al mateix cambrer de cada dia. Al costat l'home de la barba llegint l'Avui, com cada dia. Al fons del bar, les dues mares amb els cotxets, un de negre i un de vermell, fent el tallat, com cada dia. Entra en Joan i l'Ester i dos minuts més tard la Maria i la Magda, com cada dia. Prendran un cafe amb llet i un donut, un tallat, un poliol i un altre tallat. La Magda s'emportarà una ampolleta d'aigua de cinquanta centilitres, com cada dia.
Passen les hores lentes i aburrides amb les mateixes trucades de cada dia. Em conecto al Badoo i xatejo, a estonetes, amb la mateixa gent de cada dia. Vaig a dinar al mateix restaurant de cada dia amb els mateixos companys i la mateixa cambrera de cada dia.
Torno, cansat i aburrit com cada dia i em poso una estoneta més davant l'ordinador, com cada dia.
Arribo a casa, no hi ha ningú, nomès el gos que espera amb un desig deseperat de companyia i amor, com cada dia. El passejo per la mateixa plaça i els mateixos carrers de cada dia. Trobem la Neus amb en Mickey i aquell magrebí amb la bicicleta de cada dia. Fa els pipins al mateix arbre de cada dia i els popos al mateix tros de terra de cada dia. Ho recullo i ho llenço a la  mateixa paperera de cada dia. Torno a casa, la parella ja ha arribat, com cada dia. Ens expliquem breument el dia, i fem un cafe a la maquina del cafè perfecte, com cada dia. Poso la tele i fan "Como conocí a vuestra madre" a la Neox,  i tot seguit "Dos hombres i medio", com cada dia. Preparem el sopar i davant la tele mengem veient qualsevol tonteria fins que es fa fosc, com cada dia. Parlem del mateix de cada dia, de politica, economia, turisme i esport. No hi entenem massa res, però intentem salvar el món des del sofà, com cada dia.
Pujem cap al llit, poso la tele i el temporitzador a cent vint minuts, com cada dia. Ens diem bona nit, ens fem un petó i m'hi acosto per fer-li alguna carentoina, com cada dia. -Fem l'amor, reina, li pregunto. I ella respon, -Avui no que estic cansada, deixem-ho per demà, com cada nit.

I tot i així cada dia és diferent i especial, i desitjo que arribi demà.

3 comentaris:

  1. Per que en els petits detalls, en els petits gestos, en en les coses a que no donem importància i no valorem, allà i nomès allà, és on s'amaga la felicitat.

    ResponElimina
  2. No comparteixo aquest tòpic, com a actitud davant la vida està molt bé això d’apreciar i veure la bellesa a les coses quotidianes, però amb això no hi ha prou, per ser realment feliç cal tenir alguna o algunes coses per les que lluitar, ganes de créixer i evolucionar com a persona, com a parella, com a pare, com a professional... llavors, quan miris enrera i vegis el teu progrés, et sentiràs feliç. Passar dies mirant la bellesa que t’envolta no et farà feliç.

    ResponElimina
  3. Evidentment que es necessita alguna cosa més que apreciar els petits detalls per realitzar-se com a persona. Pero el que vull dir és que moltes vegades el detall més petit, més insignificant pot ser el que et porti més felicitat. Un infant amb tricicle somrient, una bonica flor, una mirada. Aquestes petites coses que si no pares atenció no les veus, però que si les busques hi son i et fan sentir millor.

    ResponElimina