Dissabte nit...

Feia dies que ho portava de cap. Normalement si surto, és amb la parella o amb els amics. Avui he decidit fer-ho sol.

Cap a la una de la nit arribo a girona i per sort trobo aparcament de seguida. Fa temps que no surto els dissabtes i veig que hi ha molta gent pels carrers, això m'anima .  Vaig cap al Casino .  El local és ple i l'ambient és agradable. Intento fer-me camí cap a la barra quan: -Perdona, es que m'ha apretat. Em diu una noia morena amb el cabell per sobre les espatlles d'uns vint i pocs anys. -Ja m'agrada que t'apretin si has de caure sobre meu, li responc. Riu. El seu somriure és lluminòs i la noia sembla agradale. Em dic Anna, diu, mentre la seva amiga l'estira pel braç dirigint-se cap a fora. -Bé, ja ens veurem sembla que tens o tenen pressa, fins desprès, li dic.

Segueixo cap a la barra i al final consegueixo arribar-hi. -Un gintònic, siusplau. -Un Gvine amb Fever tree. La cambrera amb els seus rituals prepara aquella poció màgica, tranquilitzadora i vitalitzant. La assaboreixo tranquilament al costat d'una columna mentre intento relaxar-me. Observo a la gent. M'agrada  veure les reaccions d'aquells desconeguts a la nit quan l'alcohol comença a apoderar-se de les seves ànimes. Uns nois a la barra amb cerveses amb el to de veu elevat,  noies que ballen amb moviments sensuals al fons del local i desenes de mosquits al seu voltant que intentaran clavar-li el fibló a alguna d'elles.  Una parella  que semblen ser desconeguts que es mengen la boca. Diferents escenes que em distreuen i m'alegren la nit, a l'hora que intento aprendre'n alguna cosa.

Al cap d'una mitja horeta surto i vaig cap a la Boheme a veure l'ambient i el personal. Dono la volta per veure si trobo algún conegut, pero no en veig cap. Suposo que el sortit sol té el risc de passar la nit amb un mateix, cosa que per altre banda, també m'agrada. A la barra demano un altre gintonic, però aquesta vegada no me'l preparen amb tant d'encant. Amb el colse sobre a la barra, em giro i observo i veig com la gent comença a sortir del local. Unes noies parlen d'anar al Clöe, altres al Món a Part, altres al Lux.  Dues amb cara d'enfadades diuen mig cridant: Doncs nosaltres marxem a dormir!!! Tinc una sensació alegre dins meu i ric per mi.

Surto i passejo per la nit gironina. El Porta Bellini està ple de gent, el Michigan també. Segueixo. El Món a Part hi ha cua, així que decideixo arribar-me al Lux. Entro, és ple de gent. La música em desmotiva quan sento que posen els "Pajaritos". Penso que, o fan una "festa revival" amb "el millor dels dinosaures", o el dj ha ingerit quelcom il·legal. Canvio a l'altre costat del bar i la música és una mica millor. Vaig a la barra a demanar el tercer gintònic de la nit. Començo a ballar i a gaudir de la sensació d'alcohol a la sang. No estic ni molt menys borratxo, però ja es comença a notar. Veig un grup de tres noies que ballen davant meu. Una és rosseta amb el cabell llis, d' altura mitjana i cos d'escàndol, i molt bonica però amb aquell posat de creguda, que no m'agrada. Sembla una Barbie a tamany real. L'altre és l'antitesis de l'anterior. Morena, sensilla, no massa agraciada, més baixeta. Passa desapercebuda al costat de l'abans esmentada Barbie. L'última no és ni molt menys tan guapa com la rosseta però desprèn tones d'alegria, lluminositat, morbo i bon rotllo. Una sensillesa ben portada. Se la veu atrafagada intentant desfer-se dels nois que al igual que jo la veuen atractiva. És morena amb cabell arrissat. Vesteix pantalons i una camiseta de ratlles verda i blanca sense manigues i amb una sola tira que li deixa veure les espatlles. M'encanta.  Parla amb els nois i sembla que intenta engegar-los pels gestos que fa amb la cara i el despreci amb el que parla amb l'amiga. Sembla que digui: -Ja estic fart d'aquest tiu que nomès emprenya. Em fa gracia i ric. El noi torna a atacar i ella es posa a la defensiva un altre cop, així varies vegades fins que s'aparta i es posa darrera les seves amigues. El noi torna, i jo com a espectador no em puc aguantar més el riure. M'acosto a ella i li dic amb un to innocent: -Hola reina, ja soc aqui, mentre li faig un petó a la galta. És queda parada i sorpresa. -Ja te l'he tret de sobre, li dic, mira ja marxa cap a l'altre sala.  Ella riu, jo també ric.

-Gràcies per treure'm aquest de sobre, però... tens molta cara tu, oi?  

-La veritat és que si.

I tornem a riure.

-M'has fet un petó sense permís.

-Perdona per robar-te'l pero feia estona que el desitjava.

Somriu, em mira als ulls i em fa un petó als llavis.

-Ara te'l robo jo.

Tormen a riure.

Desprès de parlar una estona amb aquella noia tan agradable, miro el rellotge i veig que és tard.  

-Hauré de marxar, es fa tard i tinc una mitja horeta fins a casa, demà tinc molta feina i he de llevar-me aviat.

-Ja vols marxar?

-Ho sento, he de fer-ho.

-Marxem plegats? 

Em quedo parat. Feia temps que no em feien una proposició així, m'agrada i em fa sentir viu.

-Em sap greu però avui no pot ser, ho sento. Tinc parella i m'espera a casa. Potser en altres circumstàncies. Potser amb més alcohol a la sang. Ho sento reina, ja m'agradaria. Et trobo bonica, agradable i molt simpàtica i et desitjo, però avui no puc. Ho sento.

Em mira al ulls altre cop i em torna a fer un altre petó.

-Em sap greu, ets divertit i em caus bé. Poser un altre dia.

-Potser un altre dia. Ara he de marxar. Adéu.

Aquest cop sóc jo qui la mira als ulls i li faig un petó, li acaricio les espatlles, em giro i marxo.

Surto del local amb la sensació d'haver aconseguit una victoria, però no haver-la assavorit. Una sensació agredolça i estranya. Una sensació diferent.

Vaig fins al cotxe pensant amb aquella nit, amb aquella noia. Amb l'estupidesa que havia fet deixant passar aquella oportunitat però amb la satisfacció que el meu autocontrol ha pogut superar aquella situació, no sense problemes, però l'ha pogut superar.

Tornant cap a casa, dins el cotxe, escoltant música i pensant em dic a mi mateix  "...i  el més curiòs del cas és que es diu Marina"...