La platja,el sol, el cava i tu...

Són cap a dos quarts de sis de la tarda i ja he arribat. Em passejo per la platja esperant que tu també arribis i ens trobem per primer cop.

Tot i no ser encara estiu hi ha força gent  a la platja. Les dones prenen el sol, els nens juguen a pales i llencen les pilotes de colors enlaire. Els homes intenten amagar-se sota els parasols. La cala és bonica, tranquila. Els bars encara no són tots oberts i l'aglomeració encara no ha arribat. És una bona tarda per disfrutar d'aquell lloc.

Al fons el sol i el verd dels arbres del turonet, deprés la platja, en primer terme, de protagonista. L'aigua és neta, cristalina, transparent. Es veuen les pedres negres arrodonides sota l'aigua. -Si m'hi fixo bé segur que puc veure algun peixet, penso. Una Zodiac amarrada a una boia i al costat un veler. M'agraden els velers. Són tan bonics, tan senyors, tenen un navegar tan elegant. Són comparables a una d'aquelles dones tan ben vestides, amb vestit llarg i pamela, que, tot i tenir una certa edat fan que et giris per comtemplar-les. Potser no per la seva bellesa, però si per la seva elegant forma de moure's. 

Piip Piip... un cotxe em pita i em distreu del meu somni diurn.  -Un cotxe al mig del passeig?, penso.-Què hi fa? És d'una empresa de reparació i venta de maquinària d'hosteleria i es dirigeix a un restaurant dels de primera linia a arreglar alguna cosa. -Has de fer la teva feina, però ja m'has tallat el rotllo!

"On ets...?" Un sobre groc apareix en el meu mòvil amb aquest missatge. -"Sóc a la platja, davant d'un restaurant que està tancat", contesto.

Al fons una noia rossa, alta, vestida de negre i amb ulleres de sol. La seva pell és morena i ben cuidada. -Hola, em diu. -Hola, contesto i ens fem dos petons.  Sempre he estat una persona amb cert grau de timidesa, però ara, de mica en mica vaig canviant  aquesta timidesa i aquesta por per seguretat. Cada vegada m'és més fàcil quedar amb gent i trobar-m'hi comode. Passejem una estoneta per la platja i ens encaminem al bar. Dies abans haviem estat parlant de prendre cava per celebrar la trobada, o sigui que així ho vam fer.
La cambrera se'ns queda mirant estranyada quan li demanen una ampolla d'aquella maravellosa beguda a les sis de la tarda. Penso que potser és una mica aviat per començar tan fort, però un dia és un dia.
Parlem d'amics, de familia, de parelles, d'amor i tristesa. -És fàcil parlar amb tu, li dic. -Si, em trobo molt a gust, contesta, però saps què? -Què?, dic. -El cava s'ha acabat!. -Ja, ja, ja. Riem. M'aixeco, vaig cap a la barra amb l'ampolla buida i en demano una altre. Ara si que la noia es queda bocabadada, es deu pensar que som dos borratxos. Somriu em mira com de reull  i me la dona. Jo pago i torno cap a la taula amb l'ampolla plena. -Doncs tornem a començar, i si en falta, la cambrera diu que encara en té més a la nevera. I tornem a riure...
Seguim parlant i mirant a la gent com passeja. Una parella d'avis estrangers, una noia amb dos gossos d'aquells que no m'agraden i que tenen la cara com de rata. Una colla de joves que feien classes de submarinisme i que ja acaben. Costa d'observar l'entorn desprès de la segona ampolla de cava. Ara sembla tot més bonic. Potser per què el sol està més baix i llueix diferent, potser per la música ambiental, potser per l'alcohol.... potser una barreja de tot i entre aquest tot, ella.
Miro el rellotje, comença a ser tard. Ella se n'adona i em diu que marxi, que no vol que tingui problemes.-M'ho he passat molt bé, li dic. Ens aixequem de la cadira per fer-nos dos petons, però ens quedem parats uns instants mirant-nos fixament als ulls esperant a veure qui falla primer. No se si és ella o sóc jo, o tots dos però aquesta vegada els llavis no busquen la galta de l'altre sinó la boca. Ens  comencem a besar com uns adolescents. Feia temps que no tenia aquella sensació i aquella pujada d'adrenalina em fa sentir  estrany, em fa sentir bé. Els nostres llavis es busquen l'un a l'altre, les llengues juguen amb movimets suaus i acompassats i les mans acaricien els cossos. El meu autocontrol ha quedat al fons de l'última copa de cava, i me l'he begut igual que ella.
-Acompanya'm al cotxe, diu ella. -Encantat, faltaria més!
De camí al cotxe no ens fixem ni en les senyals de transit, ni en les flors dels balcons, ni tans sols en si passa o no gent, només en abraçar-nos i fer-nos petons i més petons.
El cotxe és negre i força nou. Davant nostre una colla d'estrangers a qui em refereixo com els "giris" de les orgies, degut al puntet de borratxo que porto,  ens miren i parlen amb una llengua que no entenc, no per que no sapiga idiomes, que no en se massa, sinó per que l'alcohol que porto a sobre juntament amb la boca d'ella no em deixa escoltar-ho. Tampoc no ho vull escoltar, vull gaudir del moment i estar amb aquella noia, seguir amb l'intercanvi de petons i de carícies. La imaginació es desborda i l'excitació s'acumula, vull dir-li que entrem al cotxe,  o que anem cap a casa seva que és allà aprop però en aquell precís moment... el mòvil.
Sona una musiqueta infernal que trobo odiosa i incordiant. Ella també la sent: -Agafa'l, segur que et busquen. Si, em busquen, però en aquell moment el que menys desitjo és ser trobat.
-No hi soc, no existeixo, sóc invisible!, penso. Però se que no es així i  si que existeixo, si que hi sóc i no, no sóc invisible.