Jardín Prohibido!

Avui he trobat una cinta!

Un  cinta de cassete. Un artilugi del paleotític inferior!

Sort que el meu cotxe és com el de Pedro Picapiedra i encara pot reproduir aquest tipus de formats analògics que s'han perdut en el temps.

La miro, l'agafo. Sembla talment una antiguetat. Bufo per treure-li una mica la pols i la poso.

I sona això:

                         

Jardín Prohibido de Sandro Giacobe.

Suposo que devia pertànyer a la mare o a l'avia.

La cançó és  maca i el contingut excelent. No s'escolta massa bé degut al pas del temps i al format en que està grabada, però n'hi ha prou per que la nostalgia  m'envaeixi. No se si per la música, pel fet que sigui un cassete o per que estic sol al cotxe, amb un cassete, una cançó i a més a més plou.

Mirant com les gotes d'aigua fan dibuixos circulars sobre els bassals, em cau una llàgrima.

Penso sobre moltes coses, la majoria tonteries, i m'adono que hi ha una cançó per cada cosa.